Cercador

Llista categories

El negre de la nit

Un relat de: Carme Dangla

M'heu robat el negre de la nit.
Els meus avis en gaudien cada nit serena i sense Lluna, jo sols l'he pogut veure en indrets llunyans o des d'algun cim quan una espesa boira embolcallava valls, pobles, urbanitzacions, indústries i carreteres.
En el negre de la nit, brillen milers d'estrelles, més de tres mil i de molts colors, en una gradació contínua que va els blau al vermell passant per blanc, groc i taronja. Per qui no s'hi ha fixat mai, això pot semblar una exageració, però amb una mica de pràctica es poden distingir aquests matisos de color a primera vista.
Si veiéssiu el cel des dels vostres pobles o ciutats, la nit d'una gran apagada elèctrica, quedaríeu ullpresos de tanta bellesa: la Via Làctia seria com una sanefa de llum embolcallant el nostre món, llum de milions d'estrelles massa febles per distingir-les individualment; veuríeu alguns conglomerats, com les Plèiades, les Híades o el Pessebre, que semblen brolladors d'estrelles; també nebuloses com la d'Orió que a primera vista sembla blanquinosa però que realment és roja, i molt més enllà, la taca allargassada de la nebulosa d'Andròmeda, una llum que va sortir de les seves estrelles molt abans que l'home aparegués a la Terra. Amb molta sort, cap al nord, podríeu veure la resplendor verdosa o rogenca de l'aurora polar que algunes vegades baixa fins les nostres latituds.
Però tota aquesta bellesa ens ha estat robada.
Ara la nit té el blanc blavós de les il·luminacions dels carrers, o grogós dels llums industrials, vermell de les antenes o de corrues de cotxes vistos pel darrera, verd dels làsers il·legals que senyalen les discoteques o blau dels neons dels anuncis
També hi ha els edificis il·luminats, "fan bonic" -diuen-, però gens comparats amb les meravelles del cel.
Fins i tot des de la llunyania de les nostres muntanyes, la nit no arriba a ser negra ni mirant directament enlaire, i prop de l'horitzó, unes taques de llum ens indiquen la posició de ciutats fins a 200 quilòmetres de distància.
Seguretat? En tot cas només psicològica, la llum no fa fugir els delinqüents ni minva els accidents de trànsit nocturns, en tot cas dóna una falsa sensació de seguretat.
No, generalment és pura i simple ostentació i malbaratament.
El negre de la nit que ens han robat no tan sols fa mal a les persones: animals que aprofiten la foscor per amagar-se, ara estan més exposats als predadors; aquests són ara vistos per les seves preses; les cuques de llum no troben el company entre tanta claror; ocells que es guiaven per les estrelles, es perden
Torneu a la nit el seu color: el negre.

Comentaris

Afegir comentari

I quanta raó tens...[Ofensiu]
L'escriptor mediocre | 27-04-2006
és bastant depriment sortir al bacó de nit i veure, amb una mica de sort un parell d'estels, si és que no són aviopns que pe a algú una mica curt de vista poden semblar estels. Sóc aficionat a l'astronomia, i m'entristeix que només puc gaudir d'aquesta meravella en les meves vistites en zones ben llunyans de les grsns urbes, o en la seva absència en les fotos d'internet i revistes especialitzades.
És una batalla perduda?
Ja ho veurem

No t'aturis

Juseph
Cel fosc[Ofensiu]
qwark | 05-02-2006
Ens has fet una descripció senzilla però impactant de les meravelles del cel nocturn. Els records que evoques són imatges plenes de màgia.

A vegades hi ha veritats tan evidents que costa de creure que passin desaparcebudes. És possible que hi hagi gent que resti indiferent davant l'espectacle desbordant d'un cel guarnit tal i com tu l'has descrit? Per què ens hem deixat robar la bellesa del cel, dels rius que un dia van ser plens de vida, dels paisatges que un dia van ser natura viva?

Els antics, que vivien la màgia de les nits negres, van inventar unes històries meravelloses que il·lustraven amb el dibuix dels estels. Amb la contaminació lumínica, les veus de Perseu, Andròmeda o Orió queden esmorteïdes. I nosaltres, en aquest món ple de llums, cada cop ens costa més orientar-nos.
Xicona,...[Ofensiu]
rnbonet | 01-02-2006 | Valoració: 10
... la nit és obscura -negra, con tu dius-, feta excepció de la setmanada de lluna plena.
I és negra perquè toca, perquè natura ho vol, perquè entre el dia i la nit hi ha els canvis ancestrals que pertoquen...
El teu és un assaig-poètic que m'ha robat l'ànima, perquè sempre he pensat -i he viscut, per sort, nits 'naturals'- fins que el batlle del meu poble va optar per la mena de degradació ambiental que tu denuncies.

Salut i rebolica! I endavant!
Ostres Carme![Ofensiu]
ROSASP | 29-01-2006
Serà difícil tornar-li el negre intens a la nit; és també un del preus que hem hagut de pagar per la urbanització masiva.
De ben cert ja no és només la bellesa de matisos que ens perdem en aquell cel tan misteriós, ric i enigmàtic, sinó com pot afectar a aquests animalons que es veuen transtornats per l'excés de llum.
Com m'agradaria veure la màgia de tots aquestes formacions d'estels, amb resplendors de colors distints.
El cel és un dels elements més captivadors, sembla amagar el secret dels moviments de la vida i de la mort. Un cicle vital tan natural com eteri...

M'agrada la suavitat i la força que desprenen els teus relats, crec que són un reflex de com ets i sents. Vital, tendra i optimista...

Vaig rebre el teu correu, gràcies per totes les paraules que compartim.
Cada cop que veig el fons de pantalla a l'ordinador, se'm dibuixa un somriure.

Molts petons!

l´Autor

Carme Dangla

20 Relats

176 Comentaris

41714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >