El plaer del descobriment i el descobriment del plaer

Un relat de: Carme Dangla

La ferida de l'Oubanga ja estava totalment cicatritzada des de feia una setmana, però el protocol acordat especificava no destapar-la fins avui, per evitar qualsevol risc d'infecció per remot que fos i per donar temps que els extrems neuronals s'haguessin regenerat i recuperat la seva funció. Per motius administratius encara hauria de passar una nit més a l'hospital, però a partir d'aquest moment, el procés d'avaluació es faria lluny de tot l'ambient sanitari.
· · ·
Quina neguit que havia suportat! Una operació, gestada durant dos anys! Deu hores amb els ulls al microscopi i les mans als comandaments del microrobot que era el que operava físicament. Havia acabat físicament i mental esgotada.
Sort del excel·lent equip, entrenat amb dotzenes de simulacions, que m'havia assistit en tot moment. La neuròloga, havia fet una feina magnífica, identificant a l'electroencefalograma l'activació d'una part molt concreta del hipotàlem quan jo estimulava determinats nervis.
El protocol n'esmentava un mínim de quatre, però vaig localitzar catorze nervis seccionats amb la funció requerida. Els vam reconstruir i connectar tots amb precisió micromètrica.
Quan finalment, i ja exhausts, l'equip primari de cirurgians vam acabar la part essencial de l'operació, el dermatòleg, el cirurgià plàstic i l'anestesista van acabar magníficament aquell treball.
· · ·
Ara, sobtadament, la tensió havia tornat. Tot el departament de microcirurgia ens hi jugàvem molt amb aquest cas. Quan suaument vaig palpar la zona operada, l'Oubanga va fer un gest com de dolor, molt curt.
-Que et fa mal?
-No, doctora… No és això, és una sensació… diferent.
-Bé, a primera vista està tot correcte, a partir d'ara no cal que preguis cap precaució especial més enllà de les higièniques. Crec que l'operació ha estat tot un èxit, no trigarem a confirmar-ho. Ja no caldrà fer-te més controls aquí a l'hospital: demà, a casa!
· · ·
Era mitjanit, al meu despatx acabava de redactar l'informe, quan va sonar l'alarma; al monitor vaig veure que a l'habitació de l'Oubanga hi havia l'alerta "pacient agitat", vaig córrer cap allí, més que la infermera de guàrdia que en aquell moment estava atenent un altre cas.
No vaig arribar al llit de la noia, em vaig aturar just a la porta en identificar els crits que havien disparat l'alarma. Vaig fer un gest a la infermera que acabava d'arribar perquè no entrés a l'habitació. Era evident: la operació havia estat un èxit, i l'adolescent que jeia al llit, acabava de descobrir en primera persona perquè servia allò que de petita li havien seccionat al seu país.

Comentaris

  • Esplèndid![Ofensiu]

    Desprès d'una estona llegint uns quants dels teus relats ja en tinc prou, no aguanto més: t'haig de seleccionar per a la meva llista d'autors favorits.
    Be m'haig de fer el xulo amb els meus amics i parents pel meu bon gust com a lector, no?
    Esplèndid!

  • Extraordinari![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 08-02-2007

    Seria bo que totes aquestes noies puguessin descobrir el plaer del descobriment...

    Enhorabona pel relat!

  • Carmeee!![Ofensiu]
    Yáiza | 28-10-2006

    Amb el temps que fa que vaig llegir aquest relat teu i encara no te l'havia comentat... sóc un desastre!!!!

    Ja t'ho vaig comentar en el seu moment, el relat està molt ben pensat i denuncia una de les salvatjades més grans que es fan al món. Com bé diu la nostra Gaúcha, la sexualitat és una faceta importantíssima de les persones, i privar aquestes nenes de descobrir la seva sexualitat en contra de la seva voluntat és inhumà.

    Enhorabona per la teva traça escrivint i per la capacitat d'amagar el que realment succeeix fins al final.

    Espero torbar-te ben aviat pel messenger que ja fa dies que no sé res de tu i t'enyoro...

    un petó molt gran!!!!

  • En un món...[Ofensiu]
    AVERROIS | 02-10-2006 | Valoració: 10

    ...que encara poden passar coses com les que expliques al final del relat, és normal que no pogue'm anar bé de cap manera. Quan s'acabarà l'analfabetisme i veurem la llum del Sol.

    Una abraçada.

