El món per un forat

La tarda d'estiu era càlida però no xafogosa. Els quatre amics passejaven pel moll de pescadors a l'hora en que una gran quantitat de vaixells arriben plens de peix, a l'hora en que els llops de mar descarreguen la seva preciosa mercaderia, a l'hora, més o menys en que se celebra la subhasta a la llotja. Era un espectacle veure arribar tota aquella flota, deixant enrera una munió d'esteles que s'entrecreuaven provocant en les plàcides aigües del port un marejol considerable. Els homes anaven mirant, en un joc ben curiós, alternativament com arribaven les barques i alhora seguien la conversa que conduïda per un d'ells, en Jordi, passava d'un tema a un altre amb una velocitat de vertigen, obrint parèntesis, en forma d'interrupcions, que no s'acabaven de tancar mai doncs, aleshores, les elucubracions ja seguien un altre camí, gairebé sempre interessant, gairebé sempre original, o bé farcit de records infantils, juvenils o ja de l'edat madura.
En aquestes estaven, quan en Tomàs davant la visió d'una dona bastant jove i atractiva va fer un comentari una mica pujat de to. "Ja està" - va exclamar en Toni, "sempre hem d'acabar parlant de sexe". L'Ernest va riure discretament assentint amb el cap. En Jordi va intervenir: "Ja sabeu que la jodienda no tiene enmienda i el cas que us explicaré ho corrobora. Resulta que a Andalusia, en els anys cinquanta, en una petita població de l'Est hi havia una noia jove i atractiva, com aquesta que hem vist ara. La pubilla era filla d'un pagès que tenia unes quantes vessanes de terra. En la festa del poble la jove va conèixer un noi i de seguida li va fer peça. El noi en qüestió no tenia feina fixa, sempre treballava en les feines estacionals del camp i tot el que guanyava s'ho gastava en beure i en vaguejar cap amunt i cap avall. Era evident que al pare de la noia no li feia cap gràcia aquesta relació, doncs no volia veure un gendre d'aquestes característiques ni en pintura. I va fer el que se solia fer en aquelles èpoques. Recordeu que estem en els anys 50, a Andalusia, en un poble de pagès. Poca broma, doncs. El pare va tancar la noia a pany i forrellat. Va fer posar una reixa a la finestra que no deixava entrar ni una mà i només la deixava sortir si anava acompanyada d'un familiar, que feia de carrabina. La noia, al cap de poc va quedar embarassada. El pare, furiós se'n feia creus del que havia passat. Ella va confessar, sanglotant que el pare de la criatura era aquell noi de conducta desordenada. Sabeu com va ésser possible l'embaràs de la noia?". En Jordi sempre acabava les seves històries abans del final per posar a prova l'enginy dels seus amics.
"Va aprofitar una distracció de la carrabina per anar a fer-ho en un paller", va proposar en Tomàs. "No, no va ésser així", va respondre en Jordi, "les carrabines no eren escopetes de fira, que fallen a cada moment, la tenien ben controlada.". "Ja ho sé", va assenyalar en Toni, "ho varen fer a través de les reixes". "Vas ben encaminat", contestà, "però tampoc va ésser d'aquesta manera". "Doncs, a mi" va acabar l'Ernest, "no se m'ocorre cap més forat per el qual poder introduir....". "Doncs, sí, n'hi ha un o n'hi havia en aquells anys" va concloure en Jordi.
Es féu un moment de silenci. Els tres amics es varen mirar amb un deix d'incredulitat. Per on carai aquell home havia aconseguit el seu objectiu?. La resposta d'en Jordi els va deixar garratibats: "Per la gatonera, el forat aquell per on deixaven entrar i sortir els gats de la casa de pagès. Així van poder burlar la vigilància estricta a la que era sotmesa la noia...."Això t'ho acabes d'inventar", va interrompre Toni. "Que no, que no, que diuen que va passar de veritat i a més a més, si non é vero e ben trobato, que diuen els italians, va sentenciar en Jordi. L'Ernest va anar més lluny: "Tens raó, la història és bona i si va passar o no en realitat és secundari". Els quatre amics varen seguir parlant del tema, discutint una estona sobre la versemblança dels fets. Al final varen arribar a la llotja i varen esperar que arribés el peix. En Jordi es va quedar un parell de pagells molt macos per fer a la brasa per sopar aquella mateixa nit.