Cercador
El llunàtic
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
EL LLUNÀTIC
No era pròpiament selenita, però el llenguacurt i malcossat Galdric, freqüentador de tavernes i compare d’interessos, se m’afigurava un llunàtic aterrat en mala hora entre nosaltres.
Amb l’últim glop que recordo de compartir-hi, havia amollat certes imprecisions que desconcertaven els més eclèctics i esparveraven els més heretges. Sintèticament, els viaranys de la conversa s’havien mogut per relliscosos pedregars i, en essència, ens explicà que, quan els altres buscaven centres comercials, ell buscava museus; quan els altres creien que Rússia era el dimoni, ell pensava que Estats Units, subreptíciament, l’és tant o més; quan uns deien que calia armar-se per defensar la pau, ell proposava que calis desarmar-se per no provocar guerres; quan uns abominaven de les centrals nuclears, ell els invitava a vendre’s el cotxe elèctric; quan uns suraven per espais intergalàctics virtuals, ell vivia al segle XV; quan uns acaparaven i especulaven amb monedes virtuals, ell duia una vida espartana i gairebé ascètica.
Amb tanta excentricitat, no és estrany que acabés sol, apartat i subjugat pels seus propis pensaments. El món, mentrestant, seguia amb el seu etern moviment de rotació i translació i continuava sent normal.
Pseudònim
“Làquesis”
No era pròpiament selenita, però el llenguacurt i malcossat Galdric, freqüentador de tavernes i compare d’interessos, se m’afigurava un llunàtic aterrat en mala hora entre nosaltres.
Amb l’últim glop que recordo de compartir-hi, havia amollat certes imprecisions que desconcertaven els més eclèctics i esparveraven els més heretges. Sintèticament, els viaranys de la conversa s’havien mogut per relliscosos pedregars i, en essència, ens explicà que, quan els altres buscaven centres comercials, ell buscava museus; quan els altres creien que Rússia era el dimoni, ell pensava que Estats Units, subreptíciament, l’és tant o més; quan uns deien que calia armar-se per defensar la pau, ell proposava que calis desarmar-se per no provocar guerres; quan uns abominaven de les centrals nuclears, ell els invitava a vendre’s el cotxe elèctric; quan uns suraven per espais intergalàctics virtuals, ell vivia al segle XV; quan uns acaparaven i especulaven amb monedes virtuals, ell duia una vida espartana i gairebé ascètica.
Amb tanta excentricitat, no és estrany que acabés sol, apartat i subjugat pels seus propis pensaments. El món, mentrestant, seguia amb el seu etern moviment de rotació i translació i continuava sent normal.
Pseudònim
“Làquesis”
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 16-03-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!