Cercador
EL TEIX INQUIET
Un relat de: jomagi- Compartir:
El vent xiulava entre les branques nues de l’hivern, arrossegant gemecs llargs i
estridents que semblaven viure dins del bosc. Ella ho va notar aquella nit: un dels
arbres no s’inclinava amb la ràfega. Es movia cap a ella.
L’endemà, els pagesos van trobar les seves ovelles esbudellades, les tripes lligades a
les arrels d’un teix vell. “Ho ha fet el llop”, van dir. Però ella sabia que els llops no
ploren resina espessa ni deixen petjades de fusta podrida al fang.
I cada nit, mentre el poble dormia, el teix avançava un metre més cap a la seva
finestra.
2025
Comentaris
-
Poesia tètrica[Ofensiu]Janes XVII | 21-03-2025
La simbologia mística del teix arrossega l’estigma entre la vida i la mort. La noia no ha de témer res, ja l’ha clissat i vindrà ben alimentat.
Aquest m'ha agradat moltíssim, per la composició, pel llenguatge i la imaginació. -
Un llop[Ofensiu]SrGarcia | 18-03-2025
Els teixos són uns arbres especials; tinc entès que son verinosos a totes les seves parts, excepte l'aril de la llavor que és comestible. També són arbres típics de cementiri, després dels xiprers. No és gens estranya la seva mala fama, encara que jo, personalment, els trobo preciosos.
Un relat curt, punyent, ple de fantasia. Les descripcions, molt pròpies d'un relat de terror. Un fort contrast entre la racionalitat rutinària dels pagesos i la certesa de la narradora. Esfereïdor el final, on el teix es percebut com una amenaça que avança implacable.
-
El bosc, sempre inquietant[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 17-03-2025
Els espais tancats com els boscos no son aptes per porucs i menys en dies que bufa el vent. Un relat en que amb poques paraules descrius d'una manera mestre, un escenari de terror contingut.
No voldria viure a prop de la casa d'ella...
