Cercador

Llista categories

Les amigues de Relats, les millors

Un relat de: Carme Dangla

No m'ho esperava, he trobat persones extraordinàries. Aquest és un escrit en un moment d'emoció després que una d'elles m'hagi fet un gran favor sense ni adonar-se'n.

Les amigues de Relats, les millors

A Relats en Català he fet molt bones amigues. Amics també, però vull dedicar aquest escrit precisament a les noies.
Persones molt diverses, però totes elles molt interessants i gens superficials. Algunes m'han ajudat molt en algun moment baix, que en mi abunden, alguna altra fins hi tot m'ha ajudat sense adonar-se'n. He mirat de fer el mateix amb elles, i algunes m'ho han agraït més del compte i tot. No hi ha res a agrair, l'amistat no s'agraeix, es gaudeix.
No amb tothom he pogut connectar tot el que hagués volgut, cada persona té un món propi i un temps limitat. Espero no haver-me fet mai pesada reclamant aquesta atenció que tan necessito. Si ho he fet, demano humilment perdó.
Se que n'he fet riure a moltes, diuen que riure allarga la vida, o al menys, la fa més divertida, amb els versos d'algunes m'hi he emocionat, amb es relats d'altres, identificat, i entre totes m'han ensenyat a viure.
I com és que he trobat totes aquestes dones aquí?
Crec que el fet d'escriure i voler comunicar-se que és inherent a publicar a Relats, diu molt. La majoria de les noies que conec, no ho fan, i no sé pas si en sabrien.
Jo sempre he pensat que això de la intel·ligència és una cosa que s'obté treballant, no ve pas caiguda del cel. Escriure és un magnífic treball per desenvolupar aquesta facultat que tots portem dins. I això ha fet que em trobés envoltada de noies extraordinàries, d'aquelles que a l'escola gairebé no n'hi ha. Amb totes les característiques de l'adolescència, però amb seny per no deixar-se endur per el món buid i comercial que vol imposar el sistema econòmic imperant. Són noies que tenen molt clar el camí que volen seguir, n'hi ha tan de ciències, com de lletres, però sense aquella rivalitat absurda que faria que personatges com Leonardo mai haguessin existit, cadascuna amb ganes de desenvolupar les seves tendències.
Totes amb ganes d'amor, des de platònic a molt sexual, però sempre amb un gran desig de tendresa, de trobar amb qui anar fent un camí per la vida, i, reconeguem-ho, fer-ho amb gran plaer.
Quantes coses que compartim, quantes coses que en el món actual s'amaguen i el fan un lloc poc adequat per a les persones.
He vist en moltes noies quests sentiments de tendresa davant els nens petits, les he vistes totes indignar-se pels maltractaments i les discriminacions, defensar fins el final la igualtat de sexes i de rols sexuals. Les he vist valentes explicant coses que la societat encara no admet.
No creieu que les persones madurem més per l'experiència i la comunicació que per l'edat. Perquè no podem votar, quan la major part dels adults que conec són més immadurs que les meves amigues de Relats.
Les parelles de moltes d'aquestes noies, tenen un tresor. I pel que sé, elles també, són persones amb prou criteri per no caure prop de qui no els convé. I us dic aquí: exigiu el màxim a la parella, podeu. A canvi doneu-vos al cent per cent, però amb la intenció de fer camí per la vida, traieu-vos de cap els somnis que no podeu controlar.
Al llarg dels mesos, els contactes entre nosaltres van canviant, a vegades no goso escriure per no ficar-me a la intimitat d'una persona que no sé quins motius té per no aparèixer. Igual ella no gosa escriure'm per idèntic motiu. És igual, no estem parlant d'amistats eternes, estem parlant d'aprofitar el moment, de deixar-nos empremtes mútues, que cadascuna assumirà en plena llibertat.
Voldria on per a totes les noies fos fàcil trobar persones com les meves amigues de Relats. No per internet, sinó també a l'escola, al poble, al barri.
Al menys sé que aquí hi ha força persones, que volen canviar el món en aquest sentit.

Comentaris

Afegir comentari

dius veritats . . . [Ofensiu]
montserrat tafalla rigol | 01-03-2011
" . . . No amb tothom he pogut connectar tot el que hagués volgut, cada persona té un món propi i un temps limitat. . . . " certament.

et saluda una noia de 69 anys.
holes![Ofensiu]
diesi | 05-11-2006
Estic totalment d'acord amb tu. Vaig descobrir aquesta web per pura casualitat i gairebé sense adonar-me'n, he anat coneguent gent i realment hi ha persones fantàstiques que participen en aquesta web. Vull que sàpigues que tu ets una de les persones que més admiro d'aquesta web.

