EL FET D’ESCRIURE

Un relat de: jomagi
Que no em parlin d’escriptors sincers! Tots, absolutament tots –davant del teclat- som unes altres persones.

Crec sincerament que quan hom escriu es dona el mateix fenomen que Luigi Pirandello (“Sei personaggi in cerca d’autore”).

Entre el nostre jo autèntic i el jo dels altres hi ha la barrera de les nostres paraules; la reixa de les nostres sinceritats literàries.

Sinceritats que àdhuc arriben a trair-nos a nosaltres mateixos i portar-nos a engany. Tots portem, més o menys conscientment una careta.

Tal com em digué un estimat i gran escriptor, tot consisteix a fer-la fonedissa i transparent, per així aconseguir que la màscara desaparegui als ulls de qui llegeix.

Comentaris

  • Entre línies[Ofensiu]
    Marina i punt | 14-02-2023

    Davant d'un teclat i una pantalla en blanc (un llapis i un paper, tant se val) som qui som independentment del què escrivim. Tenim la llibertat d'inventar, crear, transformar o descriure fets viscuts, podem implicar-nos més o menys segons ens interessi, però sempre hi ha una mica de nosaltres en allò que expliquem.

    Salutacions

  • Ferrater[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-02-2023

    Recordo la poesia de l'immens Gabriel Ferrater, la que es titula "A l'inrevés" i acaba amb aquest vers:

    "Diré el que em fuig. No diré res de mi."

    No veig cap motiu per enganyar ni per dir la veritat. Cadascú parla del que vol i molt sovint l'autobiografia és el tema més poc interessant.

  • sinceritat[Ofensiu]
    Atlantis | 12-02-2023

    Stendhal diuen que va dir." Madame Bovary soc jo", i jo ho interpreto que sempre hi ha de nosaltres quan escrivim. Podem fer ficció, quan un comença a escriure és més difícil, però en el fons estem parlant de nosaltres. L'altre cosa és confondre què narres , com si necessàriament t'hagi succeït. A no ser com diu Nil, que la seva escriptura sigui autobiogràfica.

    També diuen que en xats i fòrums hi ha molta mentida, però per la meva experiència actuem bastant com som nosaltres

    Bon debat.

  • Sinceritat[Ofensiu]

    Bé, jo et diré, en el meu cas quan escric poesia autobiogràfica, i per a més detall homoeròtica!. Que quan escric sóc al 100% sincer. Puc ensucrar un matís, desubicar una situació, canvia un nom per preservar l'anonimat....etc Però totstemps sóc sincer, transparent. Si no m'interessa dir una cosa, no la dic pas! Però el que no faré serà disfressar-la, tergiversar-la. Però reconec que la gran majoria escriu sobreposant capes de llot , a vegades impermeables i tot! Que és sinó l'escriure. Enhorabona per treure a la llum aquest tema i de manera entenedora. Ni