Cercador
Noia atractiva, busca parella
Un relat de: Carme DanglaLa Bibiana era una noia que es feia notar, la notaven segurament molt més els nois que les noies, amb una roba d'allò més provocatiu, roba interior minúscula que semblava més aviat exterior, les pintures, el cabell de més colors que l'arc de sant martí…
Anava dos o tres cursos més endavant que jo, i era com una especie de mestressa d'arts amatòries pel seu cercle de seguidores que eren gairebé totes de la meva edat.
Sempre presumia d'aventures amb nois, sempre explicava en quina moto l'havien portat, o si en un descapotable o una barca. També les discoteques, restaurant i hotels. Sempre tot de categoria, al menys del que ella creia que era categoria.
Al seu cercle més intim es veu que els hi explicava tots els detalls… íntims.
Als grups més allunyats ens ho explicava més pel damunt.
La història quasi sempre era la mateixa: coneixia un noi, semblava tenir totes les virtuts i aquell mateix cap de setmana ja sortien, es feia convidar, ballaven i en general continuaven, moltes vegades en llocs tan incòmodes com dins d'un cotxe.
De totes maneres, la conclusió acostumava a ser sempre la mateixa i podia arribar immediatament o al cap de un parell de setmanes.
Que el tio no en sabia gens, que acabava molt ràpid, que a l'hora de la veritat era un ruc, vaja, que no la satisfeia…
Però a la setmana següent ja en tenia un altre.
Fins que un dia va córrer la veu que havia trobat una joia.
I va començar a sortir amb el mateix noi setmana rera setmana.
Encara que era menor, sembla que a casa no li posaven cap problema per dormir fora, i ho feia divendres, dissabte i algun dia més cada setmana.
Finalment, un dia, a la sortida de l'escola, el va venir a buscar l'anomenat Pau i el vam veure en persona.
Alt, guapo, fort, morè, vestit de marca i amb una moto que semblava un transatlàntic. La Bibiana ens el va passejar pels morros de totes les que estàvem xerrant a la sortida de l'escola, despertant alguns sospirs d'enveja.
La Clara, però, se'l va quedar mirant amb una cara rara, com si mirés de recordar alguna cosa.
La Clara era exactament el contrari que la Bibiana: mesurada, no es pintava ni duia joies, sempre carregada amb llibres i carpetes i tenia un xicot, en Ferran, el mateix des que eren molt joves. Un xicot que en mascle se li assemblava molt. Fins i tot jo diria que es podien intercanviar les ulleres i no adonar-se'n.
La Bea, que era la més íntima de les íntimes de la Bibiana ens va començar a explicar les virtuts d'en Pau, per fer-nos enveja o jo què sé, perquè a ella no li tocava en res. Suposo, per que hi ha qui fa segons quines coses. Però no em consta ni en tinc cap indici.
Que si vivia sol a la ciutat del costat en una casa tan maca, que a part de la moto tenia un cotxe tunejat , que si convidava la Bibiana a restaurants cars, que estava a punt d'acabar econòmiques amb tan bones notes, que si la família tenia tants diners.
Que tenia un llit enorme amb un comandament que movia els matalassos, que si llum suau i música per control remot, que un quarto de bany amb jacuzzi.
I va continuar explicant que segons la Bibi —així li deia—, era una bèstia al llit, que aguantava més que ningú. Sis vegades ho havien fet una nit…
En aquell moment va canviar la cara de la Clara, que va interrompre la Bea preguntant:
—I aquesta meravella no es dirà Miró de cognom?
—Sí… I?
—Que fa quatre o cinc anys estiuejava al mateix poble que jo.
—I?
—Que es deia Quim, i tenia un germà bessó, idèntic.
Les escenes posteriors: Bea/Bibi i Bibi/Pau o Quim, no me les vull ni imaginar.
Comentaris
-
divertit[Ofensiu]qwark | 11-12-2005
Tens un estil narratiu que entra fàcil pels ulls al lector i la visió necessària per conduïr el relat cap a on tu vols, sense entrebancs, de forma fluïda. Si això ho combinem amb alguna cosa interessant a dir, n'acaba sortint un relat interessant, com aquest.
Et diré que el final aquest es pot arribar a entendre si un té un cert bagatge cultural i ha tingut notícies abans de la relació entre la relativitat i la paradoxa dels bessons. -
El final[Ofensiu]Carme Dangla | 02-10-2005
Aquesta història no és original meva (l'argument), un amic de la família la va explicar dient que creia que era certa. Era el cas d'uns bessons que feien torns la mateixa nit per estar amb una noia que no sabia que eren dos, i descansaven quan estava amb l'altre.
Aquesta persona que em va explicar això, era amic de la noia que quan una amiga seva li va dir que havia estat amb un tio tan dotat, li va dir: "tonta, que són dos"
En la història que he escrit basada en això, m'he imaginat el que li passaria a la tal Bibi (real però que no es diu així) en una situació similar, i m'he imaginat qui seria la seva amiga i l'altra que descobreix el pastís (també conegudes amb el nom canviat)
El final, no l'he escrit, el deixo a la imaginació del lector. Jo m'imagino la cara que posaria la Bibi quan descobrís que el seu novio perfecte eren dos, però no la sabria descriure, em fa més gràcia que cadascú continuï la història al seu gust.
-
estel | 01-10-2005
Eis Carme!!!
Aquest també m'ha agradat molt! L'únic, és que no he acabat de pillar el final i com veig als altres comentaris va per aquest camí. Representa que cadascú ha de suposar o imaginar-se un final, o està en missatge ocult (jejjejej).
Petons!
Ire -
Ho sento...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 01-10-2005 | Valoració: 10
el relat en general és original, i sembla mentida que a vegades coses tan excepcionals passin a la realitat (a mi no passat mai cap! buaaaa!!!) però és que no entenc el final... tinc unes quantes suposicions, ja em iras si són correctes o no:
- Que a l'hora de ser romàntic era un i a l'hora de cardar era l'altre?
- Que feien torns per rifar-se-la cada nit un de diferent?
- Que tots els rumors sobre que era un superman amb els calçotets a dins eren mentida i que van quedar destapats.
Excepte això, la resta del relat és molt bo, et manté intrigat tota l'estona i no et permet deixar de llegir, i té una trama bastant curiosa... com a mi m'agrada! Jjejee
No t'aturis
Juseph -
Bones i males notícies[Ofensiu]pivotatomic | 30-09-2005
Les bones notícies són que el relat em sembla àgil, molt correcte i amb alguns tocs d'imaginació.
Les dolentes... que no he entès el final (digue'm curt...) i que en algun passatge, el to m'ha semblat excessivament col.loquial (encara que el relat ho demana, això també és cert).
No t'havia llegit res fins avuí, però et seguiré llegint.
l´Autor
20 Relats
176 Comentaris
42459 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.
En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada
(descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- El plaer del descobriment i el descobriment del plaer
- Homenatge a Marta, la valenta
- Espero que s'equivoquin!
- Les amigues de Relats, les millors
- El record
- El negre de la nit
- De xopa a nua
- Mercès per ajudar-me a despertar
- L'orgasme, un plaer indescriptible
- Dues Persones Lliures
- Manifest d'una estudiant tramposa
- Carta a una amiga lesbiana
- Noia atractiva, busca parella
- Sentiments després de llegir Quetzcoatl
- Un càstig dur?