EL MÒBIL D´ULTIMA GENERACIÓ

El dia és plujós i núvol, fa fred i quasi es podria dir que sembla vol nevar. La colla marxa a bon pas per l´estret caminet de cabres que porta al cim. La dona es diu – Encara sort que he agafat els pals. El camí és costerut. Havia d'haver entrenat una mica per la caminada, però és mandrosa de mena i ho va deixar estar.

El paisatge és magnífic, un rierol baixa al costat del camí, en algun indret fa com una cascada, pins negres envolten el fet de caminar dels excursionistes. Ella de tant en tant mira per si veu algun bolet, en fa cara , però no veu res, sols unes mates amb una flor de color entre vermell i porpra que no sap que són. Algun romaní que sí que coneix també sovinteja i arran de l´aigua algun bedoll que també sap diferenciar dels pollancres.

El xim-xim que va caient no li traspassa la roba i es diu que pel menys  pot creure el que deia l´etiqueta , resistent a l´aigua.

En un revolt del camí s'atura i amb el mòbil fa unes quantes fotos,

Una noia que va tapada com ella que quasi no li veu la cara li diu si vol li farà la foto de més enlaire i marxarà, car els seus companys ho han fet i ara es posa a nevar amb força. La dona li dona les gràcies i li atansa el mòbil.

La dona es posa bé i espera veure la noia més amunt i fa un gros somriure ,flocs de neu van  colpejant-li  el rostre i no sap com sortirà.

La noieta fa la foto baixa i li dona el mòbil. La dona li dona les gràcies i mira el mòbil. Llavors ja es veu morta, el seu flamant mòbil d´última generació s'ha tornat en un mòbil antiquat i amb el vidre trencat.

Aurora es diu, ja t'ha fotut i mira endavant i no veu la noia per enlloc. Els seus companys diuen ja, ha  vist prou mòbil i noia  i ella amargament es diu. Soc una fotuda CRÈDULA I Sòmines!

Quina fotografia tan cara!!! Ara haurà de comprar mòbil i ha perdut contactes i fotografies i records preciosos, tot per ser confiada en la gent.