1 ptó:

b#NaT#b
Amb un petit matís no hi estic del tot d'acord :P[Ofensiu]
pseudo | 01-08-2006
Això no treu que el relat sigui bó i que sigui maco.

Sobre la intel·ligència... hi ha una part que ve donada, per exemple un superdotat no es fa...

Ara això no treu que treballant i amb ganes de saber no aporti millora, però això ho atribuiria a la "saviesa".

I aquest aspecte segurament és més important que l'anterior.
...[Ofensiu]
PAULA_93 | 31-07-2006
No t'havia llegit mai... bé de fet fa poc que soc aquí... espero que jo també pugui trobar a gent com la que descrius aquí...
et continuaré llegint. M'ha agradat...
mmm...[Ofensiu]
ESPIRAL | 31-07-2006 | Valoració: 10
Em sembla que no t'havia llegit mai...ara, t'he descobert i ho faré. Gràcies per aquest homenatge a les noies de RC. 1ptonàs. ESPIRAL.
uoo![Ofensiu]
kispar fidu | 05-06-2006
quin escrit per a les noies de relats! jejeje

com va tot? (tot i que pel teu escrit intueixo que molt bé!)

m'alegro de que hagis topat amb gent tan especial per aquí! de fet, sempre he pensat que aquestes pàgines amaguen molts tipus de gent i molts misteris amb sorpreses! I com bé dius, que escriure fa desenvolupar un sisé sentit potser, que també et fa veure el món amb uns altres ulls: uns ulls propis, uns ulls crítics, que segueixen els seus ideals i no els imposats...

apali, que vagi bé! nanit!
Gemm@
Carme, maca!![Ofensiu]
Yáiza | 10-05-2006
No puc fer més que agraïr-te totes les nostres converses, tots els teus consells i totes les teves lliçons de física. I ara, agraïr-te també, aquest relat, on m'hi he vist en algunes coses que deies.
Ets un sol de persona, espero que les converses no s'acabin....

Petons,

Yáiza
...[Ofensiu]
RainBow_CoLouRs | 10-05-2006 | Valoració: 10
sento no haver estat algun temps, potser em necessitaves, i sento si algun cop no t'he correspost escoltante o per certs motius... m'ha encantat el relat, estic a l'espera de que em valorin l'entrevista... em va quedar rodona, gracies a tu!
Bé, que dir de tu, que ets una de les persones que més admiro de tothom que conec, que ets increiblement intel·ligent ( tant de bo tingués jo la meitat d'intel·ligencia q tu!)
I res noia, gracies per estar alla, pel q estaras, i pel q has estat!!
Persones com tu no es troben sovint!
un petonas!
Carme...[Ofensiu]
Àfrika Winslet | 09-05-2006 | Valoració: 10
Un gran relat, gairebé podriem dir una gran carta. Sense destinatari concret (bé, sí, una mica) i sense pretendre res més (crec) que expressar el que sents i el que penses. Necessites donar a conèixer aquest mòn particular que has trobat i t'ha deixat meravellada. Davant del teu relat no he pogut (ni he volgut) demanar-ne literatura, simplement m'he deixat portar per les teves paraules humils i sinceres per trobar-me amb una gran noia que se sent sorpresa i agraïda davant d'un sentiment molt especial. I es que l'amistat és una de les coses més importants i més magnífiques de la vida.
Celebro que estigui dirigit a les dones (o més aviat a les noies), no és casualitat. Deixant de banda que potser hi ha més noies a RC i que potser les noies tenen un alguna cosa especial que les fa més properes a la literatura, a la poesia... (tot això és molt discutible). Jo, sovint, també em fixo més amb les noies i dones del meu voltant perquè em sembla que en puc aprendre moltes coses... potser tenim quelcom amagat que no tothom podria descobrir ni explicar... ufff, no sé explicar-me millor jejeje!
En fi, que m'ha agradat molt. Una abraçada!
El cor i les mans obertes.[Ofensiu]
angie | 09-05-2006
Carme, quin relat més íntim i més ben escrit.
Podria haver estat empalagós, però ja t'he dit en alguna ocasió que em semblaves posseïdora d'una maduresa espiritual brutal.
Les teves amigues segur que són bones amigues, doncs suposo que l'empatia que regales n'és el secret.
Un plaer llegir-te i ... em pots fer les bromes que vulguis :

M'encanta la ironia i el sentit de l'humor, sense ells aquesta vida seria una espessa bassa d'oli
i tot suraria sense deixar-nos
enfonsar en els mars del seu goig...

petons

angie
¶:)[Ofensiu]
Yuna | 09-05-2006
No hem parlat mai, però m'alegro d'haver-te trobat.

Seguiré els teus relats...

Yuna

Valoració mitja: 10

l´Autor

Carme Dangla

20 Relats

176 Comentaris

41717 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >