Un càstig dur?

Un relat de: Carme Dangla

Tant jo com el meu pare som molt fredolics, a l'hivern portem jerseis de llana i mitjons gruixuts dins de casa, tot el contrari que la mare.
Per dutxar-nos, ens cal posar l'estufa apuntant a la dutxa per no congelar-nos en sortir. I a dins, l'aigua ben calenteta.
L'hivern passat, un diumenge pel matí, sentia el pare que s'estava dutxant, i jo que estava a la cuina, a l'altra banda de la paret, vaig tenir una de les meves típiques idees de bomber: li gastaria una brometa, en el moment que sentia que l'aigua calenta anava amb més força, vaig tocar la clau de pas perquè li sortís freda.
El xiscle va arribar instantàniament seguit del soroll d'algú que s'escapa i de l'aixeta que es tanca.
-Ai, que m'he passat -vaig pensar mentre tornava a connectar l'aigua calenta.
La cosa semblava que no passaria d'aquí fins que a l'hora de dinar, el meu pare ens va explicar l'incident, atribuint-lo a una desconnexió de l'escalfador.
La mare em va mirar amb aquells ulls que té, i jo li vaig tornar una mirada de culpable atrapada pel policia llest i em vaig posar vermella. No va dir res en públic, amb la mirada que em va fer ja n'hi havia prou.
Els meus pares no m'han castigat mai, màxim m'han enfrontat amb la malifeta: si trenco una cosa he de ser jo qui la repari, si és que es pot. Si ofenc algú, de casa o de fora, he de demanar perdó i explicar que miraré de no fer-ho més, si trenco una norma, que a casa són democràtiques i no imposades pels pares, ho he d'admetre i explicar què faré perquè no torni a passar. Si alguna vegada perdo els nervis, que em passa, me n'he d'anar a la meva habitació fins que em passi, o fins que algun dels dos pensi en la seva pobra nena i em vingui a consolar, però triguen molt.
Durant tota la tarda van continuar les mirades terribles de la meva mare, fins que abans de sopar me'n vaig anar a dutxar.
Un pensament m'envoltava: "igual em fa el mateix que li he fet jo al pare", sabia que no era el seu estil, però em vaig ficar sota els raigs d'aigua amb unes certes precaucions, atenta a l'aixeta per si de cas.
Però l'ensurt va venir de l'altra direcció, quan m'estava fent l'última aclarida, la cortina es va obrir lentament i va aparèixer la mare. No feia cara d'enfadada sinó més aviat divertida.
-No tanquis l'aixeta, continua sota l'aigua "calenta" -el to de calenta era una mica especial-. A veure, Carme, que creus que et mereixeries després del que li has fet al teu pare? No cal que contestis: fes-ho.
Em va agafar una certa angúnia, sabia el que volia dir la mare, no m'agradava gens però sabia que era just. Discutir o demanar perdó m'hagués ferit l'orgull. També sabia que la mare no m'obligaria, ni em castigaria de cap altra manera si no ho feia. Sota l'aigua calenteta que m'acariciava el cos d'aquella manera tan agradable, la decisió va ser ràpida:
Vaig passar de cop l'aixeta a la posició de l'aigua freda, em vaig congelar de dalt a baix instantàniament, era horrorós i vaig xisclar com el pare. Però sabia que havia d'aguantar, aleshores, la mare va tancar l'aigua i em va envoltar amb la tovallola grossa. Em va fer sortir del plat de la dutxa, em va abraçar i jo la vaig besar. I és que me l'estimo molt. Realment en un minut em va ensenyar a fixar-m'hi abans de fer una broma.

Comentaris

  • SieMenS | 28-01-2006

    Hola Carme!
    Portem uns quants dies emailant-nos, si se'n pot dir així..
    La veritat és que m'agrada la teva manera d'explicar les coses, els fet viscuts, que, mal expressats, serien d'interès 0.
    M'agrada, sí, escrius molt bé! Anglès, francès, amb l'alemany..millor que no, jaja! I les mates!! Doncs molt béé! Estic orgullosa d'haver-te conegut, ets molt interessant..!

    Petons,

    PauLa*

  • Bon relat[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 23-12-2005

    Ben estructurat, amè, ben lligat. El punt just d'intriga, el punt just de suspens; la sorpresa justa.

    M'ha agradat. És un relat que es llegeix sense problemes. Una narració en la què no grinyola cap peça. Tot està al seu lloc (almenys des del meu punt de vista): des de les paraules i el ritme fina a la gramàtica i l'ortografia.

    Bon Nadal,

    EmmaThessaM

    PD. Felicitats per la publicitat "subliminal" del fòrum ;-)

  • Perfecte.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 08-12-2005 | Valoració: 10

    "També sabia que la mare no m'obligaria, ni em castigaria de cap altra manera si no ho feia."

    Això fa que el càstig no sigui gens dur, i que ni tan sols sigui un càstig, la paraula càstig és molt lletja. A banda d'això continuo dient que l'expressió escrita és perfecte.

  • jo també vull felicitar-te ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-09-2005

    tant per com la relació que pareix que tens amb els teus pares com per la forma d'escriure, ho fas molt bé, ja havia llegit alguna cosa teva però fins ara no t'havia dit res, no som de fer gaire comentaris, continua així nina, després de tant de jovent que només se queixa, ets com una onada d'aire fresc ...

    Una aferrada

    Conxa

  • Envejable[Ofensiu]
    jacobè | 27-09-2005

    Carai noia quins pares! És fantàstic. Pel que he pogut anar veient en les teves intervencions al fòrum, la teva biografia i els teus relats crec que has crescut en llibertat responsable i molta estimació. I sembla que l'has sabut aprofitar, ser-ne conscient i valorar-la. Et felicito.
    També et dono l'enhorabona pel relat. Ho expliques molt bé, i les reflexions són molt madures.
    Personalment, crec que no és un càstig dur, és un càstig just i sobretot ben pensat. Hagués estat més fàcil el que haguessim fet la majoria: renyar. Crec que no serveix de res. Felicita a la teva mare!

  • noia,[Ofensiu]
    peres | 26-09-2005 | Valoració: 9

    et felicito. Està molt ben escrit, expliques molt bé el que vols transmetre i, a més a més... estic completament d'acord amb la mare de la protagonista! Però crec que falta un pas més per completar el relat: la protagonista, passats els dies, hauria d'explicar fil per randa al seu pare tot el que ha passat... i si hi ha càstig suplementari, caldrà acceptar-lo... però no crec que n'hi hagi, perquè segur que el pare valorarà molt i molt la sinceritat de la filla. I llavors sí que es tancaria ben tancat el cercle "virtuós" d'aquesta família envejable.

  • Llibre | 26-09-2005

    Veus?

    Ara que m'he llegit aquest altre relat, t'he de reconèixer que aquesta broma sí que l'he trobada pesada. I això que a mi m'agrada un bon raig d'aigua freda quan ja m'he acabat de dutxar. Però és clar: és molt diferents quan ho fa un mateix, i ja s'ho espera.

    I el càstig? Doncs jo no el trobo dur. (serà perquè sóc mare i també hagués fet una cosa similar???). No sé: si el càstig és entés, malgrat tot, i acceptat, no crec que sigui dur.

    Pel que fa al relat, està ben escrit noia! Tens fluïdesa narrativa, i expliques les anècdotes amb gràcia.

    Apa! Fins la propera,

    LLIBRE

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

177 Comentaris

40121 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")