El sorpresisme

Un relat de: Llorenç Garcia

La seua carrera literària ja començava a esllanguir-se com un capvespre de tardor. Mai no havia excel•lit en la valoració de crítica o públic. Conscient d’aquesta manca de talent, intentà aconsolar-se amb la idea de captar lectors fent una mica de rebombori i destilant males brames per xarxes socials. Amb aquests precedents de mal averany, res no podia vernissar les expectatives de daurades espigues literàries. Malgrat tot, el nostre denostat heroi no es rendí i, amb una obstinació denodada, confegí una obra inspirada pels déus.

L’endemà de la publicació, titulars de crítiques es feien eco del final d’aquest llibre remarcant-lo com a “peça mestra que, mitjançant l’ús d’una tècnica d’allò més sorprenent, suposa un baló d’oxígen a un panorama literari que ja començava a pudir a naftalina”. Centenars de comentaris elogiosos inundaven les planes literàries.
L’autor es veié immens en un maremàgnum d’entrevistes, de firma d’autògrafs i d’expectant presència a les fires del llibre. Fins i tot aquesta obra seria el germen d’un nou moviment literari sense precedents anomenat el “sorpresisme”. El sorpresisme consistia a rematar el final del llibre amb una paraula que alterava brutalment tot el significat del llibre i rere haver tingut el lector en un vetlat engany.

L’autor beneïa aquesta segona oportunitat que el salvà del perillós abisme de la mediocritat. Però, de vegades, romania en aqueix mant de glòria una mena de neguit que no el deixava fruir per complet de les dolçors de l’èxit.

Per desfer-se d’aquest desfici, l’escriptor comprà el silenci de l’impressor no fos que aquest confessàs que l’artista li havia trucat implorant que corregís l’errada de la darrera paraula del llibre. Entre plors li havia suplicat que subsanàs el maleït error car tot el llibre veuria trastocat el seu sentit original i ja no seria com a creació seua.

Però era massa tard, la llàmines de la imprenta ja havien fet sense parpellejar la seua tasca de netejar i aportar lluentor al seu esquifit nom.

Comentaris

  • Una paraula[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-07-2013 | Valoració: 10

    caram, m'he quedat d'una peça llegint el final del teu relat. És talment com ho descrius tu. Una paraula en el cas del teu protagonista i una frase en aquest relat. Com les diverses capes d'aquella nina russa. I és que el món és ple de casualitats. Una paraula pot canviar tot un llibre, donar-li un altre caire que pot encantar a la gent. A vegades, escric alguna cosa que, després de ser publicada a RC, la gent n'hi veu una altra. Tot enriqueix. L'important és tenir el cap, la ment oberta per a acceptar-ho. Una abraçada.

    Aleix

  • Original[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-05-2013

    és la paraula clau, originalitat del relat.

    L'he llegit d'una tirada i m'ha semblat molt bo, I veig una retirada, una lliçó, del cas del Carver portada als límits més increïbles i esperpèntics, però sent un relat que ens ve de terres valencianes, que menys es pot esperar. ;-)

    Molt bo el relat Llorenç!!

    Bona sort!

    Ferran

  • Hola Llorenç[Ofensiu]
    allan lee | 21-05-2013

    M'ha semblat un relat esplèndid, amb molt d'humor i força mala bava; t'has empescat una història bonissima. Sorpresisme! I tant! A totes bandes!

    Un plaer llegir relats com aquest

    a

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

108006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog