Cercador
El súper
Un relat de: BonhomiaEn Bernat brandava el cap a la cua del supermercat, mentre una àvia el molestava dient-li que si la deixava passar, que estava farta de joves com ell que havien perdut la fe i la prudència. La cua era verament llarga; ell va decidir no fer cas i aguantar la xarrera d'una manera el més solitària possible.
Aquell supermercat era una mata de gent, petit però atapeït, un divendres a última hora.
El lànguid esperit d'en Bernat, però, copsava massa soroll de gentada i la xerrameca de la iaia li omplia les orelles d'estrés. Al cap d'una estona passava el mateix amb els seus altres quatre sentits, no parava d'entrar més gent des del carrer, la meta on es volia deslliurar d'aquelles hores tan deshonestes per ser dins un supermercat. I és que els divendres, aquest tipus d'establiments són així.
Per fi la caixera va plaquejar els seus cinc sentits, ella amb pressa i sense dirigir quasi una sola paraula a ningú, acostumada a hores de més estrés i a d'altres de molt més tranquil.les, quan xerrava amb els companys i companyes del súper.
Ja a fora, al carrer, en Bernat olorava les poques flors dels arbres i mirava d'ignorar la cridòria dels xiquets que es movien al voltant dels pares, tot provocant una festa que per a en Bernat era cosa de nit, no pas allò.
I és que què pot fer, un jove en un supermercat? Sembla que bufonades; però no, a en Bernat li mancava l'alè dels amics, la clara i la cervesa.
Després de sopar es va posar a veure El Milionari, pel.lícula antiga que el deixà bocabadat i sorprès, potser també per la tranquil.litat de mirar sol una pel.lícula al vespre... potser aquella nit no sortiria.
La nissaga humana li havia provocat una mica de mal d'estómac i un petit malestar general; va oblidar allò d'anar a compartir cervesa al pub, segurament l'endemà se sentiria millor i més còmode, al cap i a la fi, el pudisme amb un mateix és el que fa tirar endavant a gent com en Bernat. Però ara el cap de setmana era a les seves mans...
Aquell supermercat era una mata de gent, petit però atapeït, un divendres a última hora.
El lànguid esperit d'en Bernat, però, copsava massa soroll de gentada i la xerrameca de la iaia li omplia les orelles d'estrés. Al cap d'una estona passava el mateix amb els seus altres quatre sentits, no parava d'entrar més gent des del carrer, la meta on es volia deslliurar d'aquelles hores tan deshonestes per ser dins un supermercat. I és que els divendres, aquest tipus d'establiments són així.
Per fi la caixera va plaquejar els seus cinc sentits, ella amb pressa i sense dirigir quasi una sola paraula a ningú, acostumada a hores de més estrés i a d'altres de molt més tranquil.les, quan xerrava amb els companys i companyes del súper.
Ja a fora, al carrer, en Bernat olorava les poques flors dels arbres i mirava d'ignorar la cridòria dels xiquets que es movien al voltant dels pares, tot provocant una festa que per a en Bernat era cosa de nit, no pas allò.
I és que què pot fer, un jove en un supermercat? Sembla que bufonades; però no, a en Bernat li mancava l'alè dels amics, la clara i la cervesa.
Després de sopar es va posar a veure El Milionari, pel.lícula antiga que el deixà bocabadat i sorprès, potser també per la tranquil.litat de mirar sol una pel.lícula al vespre... potser aquella nit no sortiria.
La nissaga humana li havia provocat una mica de mal d'estómac i un petit malestar general; va oblidar allò d'anar a compartir cervesa al pub, segurament l'endemà se sentiria millor i més còmode, al cap i a la fi, el pudisme amb un mateix és el que fa tirar endavant a gent com en Bernat. Però ara el cap de setmana era a les seves mans...
Comentaris
-
Hola Sergi ![Ofensiu]Nonna_Carme | 01-10-2011
Veig que també en prosa et defenses la mar de bé i ens expliques les sensacions que experimenta un jove , pel que sembla poc acostumat a visitar el súper.
Sí, a voltes les iaies som un xic pesades.
Una abraçada, benvolgut Sergi. -
La solitud i el súper[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-09-2011 | Valoració: 10
Fantàstic! Sembla mentida el suc que has tret d'una situació tan quotidiana com fer cua al súper, amb tota una sèrie de pensaments de solitud, allà i a casa mirant un film. Converses amb un mateix, converses escrites pels altres que t'acompanyem. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515770 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA