Espero que s'equivoquin!

Un relat de: Carme Dangla

Voldria ser més bona noia, voldria ser més solidària, treure'm del damunt aquest costat fosc que em f arrogant i orgullosa, que vagi pel món explicant l'intel·ligent que, burra de mi, crec ser. O la sort que he tingut amb les persones que m'envolten. I si d¡alguna manera això és cert, saber repartir aquesta sort entre persones que ho necessiten mol més que jo.
Voldria ser com alguna d'aquestes persones que conec, que lluiten de manera heroica, contra les adversitats, els hi voldria donar la mà en el moment oportú.
Voldria ser més treballadora i no optar sempre pel camí fàcil.
Voldria seguir sempre, aquesta veu interior que em diu el que he de fer, i no pas aquella altra que fa uns cants de sirena que diuen: no val la pena, gastaràs el teu temps i energia, tu no en trauràs res.Perquè és una veueta que em fa sentir millor i que amb veu molt baixeta em diu: si fas el que has de fer, el teu esforç et farà sentir bé, malgrat et pugui cansar, malgrat renunciïs a coses de la vida que altres creuen importants.
Però no em vull creure millor que les altres, vull acceptar públicament totes les crítiques vull saber seguir els consell que se'm donin de bon cor.
La vida és un seguit d'alternatives, unes poques les controlem nosaltres, altres són altres persones o l'atzar, però en definitiva la pròpia voluntat acaba marcant la tendència.
Com tothom vull tenir èxit a la vida, però em plantejo que el millor èxit és aportar a la societat, que són un plegat de persones individuals, un granet de sorra que la faci millor: més de les persones i els sentiments que de l'economia, més igualitària, preocupada en primer lloc pels seus membres que s'ho estan passant malament, moltes vegades rebutjats pel seu entorn, moltes vegades per motius que van de l'absurd al criminal.
Perquè una petita colla de criminals ho emmerda tot, ja ho diuen els de la Dharma:
"Cap on sigui que giro l'ull, i per tot on miro,
veig la mateixa colla de porcs,
potinejant el món i fent destrossa.
Sí, la gent vol viure en pau,
i a quatre desgraciats no els dóna la gana.
Senyors que maneu tant,
si escopiu al cel, us caurà a la cara;
si pixeu contra el vent, us mullareu les cames!"

I tots els que els escoltem sabem el que em de dir a cor, quan es pregunten que què són aquesta gent.
Tot això que m'he proposat fins ara, no vull que sigui una abstracció, un sentiment general de bon rotlo. Ho vull concretar amb les persones que m'envolten, en aquell company que sé que pateix encara que no ho aparenta. Aquell altra persona que pot caure en la desesperança.
Vull donar perquè tinc el convenciment -no és irracional, ja ho he experimentat més d'un cop- que acabaré rebent més del que doni. En alguns casos m'equivocaré, però no hi haurà rancúnia ni odi, senzillament oblid. Sé que decebré algú, perquè no en sabré prou, m'equivocaré, o l'egoisme em vencerà, li vull demanar a aquesta persona que en lloc de rebuig o odi, m'ajudi, em faci veure el que he fet malament, em vull proposar no ofendre'm mai per qualsevol crítica de bon cor, per dura i punyent que sigui, és més, les demano.
Hi ha qui diu: tot això són reflexions d'adolescent somniadora, quan siguis gran ja ho veuràs d'una altra manera.

Espero que s'equivoquin!

Dedicat a una persona que acabo de conèixer, que té una gran fam d'amor i que se'n mereix moltíssim.

Comentaris

  • Comentari encadenat.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 31-07-2006

    Una reflexió amb un punt inicial d'autocrítica que no tothom és capaç de fer. Una purificació d'intencions admirable, que igualment no tothom és capaç de fer.
    M'agrada molt aquest tros:

    "Hi ha qui diu: tot això són reflexions d'adolescent somniadora, quan siguis gran ja ho veuràs d'una altra manera.

    Espero que s'equivoquin!"

    Et puc assegurar que s'equivoquen. Quan jo tenia si fa no fa la teva edat, també tenia somnis, i també em deien que de gran em passaria la rauxa idealista. Es van equivocar. Fins i tot et diré que a la teva edat era força més conservador i encarcarat. Camino cap a l'esquerra i encara no m'he aturat.

    A nivell formal, perquè vegis que quan et dic que m'agrada molt com escrius ho dic de debò, et diré que en aquest relat hi ha algunes faltes, tot i que l'expressió continua sent boníssima.

    Ah, per cert, amb el teu permís t'encadeno.


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



  • tramuntana | 28-06-2006



    "...La vida és un seguit d'alternatives, unes poques les controlem nosaltres, altres són altres persones o l'atzar, però en definitiva la pròpia voluntat acaba marcant la tendència."

