Cercador
El meu veí, el rei!
Un relat de: instants- Compartir:
Sóc d'una terra extranya, una terra de contradicions, de gent simple, d'enganys camuflats, de promeses etèrees, d'abraçades de cor, algunes, i d'abraçades amb somriures d'altres. He sentit la terra que després d'un plugim de sàlvies es recargola i explota ,sensacions d'aire nou, una terra de vinya, de mans curtides, de patiments i de sang; he vist la solidaritat en fets i no en paraules, he vist i he après que el millor oferiment és el temps.
He crescut en un poble que ja no és el meu poble, torres de civilització s'alcen arreu, des de la distància en conto cinc, tonelades de ciment i maons, de somnis i noves vides, d'hipotèques eternes i de prostitució urbanística. Em pregunto molts cops, on queda el somriure ? I el poble creix. Camino pel carrer, escoltant el vent que em crida a la cara, em seca els llavis i m'oblido del bon dia, em miren com un forani però, malgrat tot, sempre hi ha un somriure per la meva gent.
És curiós com canvien les coses, com canvien els records, les mirades, els somriures, les mentides, les xafarderies... S'ha perdut per sempre la birra al pedrís a altes hores de matinada d'un dia qualsevol, abrigats fins dalt i rient de banalitats i burrades diverses. No és que no vulgui que el meu poble creixi, seria un conservador aleshores, tan sols m'agradaria que el meu poble no creixés perquè reprodueix la trista mentida de l'avaricia, boom immobiliari en diuen.
Comentaris
-
em sembla[Ofensiu]annabella pampallugues | 08-01-2006
que sentiré el mateix dintre de poc, quan el meu poble (amb el que guarde una bonica relació d'amor-odi) de 5500 habitants, s'envolte de xalets i camps de golf, com està previst.
Una llàstima. És inevitable.
annabella pampallugues -
***[Ofensiu]Llibre | 08-01-2006
Aquest relat teu manté un caire que podríem, potser, anomenar intimista (o senzillament personal) i alhora es mou per un vessant de crítica social. I aquesta dualitat és el que trobo que el fa atractiu.
Hi ha una contraposició entre allò personal (els records d'unes nits, d'una gent, d'una manera de fer) i allò que va més enllà dels interessos particulars (l'evolució, el canvi...).
Fins la propera,
LLIBRE -
Per molts anys!!!![Ofensiu]Gorwilya | 02-01-2006 | Valoració: 9
Que acabis de gaudir molt d'aquest dia i que en compleixis molts més!
Ja de pas que et felicitava aquí estic per comentar un dels teus relats, no n'havia llegit mai cap. Hi he escollit l'últim que tenies publicat.
M'ha agradat, hi ha molta raó amb el què dius! I m'agrada com ho has expressat tot! Està molt bé!
Et segueixo llegint! ;P
Petons i una abraçada!!
Gorwilya -
Toques fibra sensible...[Ofensiu]ROSASP | 02-01-2006
Deixes preguntes a l'aire que repiquen com campanes. ..
Estem pagant preus molt alts per aquest boom immobiliari, perdent camps i paisatges, massificant el que era estranyament entranyable. No es tracta de ser conservador ni de tenir somnis impossibles, ni de parar el pas del temps, es tracta de mantenir un equilibri home-relació-natura que s'està trencant a marxes forçades i l'especulació n'és la principal causa.
Perdre el caliu dels carrers i les xafarderies és també mutar cap a l'individualisme, és com perdre la identitat de poble entre muntanyes de ciment...
Un relat que dóna molt que pensar i que ens fa sentir la vulnerabilitat de la terra en mans dels diners i de l'evolució vertiginosa de la societat cada cop més consumista.
Després d'aquest rotllo que t'he fotut entre pit i espatlla, passo a desitjar-te un bon aniversari.
FELICITATS i MOLTS PETONS!
-
Primer de tot[Ofensiu]Ze Pequeño | 02-01-2006 | Valoració: 10
Felicitats pel teu aniversari!!!
I per continuar, felicitats per aquest relat.
La idea m'ha semblat boníssima, i tal com està escrit, uneixes en aquestes lletres la ràbia pel canvi que suposa el "boom immobiliari!, que diuen", i la nostàlgia per tot el que es perdrà a causa d'això. I és que és veritat, hem arribat a un extrem que no es respecta res el sól, ni la natura. Les muntanyes verdes s'estan convertint lentament en muntanyes de maons i ciment, i fa molt de mal.
El teu escrit m'ha fet ràbia i m'ha emocionat profundament. Està escrit d'una manera tan sincera, que deixa veure que les paraules t'han sortit del racó més profund.
Un barret per vós, ple de carrers de poble rodejats de verd.
Salz.
P.S. Que tinguis un dia inoblidable!!
-
M'exalto...[Ofensiu]Màndalf | 02-01-2006 | Valoració: 10
Llegint el teu relat m'exalto, nanu és el que pretenies, no? Doncs jo des de la finestra de casa al meu poble a la Ribera d'Ebre el que veig és la fumera refrigeradora de la central nuclear. Des de tots els llocs on jugava a amagar, a saltar marges i a collir lledons veig els 160 metres de fumera... visca la civilització, el progrés i la mare que ho va...!!
Feliç aniversari!!
-
Trista realitat...[Ofensiu]angie | 13-12-2005
Noi, si que t'estimes les coses senzilles i autèntiques.....
Amb aquest relat fas un crit per tornar a gaudir dels petits però ideals moments....
M'encanta aquesta frase :
"Em pregunto molts cops, on queda el somriure ? I el poble creix"
La resposta queda a l'aire.... una frase emotiva i concloent....
Una abraçada riallera,
angie
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96426 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.