Cercador
El gos saberut
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
Se’l mirava fixament. No perdia passada.Tafaner com ell sol. S’asseia al sofà i de reüll observava els missatges del mòbil i de l’ordinador. Com si sabés llegir. Alçava les orelles escoltant amb molta atenció les converses i movent el cap com si hi participés i opinés al respecte. Quan gravava una nota de veu se li asseia al davant. Es quedava palplantant. Delerós de conèixer-ne tots els detalls. I d’ençà que teletreballava fins i tot treia el morro a les videoconferències.
S’estava convertint en un membre més dels grups de whatsapp i del pipi can. Sempre es quedava a prop per tafanejar el que deien els altres veïns i estar al dia de les novetats.
I en Pep va començar a pensar que l’amo no era ell. Era el Tro. Controlant-lo. Mirant-lo de cua d’ull. Supervisant la seva interrelació amb d’altres. Exigint-li que el tragués a passejar puntualment tres vegades al dia. Amb la corretja a la boca. Bordant-li si s’endarreria uns minuts tot assenyalant-li el rellotge de la cuina. I al carrer, haver-se d’ajupir per recollir-li les cagarades, tampoc l’ajudava a sentir-se empoderat.
Per això en Pep es començà a preguntar com podria buscar-li un altre amo sense que se n’adonés.
S’estava convertint en un membre més dels grups de whatsapp i del pipi can. Sempre es quedava a prop per tafanejar el que deien els altres veïns i estar al dia de les novetats.
I en Pep va començar a pensar que l’amo no era ell. Era el Tro. Controlant-lo. Mirant-lo de cua d’ull. Supervisant la seva interrelació amb d’altres. Exigint-li que el tragués a passejar puntualment tres vegades al dia. Amb la corretja a la boca. Bordant-li si s’endarreria uns minuts tot assenyalant-li el rellotge de la cuina. I al carrer, haver-se d’ajupir per recollir-li les cagarades, tampoc l’ajudava a sentir-se empoderat.
Per això en Pep es començà a preguntar com podria buscar-li un altre amo sense que se n’adonés.
Comentaris
-
Gràcies!!![Ofensiu]Magda Garcia | 20-03-2021
Gràcies!!!
-
Qui mana?[Ofensiu]aleshores | 20-03-2021
Més real i profunda del que sembla aquesta lluita pel domini de l'espai.
-
Original i divertit !![Ofensiu]MACGIN | 18-03-2021 | Valoració: 9
Jajaja... m'imagino el gos i l'amo i ric !!!
Molt bon relat, felicitats !
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
101296 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.