    Sí...la pròpia voluntat acaba marcant la tendència.

    Molts petons Carmeta! Ja parlarem!

    laura^^


  • Espero que no t'equivoquis[Ofensiu]
    qwark | 25-06-2006

    Tècnicament t'he de dir que em sorprèn la utilització de "cants de sirena" en un sentit invers a l'habitual. Però clar, amb les sirenes, veuetes interiors i altres éssers màgics, ja se sap: se'n pot esperar qualsevol cosa.

    Voldria ser menys escèptic i creure que les inèrcies es poden vèncer amb la il·lusió. Em fan enveja les persones que tenen aquesta fe, aquesta energia, aquesta capacitat de somniar. No sé si s'equivoquen els agorers que et volen desanimar, quan diuen que no aconseguiràs res. El que és cert és que s'equivoquen si t'aconsellen que ho deixis estar. És important entendre que les coses poden ser d'una altra manera. En el camí de la vida, les veuetes ens porten a racons totalment insospitats, a paisatges que cap escèptic podrà percebre mai, en la seva plenitud.

    Finalment crec que hi ha una reflexió molt interessant al voltant de conjugar aquestes il·lusions i bones intencions amb el concepte d'estratègia, que tu has esmentat algun cop. Som suficientment intel·ligents per ser pragmàticament idealistes sense ser vençuts pel conformisme?

    PD: La foto em recorda una mica a la Dària.

  • t'escric[Ofensiu]
    Perestroika | 22-06-2006

    per dir-te que ho sento i que no tinc perdó. He estat aïllada de tantes coses...prometo escriure't ben aviadet. Gràcies per continuar aquí...diria que t'estimo...

  • * i no optar sempre pel camí fàcil *[Ofensiu]
    kispar fidu | 18-06-2006

    bones noieta! que tals?

    uo! just ahir al vespre vaig escriure un relat sobre la facilitat d'optar sempre pel camí fàcil, però alhora les dificultats que t'estàs creant al no lluitar pel que realment voldries i et faria la vida més fàcil... Fàcilment difícil.

    Són uns bons propòsits! Aportar el teu granet de sorra a una societat que es deixa véncer per les ànsies de poder, que es deixa perdre per la possessió...

    "Vull donar perquè tinc en convenciment que acabaré rebent més del que doni"
    --> em recorda a la cançó de Jorge Drexler - Todo se tranforma:
    Cada uno da lo que recibe,
    luego recibe lo que da,
    nada se pierde,
    todo se transforma


    ...i com dius tu, també pots rebre més del que dones si al donar-ho ho fas amb el cor, de bona fe...

    apa! que vagi bé!
    ens veiem!
    Gemm@

  • Quin comentari!! Ahí va el meu[Ofensiu]
    mataranyes | 15-06-2006

    Això sí és un comentari. M'ha encantat que em faces un comentari tan ben detallat del meu relat i d'altres qüestions que ara aniré desgranant.

    Quan escric intente sobretot que el meu relat siga fàcil de llegir, que enganxe a la gent i que tinga un bon final. Per això quan em dius que t'ha resultat feixuchauré de revisar la meva manera d'escriure.

    Respecte a que pose massa punts, es tracta dun defecte adquirit a base de repetir als alumnes, nens de 8 anys que fan unes frases de mig full, que posen més punts. També tinc la idea, no sé d'on l'he tret que quan més curtes siguen les frases més fàcil resulta de llegir.

    M'encanta el comentari que m`'has fet sobre els guions. Tens raó en això dels guions. Es tracta simplement de comoditat a l'hora d'escriure, però també em resulta extrany que et fixes en una cosa com aquesta, que a mi mateix m'hauria passat desapercebuda en un altre text.

    Espere que almenys t'haja entretingut una estona. No t'ha paregut adequat per presentar-lo al concurs de tertuliadigital?

    Una altra cosa que em pregunte. Es nota molt als meus textos que sóc del País Valencià? No m'agradaria que hi hagueren massa incorrecions en aquest aspecte, sobretot pel que fa a les flexions verbals.

    També he llegit el teu relat "espere que s'equivoquin". El text m'ha agradat, tot i que, estic en un moment de la meva vida en que quan llegeisc intente evadir-me de la realitat, així que em va més allò fantàstic. Sent dir també que jo d'adolescent pensava com tu i que, sí, jo també pertany a aquest grup de gent que està un poc desencantada de la bona voluntat de les persones.

    Respecte a la biografia podràs comprovar que he seguit el teu consell.

    Dius a la teva biografia que vas nàixer l'any 1989. Em pareixes molt jove per escriure i reflexionar com ho fas. Continuaré llegint-te.

    Gràcies pel comentari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

177 Comentaris

40123 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")