El vagó`matiner

Un relat de: Llorenç Garcia
Aquelles retines amb què topava cada matí em subjugaven perquè tancaven un misteri que em trasbalsava. En elles,s'hi fusionaven la boira d'una mirada carregada d'anys d'imatges i l'espurna de la curiositat pueril. Indefectiblement me les trobava ben d'hora i les aguaitava amb tota la discreció possible. I sempre em despertava el neguit d'un enigma que no resolia per molt que jo maldàs. Però ella romania com una bassa d'oli enmig d'aquell tifó d'ànimes en pena anegades per l'estrés i la rutina. I ella controlant-les a totes amb els seus dos fars que adés pareixien marcar el nord, adés semblaven extraviar-lo. Fins que un atziac matí, vaig percebre'n l'absència en aquell indret del vagó, d'aquelles dues lluminàries coronades per resplendents potes de gall.
Però una fosca matinada, quan maleïa la sort d'haver perdut el tren tot just la meua feina pendia d'un fil, vaig aguaitar dos ragets de sol sobre la cafeteria de l'estació. Hi eren els dos ulls de qui començava a superar el duel. M'hi vaig atansar...

-Senyora, permeta que m'assega al seu costat i la convide a desdejunar.
-Quant de temps, jove. No cal que em convide a desdejunar. Amb un poc de conversa, ja em done per pagada.
-Sols em demanava què feia vosté cada matí en el vagó del mig.
-Jove, només sóc una vella a qui els temps li han assignat una vida limitada a arar el camp, munyir les vaques i poca cosa més. M'acabava de jubilar i la vida se'm feia fonedissa sense saber que es cou en aquest planeta. M'hagués agradat trescar terres llunyanes, però l'artritis s'ha convertit en la nova presó. Així que vaig decidir ensumar-li el pols a aquest món tan desconegut en la comoditat del seient d'un vagó concorregut per gent de pertot arreu.
-I per què va deixar de viatjar en aquell tren? Ja pensava que adquirit totes les lliçons de com és el món?
-No sé si van ser-ne moltes o poques, però sí prou per estar segura que pròximament el tren acabaria descarrilant.

Comentaris

  • Determinisme?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Una vida marcada, una savia vida descrita amb precisió, riquesa de llenguatge i bellesa. Un relat poètic, magnífic! Llorenç, que passis un molt bon Nadal i rep una forta abraçada!

    Aleix

  • De la transcendència a l'humor[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-12-2016 | Valoració: 10

    Gir final inesperat que ens trau de la transcendència que havia adquirit el relat per a endinsar-se en l'humor. No obstant, ens dibuixes un tipus de (no) relació que és ben freqüent a la realitat, i també un personatge amb un comportament interessant des d'una òptica social. Elements, tots dos, que conviden a la reflexió.

    Un bon relat, Llorenç!

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

107989 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog