Cercador
Els crits del silenci
Un relat de: Prou bé- Compartir:
M'han cosit la boca
Ja no puc parlar
Amb ulls ben oberts
Seguiré pensant
Tenen el poder
De fer-nos callar
I totes les eines
Agulles punxants
Que els llavis foraden
No se'n sortiran
Aviat vindrà el dia
Que tallant els ferros
Obrirem la boca
Ja prou hem callat!
Ja no puc parlar
Amb ulls ben oberts
Seguiré pensant
Tenen el poder
De fer-nos callar
I totes les eines
Agulles punxants
Que els llavis foraden
No se'n sortiran
Aviat vindrà el dia
Que tallant els ferros
Obrirem la boca
Ja prou hem callat!
l´Autor
137 Relats
1327 Comentaris
53177 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com