El polvo de la reconciliació

Un relat de: Llorenç Garcia
A ell li agradava el futbol. A ella anar de compres. Ell es conformava passant el dissabte al sofà sense més aspiracions que la d'exhaurir el pot de cervesa. Ella bullia per eixir i viure el carrer en tot l'esplendor rere una setmana tancada a l'oficina. Ell era un noi tranquil i sonso; ella era pura adrenalina efervescent. Ell era fanàtic del Barça; ella no entenia la dèria per veure una munió d'homes en calçotets rere una pilota. No els lligava res aparentment. Les discussions, els retrets i la ira eren la moneda de canvi que circulava en aquella relació que semblava abocada al fracàs...

Aparentment..., perquè tal rauxa de còlera rebia el contrafort de tòrrides nits en què el foc de la discussió eclosionava en passió sense límits que compensava "el suplici nostre de cada dia". I l'endemà reiniciaven el turmentós dia de agrors encadenades que sempre trobava l'eixida natural a l'impetuosa reconciliació nocturna. Fins que la mort els separà. El que el tàlem ha unit, que no ho separe l'odi.

Comentaris

  • Així mateix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2013 | Valoració: 10

    Hi ha tantes parelles que viuen així mateix! Potser les revolcades no són tan apassionades com les dels teus protagonistes, però has fet una descripció molt realista de la vida d'avui. M'ha agradat molt la concisió i el sentit claríssim que es desprèn llegint-te. Una forta abraçada Llorenç.

    Aleix

  • Potser calen més afininats[Ofensiu]
    Mena Guiga | 21-02-2013

    I si només és aquesta...què fan junts? Una trobadeta de tant en tant i deixar-se d'hòsties d'aguantar gent al sofà, per exemple.

    Però,és clar, del dit al fet...

    Hi ha tanta gent que està així i que no se'n surt, no vol, no pot...blablabla...almenys que gaudeixin tòrrides nits, que ja és MOLT.


    Mena

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

108000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog