El meu indret

Saps? El teu comentari ha estat un dels més llargs que he rebut últimament!

Si de cas primer et torno la pilota del comentari,ok? He de confessar que no recordo, ara mateix, el context de "la història perd importància davant la forma". Crec recordar que em referia al fet que l'essència estava o es trovaba en la redacció del text més que no pas en el contingut, no sé si m'explico. Això és la literatura, de fet: l'argument d'una banda i la forma d'exposar-lo (estructurar-lo + redactar-lo) de l'altra, i això és la clau de tota peça que vulgui aspirar a ésser considerada literària. L'argument o la història, és a dir, la trama, pot ser més o menys interessant, més o menys complicada, més o menys senzilla, però en qualsevol cas la plasmació escrita d'aquesta trama és el que quedarà i aquesta plasmació és, al meu entendre, la forma.

En altres paraules: l'argument pot ser d'allò més senzill però la narració pot convertir-lo en un bon text de valor literari.

Quan en un relat breu dic (no és la primera vegada que ho dic a RC) alguna cosa similar a "la història perd importància davant la forma" hem refereixo al fet que l'autor ha sabut, en tan poc espai, dedicar major atenció a la plasmació escrita -que és el més important, perquè aixó és de fet la literatura- en lloc d'elaborar una densa trama argumental i escriure-la de forma esquemàtica i literàriament insubstancial. En altres paraules, ha sabut donar més importància a la forma que a planejar el contingut.

És una cosa que no sempre he tingut tan clara com ara.

Tornant al principi, tinc l'estranya sensació d'haver-me enrotllat com una persiana sense haver clarificat prou bé el que em demanaves. La veritat és que últimament tinc el cap perdut vés a saber on. Bé, sí que ho sé; diguem més aviat "coses de l'estrés!"

"El meu indret" també és una prova del que t'estava comentant. La trama consisteix en una anècdota de joventut, i l'aspecte essencial és la manera o l'estil, perfectament literari, amb el qual l'expresses.

Només, si em permets, et faré dues observacions. Crec que quan escrius un text amb vocació literària, llevat casos puntuals que des d'un punt de vista estilístic puguis considerar que la millor manera és expressar-ho amb xifres, els números és millor escriure'ls per la seva denominació ("cinc"). Visualment també sembla que faci un més bon efecte.

En últim lloc, crec que és "procurant + alguna cosa", sense preposició "a". És a dir, seria "procurant amb tota la delicadesa del món no ser descoberta".

I acabo amb un suggeriment: no ho dubtis. Escrius literatura i n'escrius perquè vols. Dius que RC és el teu diari; cal admetre que tens un diari molt afortunat.

Segueix escrivint perquè escriure també és constància i llegir.

Una abraçada!

Vicenç

...sembla que estiguis sol, però quanta companyia pots trobar, quanta tranquil·litat. Estàs sol amb tu mateix i pots sentir el vent com et parla a cau d'orella. M'agradat el que has escrit. Una abraçada.