El Superpsicòleg

El van derivar al conegut Superpsicòleg. Hi va anar de bon grat.
.
-Estic que no paro de pensar en com m'ho faré per pagar el lloguer, amb tanta crisi.

-No hi pensi, centri's en l'ara, en el moment present, ara, ara mateix, aquí i ara, no ha de pagar-lo pas.

-Sí, té raó. Però amb tot allò de la pandèmia i el mig any de confinament a casa, no cobrava d'enlloc. Havia de menjar patates bullides amb ceba. Ara només cols.

-Alegri's de poder-ho haver menjat, cosa sana i barata, va saber administrar-se. Abraci's la capacitat resolutiva.

-Sí, és clar. Vaig tenir l'orgull de passar així, demanar diners als familiars, ni pensaments. Més que res perquè ells abans me'n van demanar a mi i comuuuu que nooooo.

-No es jutgi l'autoprotecció econòmica. Ha de procurar per a vostè, la supervivència és la seva primer.

-Oh, si funciona així, m'és boníssim de saber-ho. Em sentia malament...Tants dies, setmanes dins el pis gens assolellat m'han tocat molt.

-Ara ja generalitza. Centri's en coses positives pròpies.

-Com ara???

-Si tenia temps per a...llegir, fer gimnàstica, no sé.

-Això sí que és generalitzar: activitats que es recomanaven a tothom.

-També té part de raó, part, només. A què es dedicava, estant tancat?

-Feia figures amb mistos, en vaig comprar força caixes.

-Creativitat és senyal de serenitat i paciència, sap?

-No es pensi. Sempre acabava emprenyat i fent la mateixa obra: llitets per a Nens Jesús en miniatura.

-No es maltracti. Agraeixi el seu entreteniment d'hores. I, parlant d'hores, ja ha acabat el temps de la visita. Són 200 euros.

-Òndia, m'havien remès a vostè dient-me que comprèn les situacions terribles arran de la desgràcia i que es posa en el lloc de la gent. Tenia entès el Superpsicòleg com un superheroi gratuït.

-Bé, d'on ho treu això?

-La del CAP.

-Ah, la meva companya, la que agafa el telèfon, oi?

-Sí...

-Ella, per consell meu, em recomana. Així es treuen afluència de gent amb problemàtica mental després del gran enrenou.

-Ah, ella s'ha empescat això de 'conegut Superpsicòleg'!

-Ep, no jutgi, vostè no és ella ni vostè no és jo. Truquen a la porta, l'haig de deixar. Espero rebre en un mínim de dos dies el pagament via bancària.

-Li he dit que no puc...

-Miri, és que jo pago lloguer per aquesta saleta i per a l'apartament davant del mar.

-Però pot estar-se'n d'aquesta saleta i visitar allà...

-Donar idees sense ser demanades és d'un mal gust molt gros.

-Perdoni. O...podria menjar frugalment.

-La meva dieta és intocable. Tot de proximitat i de primera qualitat, tinc proveïdors en comú amb la Casa Royal.

-Disculpi. Li repeteixo: no cobrarà.

-Aleshores deixi'm que li digui que no dormirà tranquil sabent que deu, no podrà treure's l'angoixa de si el denuncio,...

-Sap què li dic? Que tant de bo li agafi un càncer i al sot, fill de *!

-Tanco els ulls, inspiro, em relaxo, no escolto aquest idiota. Sóc un psicòleg genial i ara, quan obri els ulls, haurà marxat.

Accionà un comandament que obrí la porteta d'un rebost ridícul i obscur.

Uns quants gossos famolencs que aquell home tenia tancats i maltractats, esdevinguts agressius, aparegueren i varen abraonar-se sobre el pacient per treure el ventre de pena.

Després, no va ser-hi a temps: el Super va ser les postres (molt indigestes, pobres animals: no en va sobreviure cap).