El meu cap

Que és una pesada migranya davant el fet de desobeir les sabies, o no, instruccions del nostre propi cap?
El ritme frenètic de les nostres vides ens porta a situacions absurdes, amb un gran desgast de tota mena: físic, mental, emocional, sensual, sexual,... i fins i tot vital.
Però... qui atura la nostra continuada marxa?
Un consell, o millor dos, cal prendre o un te a la menta fresca amb pinyons o un te a la llimona amb un aroma de whisky de malta, seure còmoda i tranquil·lament, deixar volar la ment i dir-li al nostre cap que ens deixi en pau i que ja sabem prou bé el que estem fent!!
Una abraçada de sabors, olors i escalfors.
aiguasalada

Quí no batalla perennement amb el seu cap!? M'ha agradat molt aquest mini relat tan simpàtic i ben escrit.

Una forta abraçada.

Arbequina.

PD: No he pogut evitar fixar-me en que et faig el comentari doscents... en fi, per si ets amant dels nombres rodons, feliços doscents comentaris.

Un relat trepidant, original, divertit, eixerit, al mateix temps real i fantàstic...
Ben feta aquesta barreja d'idees, de tendències, d'estils, que m'he empassat d'un sol glop i que ara tornaré a llegir, per degustar-la més lentament...

Això sí, abans aprofito la visita per encadenar-te... i fins la propera! Tornaré...

Una abraçada estiuenca, plena de sol i sorra,
Una quimera

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Sí senyora: un relat amb molta força, molt d'humor i fet amb tot el cap (i mai més ben dit).

M'ha agradat moltíssim, sobretot la ironia que gastes al final, quan el teu propi cap t'ordena de fer coses que mai no t'haurien d'haver passat pel cap (pensant sempre en la salut del malaguanyat caparró ;-) ).

FELIÇ SANT JORDI!!!

no ens deixa en pau, de tantes coses que volem fer i totes les millors! Però, què és el millor, deixar-se portar pel seny o, de tant en tant, que guanyi el relaxament cerebral! Confesso que moltes vegades ho necessito. M'ha agradat molt el teu relat, enhorabona!

...cap! Encara em dura la "inspiració" provocada pel cava.. És que jo, rebordonit de mena pel boicot, quasi m'acabe la producció del sr. Codorniu. O siga, que de cerveses, res! Cava, rius de cava...
Boan any 2006, xicota! Amb molta salut i rebolica!

el cap i el cor, el voler i el doler....

Genial Alícia, m'agradarà esplaiar-me més amb aquest relat teu quan pugui posar-m'hi. Ara, mira, em fa il·lusió fer-te el comentari 170 i desitjar-te un any ple de salut i felicitat, en companyia d'una meravellosa escriptura!

Una abraçada ben gran!

... fa dies que no escrius... ?
m'agradaria fer-te algun comentari nou pero un altre dia serà.
Volia felicitarte en Nadal, et desitjo que t'ho passis bé i no tinguis gaire feina.
Maria Pilar.

quina manera més original de descriure les contradiccions del que jo en dic " conscient" i "inconscient"

El trobo molt real i divertit el teu relat,Alícia!

un sempre manté una lluita interna sobre quin dels camins ha d'agafar. Ens cal derimir-ho i resoldre-ho eficaçment.

Però és molt intel.liogent adonar-se que "desconectar el cap" val la pena, és URGENT si volem mantenir la intel.ligència emocional sana i òptima.

una abraçada, Alícia i gràcies pel teu missatge en el fòrum. moltes gràcies!

el meu cap volta i volta, gira i gira, ... sense destí, sense final. La neurona bifàsica, altra volta, gira i gira, desconnectada, ... volta i volta i a l'albada quan comencen a despullar la son, ella tota sola dorm. Oh, Gataxica, feu remèus a cau d'orella d'un cavaller i ell que dansa no sap res, mmm, volta i volta, gira i gira, altrament un és un poca-solta.

Permdoneu-me alleugeri el meu trontollar amb lectures gens categòriques, i m'endinsi en el món de guanyadors i perdedors guaitant les obres que pareixen ments poc trivials, ... deixeu-me assaborir-los i pensar que tot i el meu cor bategar és impossible saber que jo no en sé més, i tot i així no em fa mal.

Apa, un bes dolç i tendre, mmm, ... i que consti que això no és pressió al jurat.

Ah, el repte aquest, mmm, m'ha transportat a passats dos quarts de dues de la nit, i fruir sense haver de pensar en què el Sr. Data, calcula les probabilitats més ràpid que jo, mmm, ... i emulant la sèrie,

OhCapità, fora!

(Per cert, mmm, un bon relat!)

Estem ben fotuts,

La major part del temps esclaus de la raó, i la resta, avergonyits de seguir els nostres instints. Què n'estem de mal fets!

I és que, pobres de nosaltres, l'entorn tampoc ens ho posa fàcil. La feina, les preses, les obligacions mal enteses. No és d'extranyar que en el mon en el que vivim es comenci a reclamar cada cop amb més força un espai per a l'educació emocional. Conec col.lectius que reclamen que a les escoles es doni als nens les eines per a poder gestionar de grans els conflictes emocionals. Tant de bo que les generacions futures poguessin emprar el teu relat com a text d'estudi sobre com de malament gestionem ara per ara els nostres conflictes interns.

M'ha agradat moltíssim el teu relat, potser perque ara m'hi veig reflectit, potser perque crec que amb el temps acabarem mirant-nos la teva història i ens en riurem de noslatres mateixos.

Una abraçada,

Carles

....molt com escrius!! ets genial, t'he llegit alguna cosa com lo dels catalans del teu barri i m'encanta. Et felicito tan amb aquella com en aquesta, com en totes.

FELICITATS!!!!



Maria Pilar (Valeria)

Saps? Jo de tu intentaria mantenir una conversa seriosa amb el teu cap, perquè a aquest pas et portarà per molt mal camí... o no.

Sigui com sigui, m'ha agradat aquesta manera de mostrar la dualitat de pensaments que sovint ens aclaparen, la dualitat de desitjos, o la lluita entre l'obligació i el divertiment.

Fins la propera,

LLIBRE

bones! Ja vaig llegir el teu repte pel fòrum durant "el concurs", (tot i no passar massa pel fòrum últimament...).

Jo tampoc he guanyat cap dels reptes en els que he participat, i la veritat és que ara ja fa un temps que no hi participo: quan vull se'm passa el temps límit, i quan tinc temps no sé què escriure sobre aquell tema! jejeje

És dur això de sentir el teu cap dient el què hauries de fer i deixar-te amb mala consciència! eh! ;) jejejeje

Apa! que vagi bé!
Ens veiem! (=llegim/comentem("forugem": pel fòrum...)!

Ciao!
Gemm@

...I és que el cap mai té raó... Però el cor encara en té menys! Què caldrà fer, aleshores?, preguntaràs. Molt senzill: cada cert temps, treure's el cap i arrancar-se el cor... almenys per una estona.
Salut i rebolica, xicona! Amor i humor!