Cercador
El monstre especular
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El monstre especular
Els nouvinguts no varen arribar a l'illa escopits per les onades, com el tiet i ell quan era un infant. No, ells varen poder desembarcar civilitzadament, en bots salvavides, d'aquell vaixell embarrancat prop de la costa. Varen construir-se un poblat a la platja amb materials que recuperaven del vaixell. Li hagués agradat presentar-se'ls, des de la mort del tiet es trobava sol i hagués apreciat una mica de companyia, però era massa tímid i es conformava observant-los. Pescaven, recol·lectaven i, de nit vora una foguera, espantaven les criatures amb històries d'un monstre de cap asimètric i rostre desfigurat que vagava per l'illa.
Un dia varen extreure del vaixell un objecte insòlit. Una mena de quadre del que, des d'on ell era, només en veia el dors. La part de davant devia ser molt més interessant, les dones se la miraven mentre es pentinaven, els homes mentre s’afaitaven i la canalla li feia llengotes. Va esperar pacientment per poder-lo examinar sense ser vist. Valga'm Déu! Dins d’aquell artefacte hi tenien captiu el monstre de cap asimètric i rostre desfigurat! També tenia uns ulls enormes i pietosos que li recordaven els del tiet. Va decidir alliberar-lo, amb aquells ulls no podia pas tractar-se d'un monstre. Ell des de fora i l’ésser des de dins, com si li llegís el pensament, van carregar sincrònicament contra el vidre que els separava trencant-lo en mil bocins. Ell va fugir tement ser descobert, sense mirar enrere, però sap que l’ésser va poder escapar perquè els nouvinguts cridaven . Des de llavors que el busca per l’illa, sap que seria un bon company, no com els cruels nouvinguts que, a la vora del foc, ara expliquen bajanades sobre la mala sort que espera al monstre.
Signat:
Meritxell Genescà Francitorra
Els nouvinguts no varen arribar a l'illa escopits per les onades, com el tiet i ell quan era un infant. No, ells varen poder desembarcar civilitzadament, en bots salvavides, d'aquell vaixell embarrancat prop de la costa. Varen construir-se un poblat a la platja amb materials que recuperaven del vaixell. Li hagués agradat presentar-se'ls, des de la mort del tiet es trobava sol i hagués apreciat una mica de companyia, però era massa tímid i es conformava observant-los. Pescaven, recol·lectaven i, de nit vora una foguera, espantaven les criatures amb històries d'un monstre de cap asimètric i rostre desfigurat que vagava per l'illa.
Un dia varen extreure del vaixell un objecte insòlit. Una mena de quadre del que, des d'on ell era, només en veia el dors. La part de davant devia ser molt més interessant, les dones se la miraven mentre es pentinaven, els homes mentre s’afaitaven i la canalla li feia llengotes. Va esperar pacientment per poder-lo examinar sense ser vist. Valga'm Déu! Dins d’aquell artefacte hi tenien captiu el monstre de cap asimètric i rostre desfigurat! També tenia uns ulls enormes i pietosos que li recordaven els del tiet. Va decidir alliberar-lo, amb aquells ulls no podia pas tractar-se d'un monstre. Ell des de fora i l’ésser des de dins, com si li llegís el pensament, van carregar sincrònicament contra el vidre que els separava trencant-lo en mil bocins. Ell va fugir tement ser descobert, sense mirar enrere, però sap que l’ésser va poder escapar perquè els nouvinguts cridaven . Des de llavors que el busca per l’illa, sap que seria un bon company, no com els cruels nouvinguts que, a la vora del foc, ara expliquen bajanades sobre la mala sort que espera al monstre.
Signat:
Meritxell Genescà Francitorra
Comentaris
-
No era un monstre[Ofensiu]Prou bé | 22-02-2023
Un relat original en l'argument, una mica que neguiteja i molt tendre en el fons. Així és com l'he llegit.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 18-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!