Elisa, la musa

L'artista observa impertèrrit la seva última creació, que jeu sobre la seva taula de treball. Monna Lisa, així és com l'ha titulat. Una fèmina d'expressió neutra, de curta edat i esguard incert. Ningú sap on el geni Leonardo ha trobat la seva musa, però hom és conscient que si passa pel seu pinzell, no es tracta d'un personatge qualsevol.

*

Elisa és una jove de classe mitja, d'estatura mitjana i bellesa corrent. Si no fos per la seva llarga i negra cabellera ningú pararia esment en la seva presència.
Filla d'un marxant d'obres d'art de Florència i aspirant a escultora, decideix acudir una vesprada a l'estudi del mestre per tal de mostrar-li els esbossos i proves en els quals havia estat treballant durant els últims mesos. El vell, queda meravellat amb la seva presència tan corrent però alhora tant impactant tan sols veure-la entrar per la porta.
Després de conversar animosament sobre les aspiracions artístiques de la jove i d'altres qüestions intranscendents que res tenen a veure amb l'art, Leonardo pregunta de cop i volta si la pot besar. Elisa, sent com la seva pàl·lida pell comença a envermellir, però es deixa fer. Les seves boques s'uneixen, fonent-se en la màgia de l'instant.

*

Estirats i nus sobre el sofà que fa de llit a l'artista en les seves llargues nits de creació, ella respira alleujada al costat del mestre, que dorm profundament. Sent remordiments envers el seu promès, amb qui té previst de casar-se a finals d'estiu. No vol ni pensar com reaccionaria, ell que tan gelós es posa quan qualsevol altre mascle se la mira.
Agafa la seva roba i es vesteix d'una revolada, tant silenciosament com pot, intentant deixar el mínim rastre possible.

Leonardo es desperta al migdia, quan la claror del sol truca a la finestra. Instintivament, agafa el pinzell i la tela, sabent que aquesta serà la obra que el marcarà per a la posteritat.