Elisa, la musa

Un relat de: Sol_ixent

L'artista observa impertèrrit la seva última creació, que jeu sobre la seva taula de treball. Monna Lisa, així és com l'ha titulat. Una fèmina d'expressió neutra, de curta edat i esguard incert. Ningú sap on el geni Leonardo ha trobat la seva musa, però hom és conscient que si passa pel seu pinzell, no es tracta d'un personatge qualsevol.

*

Elisa és una jove de classe mitja, d'estatura mitjana i bellesa corrent. Si no fos per la seva llarga i negra cabellera ningú pararia esment en la seva presència.
Filla d'un marxant d'obres d'art de Florència i aspirant a escultora, decideix acudir una vesprada a l'estudi del mestre per tal de mostrar-li els esbossos i proves en els quals havia estat treballant durant els últims mesos. El vell, queda meravellat amb la seva presència tan corrent però alhora tant impactant tan sols veure-la entrar per la porta.
Després de conversar animosament sobre les aspiracions artístiques de la jove i d'altres qüestions intranscendents que res tenen a veure amb l'art, Leonardo pregunta de cop i volta si la pot besar. Elisa, sent com la seva pàl·lida pell comença a envermellir, però es deixa fer. Les seves boques s'uneixen, fonent-se en la màgia de l'instant.

*

Estirats i nus sobre el sofà que fa de llit a l'artista en les seves llargues nits de creació, ella respira alleujada al costat del mestre, que dorm profundament. Sent remordiments envers el seu promès, amb qui té previst de casar-se a finals d'estiu. No vol ni pensar com reaccionaria, ell que tan gelós es posa quan qualsevol altre mascle se la mira.
Agafa la seva roba i es vesteix d'una revolada, tant silenciosament com pot, intentant deixar el mínim rastre possible.

Leonardo es desperta al migdia, quan la claror del sol truca a la finestra. Instintivament, agafa el pinzell i la tela, sabent que aquesta serà la obra que el marcarà per a la posteritat.

Comentaris

  • Bona literatura.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-08-2006

    Els reptes ens ajuden a realitzar un exercici de vegades més difícil que el lingüístic, em refereixo a l'exercici literari. Cal escriure bé, i tu ho fas força bé, encara que sempre es pot millorar, i s'ha de millorar; però encara és més necessari ésser capaços de decidir què escriure, és a dir... tenir la història ben endins abans de començar a escriure-la... Això és el més fàcil o el més impossible de la literatura. Escriure bé és artesania; saber què hem d'escriure és art.
    En aquest relat em dóna la sensació (potser m'equivoco) que tu sabies molt bé el que havies d'escriure abans de començar. Et felicito per això.
    I de passada t'encadeno.... Suposo que ja saps de què va això dels comentaris encadenats.


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • Sonyes | 30-07-2006 | Valoració: 10

    M'estic imaginat perfectament l'escena, seria una bona explicació del somriure burleta de la Mona Lisa.
    Ens Llegim.

  • ara entenc...[Ofensiu]
    Capdelin | 01-06-2006 | Valoració: 10

    el somriure irònic de la Mona Lisa...
    Malgrat que torna amb el seu promès, sap que restarà sempre en la immortalitat del llenç de Leonardo i allí, amagat sota l'oli dels llavis, hi ha un bes clandestí que no el separarà mai més del seu mestre i secret amor.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sol_ixent

133 Relats

398 Comentaris

115111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo."

(Mercè Rodoreda)