EL MEU ÀNGEL

Walter Benjamin va escriure que tot àngel té un curiós hàbit, no pot veure endavant i té que mirar enrere per poder entendre el seu entorn.

“Qui em necessiti que em cerqui que em trobarà”...

Això m’ho deia el meu ‘àngel’ mentre recollia les seves immenses ales protectores quan en més d’una ocasió va protegir-me de fatals desgràcies al llarg de la meva vida...

Vida, que ara ja ha entrat en aquell darrer tram on ja t’has d’anar fent la idea d’un final més o menys plàcid i que quan m’hi trobi voldré que em sigui agradable i amb un punt d’emoció infantil, ja que, al cap i a la fi, serè jo tot sol qui traspassaré; evidentment força acollonit, però també amb certa curiositat, com la que tota la vida he tingut pensant en aquest dia i en aquest darrer instant on l’encefalograma es posarà pla acompanyat d’un agut xiulet que em guiarà cap a l’eternitat...

Aquí podria aportar un llarg historial cronològic (que no escriuré pas) de les vegades que sortosament el meu ‘àngel’ hagué de fer mans i mànigues per evitar l’inevitable, i que ara a la meva vellesa m’adono com de bé m’hauria anat en més d’una ocasió (durant la meva joventut sobretot) que l’estimat ‘àngel’ després de protegir-me d’algunes d’aquelles possibles i fosques desgràcies m’hagués fotut una bona tanda de mastegots ben donats...

Tots tenim un ‘àngel’!... No el malbaratem!