Cercador
El "runner" popular
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
EL “RUNNER” POPULAR
Estic corrent, una activitat física que practico sovint, amb relativa freqüència. El cor em batega amb força a mesura que transcorren els quilòmetres. Més tard, noto que em manca l’aire, tinc la boca seca i la fatiga comença a passar factura, però la meva voluntat és ferma. No em puc aturar. M’enfronto a la solitud del corredor de fons i no penso rendir-me. Tot i el foc que em crema els pulmons i que les cames semblen llastrades de plom, segueixo corrent. Fent ús de la força de voluntat barrejada amb una bona dosi de coratge, acabaré la cursa. Vinga, som-hi! He d’avançar, moure els peus, gambada rere gambada. La carretera, singladura infinita, desfila per sota les sabatilles. Un metre, un altre i un altre... Quin patiment! L’esgotament resulta evident, però la motivació és poderosa. Em pregunto com suporten els atletes professionals aquest turment? D’on brolla la misteriosa energia que impulsa aquests centaures de l’asfalt a devorar quilòmetres i quilòmetres fins a l’extenuació? De fet, les proves de llarga distància, sobretot la marató, actuen metafòricament de forma similar als entrebancs de la vida, que cal afrontar amb valor. Tots els runners populars emprenen una cursa com si fos una lluita contra els tràngols que el destí ens té reservats. Per la meva banda, jo sols desitjo arribar al final, perquè cada vegada que trepitjo la línia de meta, noto una alegria abassegadora que m’omple de satisfacció i, mentre sigui capaç d’aconseguir aquesta proesa esportiva, mantindré encesa la flama de l’esperança de sentir-me viu.
PSEUDÒNIM: DAVID
Estic corrent, una activitat física que practico sovint, amb relativa freqüència. El cor em batega amb força a mesura que transcorren els quilòmetres. Més tard, noto que em manca l’aire, tinc la boca seca i la fatiga comença a passar factura, però la meva voluntat és ferma. No em puc aturar. M’enfronto a la solitud del corredor de fons i no penso rendir-me. Tot i el foc que em crema els pulmons i que les cames semblen llastrades de plom, segueixo corrent. Fent ús de la força de voluntat barrejada amb una bona dosi de coratge, acabaré la cursa. Vinga, som-hi! He d’avançar, moure els peus, gambada rere gambada. La carretera, singladura infinita, desfila per sota les sabatilles. Un metre, un altre i un altre... Quin patiment! L’esgotament resulta evident, però la motivació és poderosa. Em pregunto com suporten els atletes professionals aquest turment? D’on brolla la misteriosa energia que impulsa aquests centaures de l’asfalt a devorar quilòmetres i quilòmetres fins a l’extenuació? De fet, les proves de llarga distància, sobretot la marató, actuen metafòricament de forma similar als entrebancs de la vida, que cal afrontar amb valor. Tots els runners populars emprenen una cursa com si fos una lluita contra els tràngols que el destí ens té reservats. Per la meva banda, jo sols desitjo arribar al final, perquè cada vegada que trepitjo la línia de meta, noto una alegria abassegadora que m’omple de satisfacció i, mentre sigui capaç d’aconseguir aquesta proesa esportiva, mantindré encesa la flama de l’esperança de sentir-me viu.
PSEUDÒNIM: DAVID
Comentaris
-
carrera de fons[Ofensiu]La Becada | 02-12-2021 | Valoració: 7
Estic d'acord, la vida és una carrera de fons que de vegades ens deixa extenuats. En aquests moments és quan hem de tenir estratègies per seguir endavant.
Cordialment -
La solitud...[Ofensiu]Prou bé | 02-12-2021 | Valoració: 10
A la solitud del corredor de fons (no sé si en fas referència), el corredor renúncia a guanyar ...!
Bon relat! Sort!
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-12-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
302663 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!