Sentiments després de llegir Quetzcoatl

Un relat de: Carme Dangla

No la vull pas per somniar,
la vida és massa important
per no vivir-la desperta
que d'un somni a un malson
no hi ha gaire diferència.

Els bens materials, què són?
sinó una trampa nefasta
que fa de l'èxit un fi
inexhaurible i mesquí.

Els luxes no son plaers,
el plaer és l'amistat,
és donar-se i ser estimat
cobrir les necessitats
i viure sense gastar
allò que altres persones
necessiten per menjar.

Per viure una vida més plena
no depenguem de pastilles,
ni de drogues que ens alteren
ni d'alcohol per oblidar.
Que a la nostra plenitud
no s'hi arriba mai així.

La vida no és prosperar,
és aprendre i ensenyar,
és compartir i avançar,
amb els companys estimats
i tota la humanitat.

Comentaris

  • " La vida és aprendre i ensenyar "[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-10-2005

    Hola de nou!

    A mi també m'encanten els escrits de la Quetzcoatl! Els trobo genials, de temàtica molt actual i descrits d'una manera que fa tremolar!
    Adoro les seves descripcions de paissatges que desprenen una tranquilitat increïble. Trobo que té una facilitat bestial de crear espais i llocs de somni.

    El teu escrit també m'ha agradat molt. Trobo que els versos rimen d'una manera que transmet molta força. Les paraules segueixen un ritme molt "potent".
    I el tema també molt bó: "En les coses simples s'hi amaga la més gran bellesa." "La bellesa està en l'interior."
    El que compte són les relacions entre les persones, no l'obtenció del poder.

    Ens veiem!
    Gemm@

  • Potser he abusat de teu nom[Ofensiu]
    Carme Dangla | 27-09-2005

    Quetzcoatl:
    Ja ho has dit, no volia interpretar res sinó dir els meus sentiments després d'haver-te llegit.
    Una mica dir: ui, m'ha impresionat això que he lleit, però no ho vull analitzar ni fixar-me en els punts, sinó: m'ha fet venir ganes d'escriure una cosa.
    Pensant en mi, i amb gent de la meva edat.
    M'ha semblat millor que fer-te un comentari dient t'he llegit i em sebla que tal cosa. Potser si fos més madura sabria fer una altra cosa, però no ho sóc i em sembla que encara no en tinc ganes.
    Gràcies per comunicar-te, que és el millor de la via per a mi,

  • Sentiments després de la lectura[Ofensiu]
    jacobè | 27-09-2005

    Em quedo amb la primera estrofa:
    "No la vull pas per somniar,
    la vida és massa important
    per no vivir-la desperta
    que d'un somni a un malson
    no hi ha gaire diferència."

    "...que d'un somni a un malson
    no hi ha gaire diferència" Tens tota la raó, Carme!

    La Quetzcoalt ha estat la teva font d'inspiració. Per mi també ho és.
    M'agrada el títol. La lectura provoca pur sentiment.

  • ostres...![Ofensiu]
    quetzcoatl | 27-09-2005

    Hola maca...

    M'he espantat, amb aquest títol!

    M'has deixat ben parada, de debò! La veritat és que no sé massa què dir... M'alegro molt que un relat meu t'hagi pogut inspirar per un nou relat, de veres; i que és el teu segon poema! hehehe
    Tanmateix, no em sembla que sigui una síntesi del que he escrit,com algú altre diu (no li facis massa cas a aquest instants, que sempre remuga), sinó una assimilació de certs conceptes i una interpretació... De fet tu ja ho dius: sentiments (teus) després de llegir una altra cosa.
    M'agraden sobretot els dos primers paràgrafs, el sentit que tenen i perquè els relaciono força amb el que penso també. Els altres també m'agraden però te'ls faig més teus; segurament tindria bastantes coses a discernir-ne.

    Moltes gràcies, de veres, és com un homenatge!

    I segueix escrivint poesia...

    una abraçadassa,

    m

  • instants | 26-09-2005

    Aquest poema-opinió-reflexió sembla una còpia barata. Suposo que cadascú interpreta quelcom diferent, però tan poqueta cosa t'ha sugerit el relat de Quetzcoal? Se li pot treure més suc, no són les seves formes el que apassiona sinó el contingut que hi ha més enllà, ara cal voler arribar-hi.

    Una abraçadota

    Pau

  • Molt bo..[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 26-09-2005 | Valoració: 10

    Demostra un sentiment inexurable, es nota que ha sigut inspirat per la Quetz.
    Ella també és una noia molt profunda, però alhora senzilla, amb uns matissos molt contrastats!
    PEtonassos!

  • Tota una declaració de principis[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 26-09-2005

    aquest poema-comentari.

    La veritat és que Quetzcoatl ens desperta moltes emocions i, pel que veig, tu has sapigut portar-ho al paper.

    Felicitats.

  • Llibre | 26-09-2005

    Vés per on!

    Esperava trobar-me una altra anècdota d'aquestes teves, de les darreres que t'he llegit, i en canvi em trobo un poema. I un bonic poema, per altra banda.

    M'agrada com has "comentat" un relat d'una altra companya. Estic ben convençuda que quan ella et llegeixi t'ho sabrà agrair, perquè aquests són detalls d'aquell que cal valorar com a petits regals.

    Fins la propera,

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

176 Comentaris

41623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")