Cercador
Els plats de postres
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
ELS PLATS DE POSTRES
Som deu a taula a l’hora de les postres.
Ens acabem de cruspir un deliciós tortell de nata.
El més petit escura amb el dit la nata que ha escampat pel plat. Obre caminets que van desvetllant la imatge que hi ha al fons: Unes pageses lligant garbelles al camp. Recorda l’estil de Millet.
Dels platets, encara hi ha la dotzena sencera, i si bé ho compto, deuen tenir molt més de cent anys. A casa, se n’ha dit sempre el “Joc de maduixes”. No sabria dir per què, doncs menjar maduixes en un platet resulta complicat.
Potser el nom té relació amb l’antull per les maduixes que sentia la besàvia quan esperava el primer fill i a la increïble manera com va obtenir els plats de postres.
Així m’ho han explicat:
Li faltava poc pel part, que la besàvia passejava de bracet amb sa germana per la fira de Sant Andreu. S’aturaren davant la casseta de la tómbola a badar, sense cap intenció de deixar-se entabanar. Llavors, sense que fes vent ni res, va volar un número de les tires que el xerraire aguantava a la mà. El tiquet va anar a posar-se suaument damunt la grossa panxa de la besàvia. Què havia de fer, la dona, davant d’un senyal tan evident i particular…? Doncs comprar el número, és clar que sí! Mal que hagués de descomptar-ho del pressupost de la setmana. El numero valia poc, però eren temps d’estrènyer-se el cinturó.
Va girar la roda i…
Arrodoneixo el final amb l’evident desenllaç: El tiquet volador va ser premiat amb una dotzena de plats de postres de porcellana fina decorada i acolorida.
Diria que els plats són màgics. No n’hi ha ni un d’escantellat.
Pseudònim:
Mostela
Som deu a taula a l’hora de les postres.
Ens acabem de cruspir un deliciós tortell de nata.
El més petit escura amb el dit la nata que ha escampat pel plat. Obre caminets que van desvetllant la imatge que hi ha al fons: Unes pageses lligant garbelles al camp. Recorda l’estil de Millet.
Dels platets, encara hi ha la dotzena sencera, i si bé ho compto, deuen tenir molt més de cent anys. A casa, se n’ha dit sempre el “Joc de maduixes”. No sabria dir per què, doncs menjar maduixes en un platet resulta complicat.
Potser el nom té relació amb l’antull per les maduixes que sentia la besàvia quan esperava el primer fill i a la increïble manera com va obtenir els plats de postres.
Així m’ho han explicat:
Li faltava poc pel part, que la besàvia passejava de bracet amb sa germana per la fira de Sant Andreu. S’aturaren davant la casseta de la tómbola a badar, sense cap intenció de deixar-se entabanar. Llavors, sense que fes vent ni res, va volar un número de les tires que el xerraire aguantava a la mà. El tiquet va anar a posar-se suaument damunt la grossa panxa de la besàvia. Què havia de fer, la dona, davant d’un senyal tan evident i particular…? Doncs comprar el número, és clar que sí! Mal que hagués de descomptar-ho del pressupost de la setmana. El numero valia poc, però eren temps d’estrènyer-se el cinturó.
Va girar la roda i…
Arrodoneixo el final amb l’evident desenllaç: El tiquet volador va ser premiat amb una dotzena de plats de postres de porcellana fina decorada i acolorida.
Diria que els plats són màgics. No n’hi ha ni un d’escantellat.
Pseudònim:
Mostela
Comentaris
-
Antull de maduixes[Ofensiu]Prou bé | 12-12-2022
I sort a la fira. Un relat amb una pàtina nostrada que el fa entranyable.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 12-12-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!