Cercador


Llista categories

Per poder comentar relats has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

Elena Francis, anys cinquanta.

Un relat de: Joan Colom
Ho recordo com si fos ahir. Durant les llargues vacances d'estiu o algun dijous, que era quan els Maristes feien festa a la tarda tocant els collons als pares, que l'haurien preferida dissabte... tret que el dissabte volguessin intimitat, amb el nen a escola. Amb aquell aparell de ràdio, que funcionava amb vàlvules, integrat en un moble damunt del qual hi havia un gerro de cristall de Murano i, penjada a la paret, una reproducció de "Les filadores", de Velázquez, a escala reduïda.

A les cinc, la meva mare havia sintonitzat Ràdio Barcelona (SER), que retransmetia aquells serials lacrimògens de Guillermo Sautier Casaseca, "Lo que nunca muere" o "Ama Rosa". A les set, crec, no havia canviat d'emissora i sonava la sintonia del "Consultorio sentimental de doña Elena Francis". A més de consultes sobre cuina i cosmètics (el programa el patrocinava l'Institut de bellesa i Laboratoris Francis), eren llegides cartes en demanda de consell sobre temes amorosos, sempre tractats amb un puritanisme propi de col·legi de monges, que l'Elena Francis, que tothom pensava que era un personatge real, contestava en un to entre paternalista i condescendent. Com que no em veig capaç de resumir-ho millor, reproduiré un fragment de l'article de la Viquipèdia: "Durant 36 anys les respostes del consultori van ser invariablement d'una ideologia i moral conservadores que proposaven el model de dona, mare i esposa del franquisme, sempre submisa. El consultori recomanava a les dones abnegació, resignació, mirar a una altra banda, fer els ulls grossos, tenir paciència, esperar que les coses canviessin o sacrificar-se pels fills i la família [...] Les cartes descrivien un panorama de mestresses de casa soles, relegades a la llar i a les tasques domèstiques, una sexualitat lligada a la maternitat, una homosexualitat ignorada o rebutjada, un matrimoni indissoluble, una culpabilitat sempre atribuïble a la dona... En aquest sentit, va ser un programa imbuït d'un profund masclisme que va contribuir a perpetuar estereotips".

Recordo comentaris de la mare titllant de carca l'Elena Francis: fins i tot la meva mare! Sovint la contraposava al consultori de Montserrat Fortuny, emès cap al migdia per Ràdio Espanya de Barcelona, patrocinat pels Laboratoris Eupartol, fabricants d'un tonificant femení, i que trobava d'un tarannà més liberal. El súmmum de l'apocalíptic i reaccionari, però, eren les xerrades d'orientació religiosa que Radio Nacional d'Espanya emetia durant la Quaresma a les nou del vespre, a càrrec del capellà falangista Venancio Marcos.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCXCIII (tema: ELENA FRANCIS) i consta de 400 paraules, de les quals tres són "monja", "ràdio" i "filadora", i cap d'elles "maltracte", "política" ni "llibertat", segons el comptador de Microsoft Word.

La meva intenció era bastir el relat sobre respostes imaginades però arquetípiques de l'Elena Francis. Tanmateix, com que només les podia concebre en castellà i Mena Guiga s'ha manifestat contrària a utilitzar-lo, més enllà de curtes frases, he optat per un text explicatiu en què no he renunciat ni a cites de la Viquipèdia.



Comentaris

Afegir comentari
  • Records [Ofensiu]
    Maculan | 08-12-2024 | Valoració: 10

    El repte ha servit per despertar records d'una època sense els avenços actuals, però en la qual els instruments de comunicació ja incidien molt en la societat. Molt ben explicat.

  • El masclisme...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 08-12-2024

    i la insòlita Elena Francis. Un país de pandereta i d'interessos religiosos i polítics que ho abastaven tot. Recordo perfectament aquella època, i els consells de la Sra. SR. Elena Francis. Una bona explicació del masclisme que vam viure, com a fet consumat, que, si més no, de mica en mica, malgrat la resistència d'alguns, sembla que va canviant.

    Molt interessant i ben explicat, Joan Colom.

    Rosa.

  • Ahir i avui[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-12-2024

    Molt ben descrits els anys de què parles, els elements de decoració ajuden a veure com es vivia. L'ambient social i polític s'entén perfectament.
    És ben veritat tot el que dius sobre el paper que assignaven a les dones. Comparant-lo a com són ara les coses sembla que hàgim avançat molt, però no tot és tan senzill: per internet corre el moviment anomenat de les "tradwifes" que no aspiren a altra cosa; dones tradicionals, com les que descrivia l'Elena Francis. Per aquí tenim l'exemple de la famosa Roro i el seu Pablo que no sembla que desitgin altra cosa.

l´Autor

Joan Colom

500 Relats

1252 Comentaris

310132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >