el doble

Un relat de: quetzcoatl

Estimat V,

Des de fa 10 mesos et somio i desitjo amb tota l'ànima. Tandebò aquesta confessió m'alleugi.

Estic desenvolupant artrosi prematura de tant fer anar el comandament a distància congelant la teva imatge. Només has regalat 40 centímetres del teu cos a la història del cinema i durant exactament 21 tristos segons, però t'asseguro que ha estat prou per encendre la foguera del meu amor incondicional per tu: sé que ets l'home de la meva vida.

Espero que puguis arribar a perdonar-me el desvergonyiment d'imprimir els 7 fotogrames irresistibles de la teva aparició, en totes les diferents gammes i combinacions de colors. M'agrada sobretot com vas quedar en gris i lila, tot i que el color natural de la teva pell és de la saturació més preciosa que hagi vist mai.
Els tinc tots emmarcats i penjats arreu de la casa, i t'admiro mil.límetre a mil.límetre mentre d'altres es conformen amb la mediocritat d'un simple famós, tot ell exposat a la vida pública.

V, ets únic, misteriós i perfecte. Sovint jugo a imaginar-me la resta del teu cos, l'olor de les teves tardes i la profunditat dels teus ulls; tot plegat un subterfugi barat per no voler reconèixer que mai arribaré a veure't, ni a tocar-te, ni a fer-te meu. Però no ho puc evitar!
A l'assabentar-me que li donaven l'òscar al Pitt per aquella pel.lícula, vaig saber que era gràcies a la teva magnífica i subtil aportació. Ets el millor doble de cul vist en pantalla.

El desitja,

Q.

Comentaris

  • Jeje ;-)[Ofensiu]
    Adaili | 31-12-2005 | Valoració: 10

    Genial! M'ha agradat molt: ironia i alhora un llenguatge excel·lent ("l'olor de les teves tardes i la profunditat dels teus ulls" és una frase inoblidable i deliciosament suggerent).

    Bon 2006 i una abraçada!

    Adaili

  • Es molt bó aquest,[Ofensiu]
    ambre | 17-11-2005 | Valoració: 10

    Ja me'l vaig llegir en el repte.

    He imprés l'urpa del felí (1,2,3), per llegir-me'ls al tren... ja te'ls comentaré...

    Una abraçada Q.

  • he quedat...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-11-2005 | Valoració: 10

    amb el cul enlaire al llegir-te... malgrat no sigui com el de V ni el de pitt... no coneixia aquesta cara oculta de la teva ironia... perfecte!!!
    em recordo aquell poema d'aquella estrella de cinema que es passava la vida fent de doble i es volia suïcidar i no li sabia greu perquè tota la seva vida havia fet el que ja havia fet una altra d'una forma més brillant...
    una abraçada, guapíssima, oïdora-tècnica-professional del so natural de l'aigua...

  • jajajaj[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 11-11-2005

    Feia temps que no et llegia res i n'he tingut ganes. He triat aquest repte i l'he trobat molt ocorrent. I tant! I quants anònims, pel sol fet de ser-ho, son perfectes! no?

    Marc.

  • I com collons...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-11-2005 | Valoració: 10

    ... pitge "enviar" abans de valorar, si m'ha encantat!
    Més salut i rebolica, noia!

  • Sí...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-11-2005

    ...és clar.... Em sembla que "Mandaf" opina el mateix... Cal "penjar" els reptes.
    Jo ho faig. Sobretot aquells que sabem que mai no tornaran... I, ¿saps què? No queden "malament"... Són -ells/les- com estàtues simples, aquelles d'una peça que tant m'agraden. ..Primigènies, com 'bocets' -es diu així, coneixedora de paraules?-, d'una història que potser no arribe a ésser-ho per complet... Com una seqüència d'un 'film'; com un capítol -breu- d'una vida davant l'ordinador...
    Però em perd en divagacions ... Dir-te només, ara, que m'ha agradat el que he llegit. Molt! Malgrat la brevetat.
    I sempre... fins l'altra.
    Salut i rebolica, xicota!

  • Quetz![Ofensiu]
    Leela | 02-11-2005

    sempre enginyosa!!!, espero les teves aparicions al forum per compartir, malgrat la distància, estones ben fresques!
    Em va encantar aquest repte-relat, divertit i irònic.

    Una abraçada!
    i visca la macedònia
    Leela

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

155014 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com