Cercador
El meu destí
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
EL MEU DESTÍ
Aquestes són les meves últimes hores al paradís; d'aquesta transició ja me n'he alliberat 32 vegades. Però Ella ja m'ha advertit: " D'avui no passa".
Miro a l'infinit, més enllà de la vida que conec, i sé que el que m'espera, en cap cas serà millor que el que tenc ara mateix.
Aquí la vida és d'un blau lluent. Existir és un privilegi. Aquí no hi ha límits, no hi ha temps, no hi ha un principi; tot és. I tot passa per saber escollir el camí a prendre: cap on anar. Però aquesta decisió, no és del tot en les nostres mans, és Ella la que dicta sentència, la que juga amb el nostre destí com si d’ un cabdell de llana es tractàs, en treu un fil acuradament per finalmet acabar teixint una filempua, sense arguments suficients a favor o en contra, que et permetin decidir si aquella transició, la que fa 33, finalment serà.
Ara, com les altres 32 vegades, temo el camí. El recorregut és llarg, humit i calent, i una olor fèrria insoportable s’ ha entaforat dintre el meu nas.
Ha arribat l’ hora. Me n’ adono que estic nua. El meu nou propòsit m’ espera, i no sé si mai més seré feliç: La meva vida miserable ha sigut fruit d’ una violació, el meu naixement, dolorós i trist; ni els braços d’ una mare resignada a gronxar una bastarda, treuran mai el llanguiment de la meva mirada. No he sigut desitjada, i no seré estimada.
Que la Terra em sigui lleu.
Maria Bel Marí Fuster.
Aquestes són les meves últimes hores al paradís; d'aquesta transició ja me n'he alliberat 32 vegades. Però Ella ja m'ha advertit: " D'avui no passa".
Miro a l'infinit, més enllà de la vida que conec, i sé que el que m'espera, en cap cas serà millor que el que tenc ara mateix.
Aquí la vida és d'un blau lluent. Existir és un privilegi. Aquí no hi ha límits, no hi ha temps, no hi ha un principi; tot és. I tot passa per saber escollir el camí a prendre: cap on anar. Però aquesta decisió, no és del tot en les nostres mans, és Ella la que dicta sentència, la que juga amb el nostre destí com si d’ un cabdell de llana es tractàs, en treu un fil acuradament per finalmet acabar teixint una filempua, sense arguments suficients a favor o en contra, que et permetin decidir si aquella transició, la que fa 33, finalment serà.
Ara, com les altres 32 vegades, temo el camí. El recorregut és llarg, humit i calent, i una olor fèrria insoportable s’ ha entaforat dintre el meu nas.
Ha arribat l’ hora. Me n’ adono que estic nua. El meu nou propòsit m’ espera, i no sé si mai més seré feliç: La meva vida miserable ha sigut fruit d’ una violació, el meu naixement, dolorós i trist; ni els braços d’ una mare resignada a gronxar una bastarda, treuran mai el llanguiment de la meva mirada. No he sigut desitjada, i no seré estimada.
Que la Terra em sigui lleu.
Maria Bel Marí Fuster.
Comentaris
-
Desti[Ofensiu]Prou bé | 02-01-2024
Terrible sensació de predestinacio.
Relat corprenedor!
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-12-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!