EL MÒBIL D´ULTIMA GENERACIÓ

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El dia és plujós i núvol, fa fred i quasi es podria dir que sembla vol nevar. La colla marxa a bon pas per l´estret caminet de cabres que porta al cim. La dona es diu – Encara sort que he agafat els pals. El camí és costerut. Havia d'haver entrenat una mica per la caminada, però és mandrosa de mena i ho va deixar estar.

El paisatge és magnífic, un rierol baixa al costat del camí, en algun indret fa com una cascada, pins negres envolten el fet de caminar dels excursionistes. Ella de tant en tant mira per si veu algun bolet, en fa cara , però no veu res, sols unes mates amb una flor de color entre vermell i porpra que no sap que són. Algun romaní que sí que coneix també sovinteja i arran de l´aigua algun bedoll que també sap diferenciar dels pollancres.

El xim-xim que va caient no li traspassa la roba i es diu que pel menys  pot creure el que deia l´etiqueta , resistent a l´aigua.

En un revolt del camí s'atura i amb el mòbil fa unes quantes fotos,

Una noia que va tapada com ella que quasi no li veu la cara li diu si vol li farà la foto de més enlaire i marxarà, car els seus companys ho han fet i ara es posa a nevar amb força. La dona li dona les gràcies i li atansa el mòbil.

La dona es posa bé i espera veure la noia més amunt i fa un gros somriure ,flocs de neu van  colpejant-li  el rostre i no sap com sortirà.

La noieta fa la foto baixa i li dona el mòbil. La dona li dona les gràcies i mira el mòbil. Llavors ja es veu morta, el seu flamant mòbil d´última generació s'ha tornat en un mòbil antiquat i amb el vidre trencat.

Aurora es diu, ja t'ha fotut i mira endavant i no veu la noia per enlloc. Els seus companys diuen ja, ha  vist prou mòbil i noia  i ella amargament es diu. Soc una fotuda CRÈDULA I Sòmines!

Quina fotografia tan cara!!! Ara haurà de comprar mòbil i ha perdut contactes i fotografies i records preciosos, tot per ser confiada en la gent.

Comentaris

  • Almenys la muntanya era bonica...[Ofensiu]
    Carles Linares | 01-12-2021 | Valoració: 9

    Bon relat, tot i el desenllac...No sé per què, m#espera una coseta fantàstica al final, però no, era només un lladre. Ja sé que pot sembla neci i d'una altre edat de la humanitat, però tots els nùmeros de telèfon qui tinc al portable, els he notat també en un carnet. No m'ha servit mai de res, però el tinc per si de cas...

  • Comentar comentar[Ofensiu]
    Prou bé | 01-12-2021

    Gràcies per llegir i comentar "torn de nit". Només aclarir-ne que tret que no era la nit de Nadal, tot és real.
    Amb total cordialitat
    Seguim llegint-nos!

  • Llàstima[Ofensiu]
    Prou bé | 01-12-2021 | Valoració: 10

    És una pena que no es pugui confiar mínimament en ningú. Una història
    que, malauradament, pot ser real! Tot i així relat molt ben escrit que m'ha agradat llegir!
    Amb total cordialitat

  • Vaja fatalitat [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-11-2021 | Valoració: 10

    Una història molt bona i entretinguda, d'aquest mòbil, que es va fer malbé. Ha, ha, ha...
    Trencar-se el mòbil, fou la seua fatalitat. Per ser de bona fe.
    Molt bon relat i l’humor que no falte, Montserrat.
    Gràcies per la teua visita al meu poema "Quan estic callat", on em dius la teua opinió.
    Salutacions i fins a l'altra.
    PERLA DE VELLUT

  • La bona fe.[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-11-2021

    Una història cruel, escrita amb humor i agilitat.
    Sovint l'excés de confiança ens pot perdre, però no hem de deixar d'anar pel món amb una mica de bona fe; altrament, hem begut oli.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

427 Relats

1449 Comentaris

278194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.