  • La meva idea era...[Ofensiu]
    Jere Soler G | 30-09-2006 | Valoració: 10

    fer una profunda crítica del teu relat... trobar escletxes que grinyolessin per a veure com es podia millorar... però noia... no he pogut; no té escletxes; és sòlid, compacte, ferm, elegant, clar, sense embarbolls, interesant...
    Hi ha alguna petitíssima pega tipogràfica, d'aquelles que es deuen a la visió, als dits, o al tipus de teclat que tenim a l'abast; però a nivell literari és un text ferm i molt ben escrit. La idea del final és molt brillant, trenca una mica la perfecció científica del relat, i això és bo perquè fa somriure el lector.
    En fi, t'he dit tot el que penso... a veure si fem la xerrada algun dia pel messenger...
    Una abraçada.

  • Un repte entre els destacats...[Ofensiu]
    angie | 28-09-2006

    Sempre he pensat que se'n treu bon profit de les condicions dels reptes... D'aquest era jo la jutgessa!.
    Aquest teu em va agradar tot i que el títol és un pèl llarg pel meu gust, trobo que el relat avança a ritme de descobriment... Sorprén i la reflexió que ens regala és un plaer de llegir.`

    No sabia que havies guanyat un premi amb ell!. L'enhorabona!.

    Gràcies pels teus correus, Carme, m'agrada saber de tu (i a allò que dius que comença per dep... patada i a Sibèria!)

    petons

    angie

  • La consigna dels joves[Ofensiu]
    T. Cargol | 28-09-2006

    és, ser realistes, demanant l'impossible;
    millor agafar embranzida per saltar a la vida adulta, sempre hi haurà temps de fer rebaixes i acomodar-se, si cal. De petits sempre volem que allò fantàstic passi i de vegades, inesperàdament succeeix.




  • Carme![Ofensiu]
    ROSASP | 27-09-2006

    Quina il·lusió veure't a primera pàgina dels relats destacats.
    Vas mantenint tensió i misteri, alhora que enganxes al lector amb una lectura àgilment elaborada.
    El tema està tractat amb naturalitat, força i coratge; reconstrueixes entre línies la integritat sexual escapçada a moltes noies.
    Penso però que el títol resulta una mica massa evident, aconsegueix resumir l'essència de la història, però alhora deixa el relat despullat ja abans de començar.
    Només aquest petit matís, perquè la idea i la forma amb que has treballat la història les he trobat fantàstiques.

    Espero que et vagi força bé per aquests nous indrets.
    No t'oblidis de continuar escrivint i compartir-ho amb nosaltres!

    Molts petons!

  • molt original![Ofensiu]
    quetzcoatl | 27-09-2006

    ostres, mira que ni pel títol m'havia imaginat que tractés de l'abolició i reconstitució del clítoris; no sabia per on em sortiries, Carme!

    Un relat ple de tendresa i molt ben dut. Felicitats noia!

    També dir-te que tinc ganes de conèixe't, que ara m'estic per Catalunya un temps i sé que tu ets a França, però que si passes per aquí en algun moment, m'encantaria veure'ns. Amb el correu, sóc molt inconstant.

    Una abraçadassa i felicitats de nou per tot plegat!

    m

  • El plaer de llegir-te, tot i que no ets un descobriment[Ofensiu]
    Leela | 27-09-2006 | Valoració: 10

    els teus relats sempre m'han semblat molt ben construits però aquests s'endú el premi. Destil·la saber fer i una sensibilitat sense caure en sensibleries bestial.
    Enhorabona Carme, t'has superat!!
    Molts petons

    Leela

  • Saps què?[Ofensiu]
    Loveday | 27-09-2006 | Valoració: 10

    Aquest text em recorda a un episodi de Nip/Tuck.
    Sempre he trobat la burrada més gran del món això que fan amb les noies d'alguns països del Tercer Món.

    Un petonet Carme!

  • Hola Carme[Ofensiu]
    Carles Malet | 27-09-2006

    No se què m'ha cridat més l'atenció, si la teva història o la teva biografia. En qualsevol cas, felicitats per ambdues. Descobreixo en tu una ànima amb imaginació, sensibilitat i potencial.

    M'ha agradat força la història. De fet, si no fos pel títol, el final és boníssim. Segons la meva modestíssima opinió, si mai refàs, retoques, amplies o publiques la història en algun altre lloc, podries cercar un títol encara un xic més ambigu.

    Felicitacions i ànim! Continua escrivint històries d'aquesta qualitat!

    Carles

  • Recordo...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 26-09-2006

    ...haver participat en aquest repte -de fet acostumo a participar en la majoria-, tot i que m'és impossible de recordar-me de què anava el meu text. De fet, ara miraré per curiositat a veure quin era.

    M'ha agradat, aquest relat; tot i que, digue'm maniàtica, canviaria algunes cosetes. És evident que és totalment subjectiu, però, també és cert que perfecte cap text ho és per tothom.

    Ens llegim i comentem per aquí, i, a veure si t'animes a anar participant en més reptes!

    Sol_ixent

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

177 Comentaris

40158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")