EL TEMPS MAI S´ATURA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
 

Ja fa molt de temps quan per al  meu treball, havia de visitar clients, vaig entendre quelcom important per mi.

Els veïns d´una escala viuen a pocs centímetres d´una porta a altre, comparteixen les mateixes escales, altre volta algun ascensor. Segurament cuinen de manera similar, es dutxen, mengen, estimen i moren. A vegades canvien persones, es veuen entrar i sortir mobles nous i unes quantes persones diferents. Vegades  hi ha nens, a voltes un individu sol, però el temps passa per al mateix per tothom, o potser són les persones que passen, perquè el temps resta impertorbable.

Passa els hiverns i una tímida flor anuncia la primavera, la calor fa que les persones surtin dels seus piso cercant la fresca ,que el pot donar, un cinema, una orxata presa sota uns arbres o el gelat que de manera goluda i feliç algun vailet li compren els seus pares. I altre volta la tardor que fa que les fulles dels arbres del carrer caiguin a terra i es despullin, tenen feina els escombriaires a netejar les voreres. I després altre volta Nadal, les seves llums els regals, el somriure confiat d'un nen que deixa a les mans d'un patge la seva carta als Reis.

Darrere de cada porta un món a part. El veí que plora la mort d'un fill. La vella que broda esperant la mort que no acaba d´arribar i la parella feliç´que espera el primer fill. Els nois que baixen de dos en dos les escales per anar a col·legi.

El temps mai s´atura ni les llàgrimes deixen de brollar als ulls d´algú.

L´escala és un lloc anònim fred generalment, on sembla el temps s´atura, però no. El temps mai s´atura, són les persones que ho fan. Els anys passen i de mica en mica l´edifici es va deteriorant .

El temps sembla una dama girada, que veu passar la nit immòbil..

Comentaris

  • Publicat. Gràcies.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-11-2021 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-temps-mai-satura/

    Gràies.

    Recorda que tenim " obert " fins passars els Reis.

    tribuna@guimera.info

  • Tren de vida[Ofensiu]
    Canela fina | 17-11-2021

    I el tren no s'atura, potser una breu aturada a l'estació, però no s'atura, som nosaltres qui hem de triar l'estació, el moment i potser, la velocitat en què volem viure. Un bloc de pisos seria un tren vertical :) una abraçada!

  • Les cases i els pobles.[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-11-2021

    Això que dius és totalment veritat. M'ha semblat curiós que el que dius sobre els pisos jo ho pensés fa poc dels pobles. Pots anar a un poble petit, on no coneixes ningú, i dir: quanta vida hi ha hagut entre aquestes cases, una vida que per sempre ens serà desconeguda, però que ha existit.

  • LA VIDA QUOTIDIANA.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-11-2021 | Valoració: 10


    Entre persones, veïns, nens que van a l'escola, la gent, la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern van passant a poc a poc i tot se'n va, perquè el temps mai s'atura, com diu el títol del relat. És així. Un relat que invita a llegir el temps que ens passa a tots. Jo veig que no té res d'humor. Pense jo. (No passa res, tranquil·la)
    Et recomane l'últim poema meu: Entre la tardor.
    Una abraçada i fins a l'altra...

  • M'agrada[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-11-2021

    M'ha agradat el teu relat, entenc el que vols transmitir, moltes vegades he tingut també aquestes sensacions, fins i tot he fet la comparació de que som formigues, o ratolins. No som res, en realitat. En ocasions m'esborrono pensant que dormo més a prop d'estranys que de la meva pròpia família, això tenen els blocs de pisos...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

423 Relats

1421 Comentaris

274436 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.