el món

Molt intensos i molt bonics els teus poemes. Felicitats! I moltes gràcies pel teu comentari al meu micro-relat de la cassola. Cordialment.

Reneix el món; el nostre, a cada instant. Tant de debò ens enlluernéssim ni que fos un cop. Bon relat i bones preguntes.
MariaM

Un món amb elements constitutius tan diversos i canviants com els reflexes generats per un calidoscopi. Escull els que més t'agradin i no hi donis més voltes.
Una assenyada reflexió amb un innegable efecte estètic, bona feina.

Aquest món és un foc etern que s'encén segons mesura i s'apaga segons mesura.
Si volem parlar del món com una sola cosa ens tornem bojos o poetes.
Una aranya camina a la llum de la lluna; aquest món és el mateix per a tots.

El món, aquest món, el món de ton món
és volcànic, costumista, esportista,
electoral, paisatgista, mariner,
primaveral, independentista.
El món, aquest món del teu poema món
és paraules que surten, naveguen,
volen i esclaten
en un instant present
que no existeix.

Entre el món, els jocs olímpics, les eleccions, tot està en el moment exacte!
I el món gira i renaix de nou. Un poema que fa pensar fins a encertar-li el punt fluix.
Molt bo, Atlantis.
Salutacions.