Cercador
El segrest
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Després d'una dura jornada laboral m'assec al seient incomprensiblement incòmode del tren. Feia anys que no l'agafava i no tardo en comprendre les queixes diàries dels meus treballadors. A veure si al final no seran excuses barates... Sempre va tard, comenta la senyora del meu costat. Només vull arribar a casa i treure'm les maleïdes sabates de tacó que m'estan destrossant els peus. Amb el meu càrrec i un sou que molts considerarien obscè, no veig perquè m'he de rebaixar a viatjar en aquestes condicions.
Ja amb el comboi en marxa un jove es presenta a l'audiència amb l'ajuda d'un micròfon connectat a un petit altaveu. Duu una gorra espantosa de visera plana i uns pantalons caiguts per sota del cul. Dins la samarreta que porta hi cabrien quatre com ell i les cadenes daurades que li pengen del coll sobrepassen de molt els límits del mal gust.
Tanco el llibre amb resignació, a l'espera del recital, i em sorprèn escoltar les disculpes anticipades de l'intèrpret. S'excusa amb el públic pel segrest i es justifica amb arguments que em resulten poc convincents.
El vagó és ple de gom a gom, però no sembla que ningú es molesti quan el noi comença el seu repertori. Ni tan sols s'immuten. Cançó a cançó, alguna cosa es va apoderant de mi i em va captivant. No sé si és el ritme o la rima, però el cert és que no puc negar que aquest gènere al qual anomenen hip hop té la seva gràcia.
En acabar, l'artista es treu la gorra i la passa com si es tractés d'un platet de missa. Topa amb la indiferència de la majoria i el somriure benèvol d'uns quants. Algú, fins i tot, es digna a deixar anar alguna moneda. Jo ni m'ho plantejo. No puc premiar aquest tipus d'iniciatives públicament de cap de les maneres. Imagina't que algú es plantegés cantar reggaeton..
Aquesta nit, però, el jove agosarat es trobarà un bitllet de cinc-cents euros a la butxaca. Per què no, si pago molt més per l'abonament al Liceu i m'empasso obres insofribles que no em transmeten res de res.
Òscar Turull Basart
Ja amb el comboi en marxa un jove es presenta a l'audiència amb l'ajuda d'un micròfon connectat a un petit altaveu. Duu una gorra espantosa de visera plana i uns pantalons caiguts per sota del cul. Dins la samarreta que porta hi cabrien quatre com ell i les cadenes daurades que li pengen del coll sobrepassen de molt els límits del mal gust.
Tanco el llibre amb resignació, a l'espera del recital, i em sorprèn escoltar les disculpes anticipades de l'intèrpret. S'excusa amb el públic pel segrest i es justifica amb arguments que em resulten poc convincents.
El vagó és ple de gom a gom, però no sembla que ningú es molesti quan el noi comença el seu repertori. Ni tan sols s'immuten. Cançó a cançó, alguna cosa es va apoderant de mi i em va captivant. No sé si és el ritme o la rima, però el cert és que no puc negar que aquest gènere al qual anomenen hip hop té la seva gràcia.
En acabar, l'artista es treu la gorra i la passa com si es tractés d'un platet de missa. Topa amb la indiferència de la majoria i el somriure benèvol d'uns quants. Algú, fins i tot, es digna a deixar anar alguna moneda. Jo ni m'ho plantejo. No puc premiar aquest tipus d'iniciatives públicament de cap de les maneres. Imagina't que algú es plantegés cantar reggaeton..
Aquesta nit, però, el jove agosarat es trobarà un bitllet de cinc-cents euros a la butxaca. Per què no, si pago molt més per l'abonament al Liceu i m'empasso obres insofribles que no em transmeten res de res.
Òscar Turull Basart
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295999 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!