Cercador
El visionari
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El visionari
A l’escola sempre m’havien anomenat “somiador”. Imaginava mons fantàstics que volia implementar. Però els grans em deien que ja maduraria. Reien de les meves idees i no em prenien seriosament. Tenia un missatge important per expressar. Per això, em vaig passar la infància esperant ser gran per ser pres en consideració. Tanmateix, quan vaig arribar a la universitat es van limitar a titllar-me d’utòpic. Ningú entenia la meva perspectiva i fins i tot els professors m’aconsellaven canviar i abandonar la ingenuïtat.
Estava desconsolat, deixar volar la ment juganera era l’únic que donava significat a la meva vida. Ja era adult i els somnis de ser un gran inventor s’estaven fent miques. Havia intentat ensenyar els meus projectes a diverses entitats, convèncer les institucions, persuadir polítics i col·laborar amb grans corporacions. Tanmateix, quant més m’esforçava, més fracassava. Ningú volia saber res de les meves idees extravagants.
Finalment, vaig desfogar-me en el paper i vaig crear una obra de ficció dibuixant la realitat tal com la veia dins el meu cap. Hi vaig exposar algunes de les infinites possibilitats que els humans encara tenim per explorar. El resultat va ser un relat sobre una existència apassionant en la que les persones són lliures de perseguir els seus somnis. Un món insòlit on la felicitat és el punt de partida.
El desenllaç va ser inaudit. No esperava que la meva trajectòria fes un gir després de la publicació d’aquell primer llibre. Els lectors esperen amb entusiasme el següent títol. Gràcies a la literatura, he pogut compartir la meva perspectiva, que ja no és menyspreada, sinó valorada per la seva originalitat. Ara ja no em diuen somiador. Em diuen visionari.
A més, he observat que, des que escric, les persones del meu voltant han començat a canviar i coses increïbles estan succeint arreu del món. Estic convençut que les paraules han fet la seva funció: la fantasia és altament contagiosa i transforma a qui s’hi deixa interpel·lar.
Pseudònim
Iris
A l’escola sempre m’havien anomenat “somiador”. Imaginava mons fantàstics que volia implementar. Però els grans em deien que ja maduraria. Reien de les meves idees i no em prenien seriosament. Tenia un missatge important per expressar. Per això, em vaig passar la infància esperant ser gran per ser pres en consideració. Tanmateix, quan vaig arribar a la universitat es van limitar a titllar-me d’utòpic. Ningú entenia la meva perspectiva i fins i tot els professors m’aconsellaven canviar i abandonar la ingenuïtat.
Estava desconsolat, deixar volar la ment juganera era l’únic que donava significat a la meva vida. Ja era adult i els somnis de ser un gran inventor s’estaven fent miques. Havia intentat ensenyar els meus projectes a diverses entitats, convèncer les institucions, persuadir polítics i col·laborar amb grans corporacions. Tanmateix, quant més m’esforçava, més fracassava. Ningú volia saber res de les meves idees extravagants.
Finalment, vaig desfogar-me en el paper i vaig crear una obra de ficció dibuixant la realitat tal com la veia dins el meu cap. Hi vaig exposar algunes de les infinites possibilitats que els humans encara tenim per explorar. El resultat va ser un relat sobre una existència apassionant en la que les persones són lliures de perseguir els seus somnis. Un món insòlit on la felicitat és el punt de partida.
El desenllaç va ser inaudit. No esperava que la meva trajectòria fes un gir després de la publicació d’aquell primer llibre. Els lectors esperen amb entusiasme el següent títol. Gràcies a la literatura, he pogut compartir la meva perspectiva, que ja no és menyspreada, sinó valorada per la seva originalitat. Ara ja no em diuen somiador. Em diuen visionari.
A més, he observat que, des que escric, les persones del meu voltant han començat a canviar i coses increïbles estan succeint arreu del món. Estic convençut que les paraules han fet la seva funció: la fantasia és altament contagiosa i transforma a qui s’hi deixa interpel·lar.
Pseudònim
Iris
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 16-02-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!