Cercador
El tretzè finestró
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
EL TRETZÈ FINESTRÓ
A la Rita la perseguia la mala sort, deia que es devia a ser nascuda un dimarts tretze.
Patí el masclisme de son pare, la crueltat i humiliació amb què tractava a sa mare i a ella l’atansava i pertorbava, malgrat tot, optar per emmudir per no empitjorar aquell turment.
Per sort, el desgraciat les abandonà per marxar amb una jove, fet que agraí enormement, tanmateix, la pena tornà a afectar-la quan en complir els tretze anys la mare emmalaltí i expirà, tocant-li aleshores haver d’anar a un orfenat, ja que no volia viure amb el pare, ni tampoc ningú sabia el seu parador.
En arribar-hi l’afligiment que mostrava era tan extrem que una monja anciana tractà d’apaivagar-ho regalant-li una guitarra i ensenyant-li com fer-la sonar. La Rita era llesta i, passat un temps, la feia sonar excel·lentment, aprengué altres coses i també es formà acadèmicament.
Compartí l’habitació tretze amb la Tina i es feren molt amigues, la relació era bona i estreta, fet que l’ajudà a oblidar l’amargura viscuda, dissortadament, però, un familiar reclamà a la Tina. El comiat fou dolorós, ploraren sense consol per la separació, però es prometeren escriure’s i retrobar-se.
En sortir la Rita de l’orfenat, treballà com a cambrera, llogà una habitació en els suburbis de Barcelona i cada dia indagà per trobar la Tina.
A les nits feia sonar la guitarra mentre que observava la resplendor tènue i el cortinatge ennegrit que sortia del tretzè finestró de l’edifici del front, sentia també cert desassossec per saber qui emetia la música que emanava de dins d’aquella finestra, ja que la sorprenia que aquelles notes musicals es corresponguessin amb les que ella feia ressonar, amb tot, decidí fer esbrinaments per descobrir-ho. Un calfred li recorregué l’espinada en descobrir que era la Tina. Encara que patia una malaltia degenerativa, decidiren viure juntes com a parella, la Rita assumí cuidar-la perquè l’amor entre totes dues continuava sent latent i més fort encara.
Beneí el tretze perquè també li aportà sort.
Pseudònim:
Ailec
A la Rita la perseguia la mala sort, deia que es devia a ser nascuda un dimarts tretze.
Patí el masclisme de son pare, la crueltat i humiliació amb què tractava a sa mare i a ella l’atansava i pertorbava, malgrat tot, optar per emmudir per no empitjorar aquell turment.
Per sort, el desgraciat les abandonà per marxar amb una jove, fet que agraí enormement, tanmateix, la pena tornà a afectar-la quan en complir els tretze anys la mare emmalaltí i expirà, tocant-li aleshores haver d’anar a un orfenat, ja que no volia viure amb el pare, ni tampoc ningú sabia el seu parador.
En arribar-hi l’afligiment que mostrava era tan extrem que una monja anciana tractà d’apaivagar-ho regalant-li una guitarra i ensenyant-li com fer-la sonar. La Rita era llesta i, passat un temps, la feia sonar excel·lentment, aprengué altres coses i també es formà acadèmicament.
Compartí l’habitació tretze amb la Tina i es feren molt amigues, la relació era bona i estreta, fet que l’ajudà a oblidar l’amargura viscuda, dissortadament, però, un familiar reclamà a la Tina. El comiat fou dolorós, ploraren sense consol per la separació, però es prometeren escriure’s i retrobar-se.
En sortir la Rita de l’orfenat, treballà com a cambrera, llogà una habitació en els suburbis de Barcelona i cada dia indagà per trobar la Tina.
A les nits feia sonar la guitarra mentre que observava la resplendor tènue i el cortinatge ennegrit que sortia del tretzè finestró de l’edifici del front, sentia també cert desassossec per saber qui emetia la música que emanava de dins d’aquella finestra, ja que la sorprenia que aquelles notes musicals es corresponguessin amb les que ella feia ressonar, amb tot, decidí fer esbrinaments per descobrir-ho. Un calfred li recorregué l’espinada en descobrir que era la Tina. Encara que patia una malaltia degenerativa, decidiren viure juntes com a parella, la Rita assumí cuidar-la perquè l’amor entre totes dues continuava sent latent i més fort encara.
Beneí el tretze perquè també li aportà sort.
Pseudònim:
Ailec
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-05-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!