Cercador
El somiador
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El Somiador
Aquest hivern fa molt fred a Barcelona. Estic en “el meu portal”, abans que es faci fosc. Tenir el cel i els estels per sostre, no agrada a ningú. Amb la Teresa,sempre haviem somiat envellir junts.Viviem en un pis de lloguer, antic, no gaire lluny de la Via Laitana del que em van desnonar. Quaranta anys junts en aquest barri, encara hi acostumo estar però ara sóc una peça que no troba el seu trencaclosques: no puc pagar-me una habitació. La Txell m’ho va deixar clar:
-Pare, amb en Joel, el pis se’ns ha quedat petit-, ara amb dues criatures en un pis de cinquante metres quadrats, qualsevol li demana per anar-hi a dormir.
D’en Joan ni parlar-ne, ell és un prestigiós metge a Alemanya que no he vist des del dia de l’enterrament de la seva mare.
Amb la paga em puc permetre alguns capricis: un entrepà de truita o llom per esmorzar, un cigaló havent dinat…
Sempre he estat un somiador, quan anava a l’escola- diguem que ja ha plogut una mica- sovint em quedaba mirant per la finestra: marxava lluny, més enllà de la ciutat amb un vaixell de vela de bandera pirata.Viatjava pels set mars amb aquella tripulació que m’acceptava de bon grat.Un clatellot del mestre, em tornava a classe, preguntant-me què coi estava pensant. Mai vaig dir res.
M’agrada jugar cada setmana a l’Euromillon, aquest és per a mi el bitllet per viatjar als meus somnis: compraría un pis més gran per la Txell, una casa a la muntanya per en Joan…per mi, em podría llogar una habitació o un apartament.
Rosalia Vila Portell
Aquest hivern fa molt fred a Barcelona. Estic en “el meu portal”, abans que es faci fosc. Tenir el cel i els estels per sostre, no agrada a ningú. Amb la Teresa,sempre haviem somiat envellir junts.Viviem en un pis de lloguer, antic, no gaire lluny de la Via Laitana del que em van desnonar. Quaranta anys junts en aquest barri, encara hi acostumo estar però ara sóc una peça que no troba el seu trencaclosques: no puc pagar-me una habitació. La Txell m’ho va deixar clar:
-Pare, amb en Joel, el pis se’ns ha quedat petit-, ara amb dues criatures en un pis de cinquante metres quadrats, qualsevol li demana per anar-hi a dormir.
D’en Joan ni parlar-ne, ell és un prestigiós metge a Alemanya que no he vist des del dia de l’enterrament de la seva mare.
Amb la paga em puc permetre alguns capricis: un entrepà de truita o llom per esmorzar, un cigaló havent dinat…
Sempre he estat un somiador, quan anava a l’escola- diguem que ja ha plogut una mica- sovint em quedaba mirant per la finestra: marxava lluny, més enllà de la ciutat amb un vaixell de vela de bandera pirata.Viatjava pels set mars amb aquella tripulació que m’acceptava de bon grat.Un clatellot del mestre, em tornava a classe, preguntant-me què coi estava pensant. Mai vaig dir res.
M’agrada jugar cada setmana a l’Euromillon, aquest és per a mi el bitllet per viatjar als meus somnis: compraría un pis més gran per la Txell, una casa a la muntanya per en Joan…per mi, em podría llogar una habitació o un apartament.
Rosalia Vila Portell
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 13-02-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!