El virtuós

EL VIRTUÓS

Crec que no falsejo la realitat si afirmo que no lligo ni per casualitat. Es podria dir que frego la castedat, com si fos un virtuós eremita, vaja.
Tanmateix avui m’he despertat entre llençols rebregats amb una ressaca espantosa. Tenia la boca seca i el cap a punt d’esclatar. Sí, era al llit de casa, però com hi havia arribat? Ahir vaig sortir de marxa i segur que vaig beure més del compte. La farra havia de ser d’antologia i jo anar ben bufat per no recordar res. Necessito un got d’aigua i un paracetamol que guardo a l’armari del bany.
De sobte sento la remor de l’aigua a la dutxa. Caram, no estic sol. Ignoro quina mena de disbarat devia cometre amb alguna mala pècora. Tant se val. Però m’amoïna no saber la identitat de l’amigueta de torn. No és el primer cop que em fico al llit amb una xicota sense saber-ne el nom. Un parell de claus en una nit turmentosa i punt. Si t’he vist no me’n recordo. Un rotllo d’una nit. És obvi que aquesta ànima descarrilada vulgui donar-se una dutxa abans de tocar el dos.
En observar a terra uns texans que no reconec, m’assalten un munt de cabòries forassenyades. Tot i ser de tarannà tolerant, mai he patit inclinacions ambigües ni m’han interessat les relacions homoeròtiques. No és el meu estil. Per afegitó, puc entendre que qualsevol s’enderiï amb algú del mateix sexe. Qualsevol potser, però jo no. Mai de la vida. Soc un tio alliberat que confessa la seva promiscuïtat. Res de l’altre món, ja que tot el jovent d’avui dia fa el mateix. No soc un poca-soltes, sinó un paio que aprofita el seu atractiu físic per lligar amb escreix. Em considero un faldiller impertèrrit. No obstant això, certa sospita em fa ballar el cap, i si havia fet barra lliure?
Llavors va sortir del bany un jove en pilota picada, embolicat només amb una tovallola sobre l’espatlla que no li cobria les vergonyes. Sense cap mena de pudor se m’acosta i em fa un petó als llavis. Roig com un pebrot, he assumit amb naturalitat que perdia oli. No cal afegir res més.



Autor: Ramón González Reverter