EL TEMPS MAI S´ATURA

 

Ja fa molt de temps quan per al  meu treball, havia de visitar clients, vaig entendre quelcom important per mi.

Els veïns d´una escala viuen a pocs centímetres d´una porta a altre, comparteixen les mateixes escales, altre volta algun ascensor. Segurament cuinen de manera similar, es dutxen, mengen, estimen i moren. A vegades canvien persones, es veuen entrar i sortir mobles nous i unes quantes persones diferents. Vegades  hi ha nens, a voltes un individu sol, però el temps passa per al mateix per tothom, o potser són les persones que passen, perquè el temps resta impertorbable.

Passa els hiverns i una tímida flor anuncia la primavera, la calor fa que les persones surtin dels seus piso cercant la fresca ,que el pot donar, un cinema, una orxata presa sota uns arbres o el gelat que de manera goluda i feliç algun vailet li compren els seus pares. I altre volta la tardor que fa que les fulles dels arbres del carrer caiguin a terra i es despullin, tenen feina els escombriaires a netejar les voreres. I després altre volta Nadal, les seves llums els regals, el somriure confiat d'un nen que deixa a les mans d'un patge la seva carta als Reis.

Darrere de cada porta un món a part. El veí que plora la mort d'un fill. La vella que broda esperant la mort que no acaba d´arribar i la parella feliç´que espera el primer fill. Els nois que baixen de dos en dos les escales per anar a col·legi.

El temps mai s´atura ni les llàgrimes deixen de brollar als ulls d´algú.

L´escala és un lloc anònim fred generalment, on sembla el temps s´atura, però no. El temps mai s´atura, són les persones que ho fan. Els anys passen i de mica en mica l´edifici es va deteriorant .

El temps sembla una dama girada, que veu passar la nit immòbil..