El mico de l'anís

Un relat de: Ginebreda


D’ençà que vares morir-te,
i no em preguntis el perquè,
se m’omple el cap de paraules
que no sé gestionar bé.
En trobo d’escadusseres,
i estranys mots sense sentit.
Què t’he de dir que no sàpigues
si tu ets el meu amic?.

Ara, quan arribo a casa,
m’obre el mico de l’anís.
L’ampolla ben agafada
i cara de malparit.
Amb ganyota esgarrifosa
assenyalant amb la mà
un rat penat que es despenja
d’un angle del teu retrat.
Brindant amb una cervesa
em saluda un lleó rampant
i una negreta molt maca
m’ofereix un combinat.
Tres glops i tot se m’endreça
als prestatges del meu cap.
Primer, se m’amuntegaven
com els xais esvalotats,
però després ben ordenades
van entrant cap al corral.

I les paraules sorgeixen,
brollen clares i brillants,
per dir-te quant t’estimava
que no t’ho havia dit mai.

Comentaris

  • Una ampolla ben redactada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-01-2024 | Valoració: 10


    M'ha sorprés com descrius tot el seu contingut, aquest poema, enginyós, amb relació a la botella de l'anís del mono, tan popular.
    Alguna volta he tastat aquesta beguda, que és suau i és apetitosa.
    Enhorabona, Ginebreda.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • L'enyorança[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-11-2023 | Valoració: 10

    d'un licor que tots els de certa edat hem conegut. Fa poc vaig veure en una botiga, ampolles i llaunes antigues que em van portar molts records de quan era petita, i és veritat que tot i que jo no prenia pràcticament res del que hi havia, amb aquest poema tan musical i ben estructurat, he reviscut aquells temps, l'època de quan vivia a casa dels pares. Bon relat i bons records Ginebreda.

    Rosa.

  • Un mico molt mono.[Ofensiu]
    Nil | 17-11-2023

    L'anís del mono és una ampolla, a l'igual que el Calisay, que no ha faltat mai a casa meva. Així com la forma de l'ampolla del licor Calisay es caracterizaba, fins abans que la desfigurèssin, per llur forma ondulant femenina, l'anís del mono té un aspecte marcadament masculí, amb tallat de trencadís, macro-fàlic i de tacte braller. El "mono" bé podria ésser el viu retrat de l'entitat que descric al meu poema "Camí estret de Sodoma". Quan vivia a Cornualla una anglesa em va demanar que li dugués una ampolla des de Barcelona, i així poguer embriagar-se havent dinat com ho feia quan hi vivia a Gibraltar. Bon vespre Ginebres, encantat de que m'hagis llegit a través d'Atlantis, sóc impressionat de la poesia que li dediqués amb tanta maestría a aquesta beguda i sobretot que brilli per la seva originalitat temàtica. Jo també estic enamorat de l'Anis del mono!, sobretot en els dies rùfols en que m'envaeix la melangia pròpia de l'edat. Nil.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

27 Relats

110 Comentaris

4346 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL