El Déu que volia ser humà

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Sempre havia somiat amb canviar el món, i per fi ho faria. El meu gran projecte, teletransportar organismes dividint-los en paquets quàntics i reconstruint-los en un altre lloc, tocava la fi. El canvi en la societat seria immens. Treballar a Washington i dormir a Moscou. Un sol món, no milions.

Els testos es comptaran per èxits. Plantes, ratolins, conills, gossos, i, finalment, la mica Tica, van aparèixer d’una sola peça a milers de quilòmetres d’on es trobàven. Superades les proves, i per donar un impuls mediàtic a l’empresa, es decidí que el primer humà en ser teletransportat seria el creador del projecte; és a dir, jo.

La idea no em preocupava gens. Al principi. Després em contactaren del centre animal on residia la mica Tica. Tot i no tenir cap dany físic ni mental, es comportava de manera estranya. No reconeixia les seves cries. Algún trauma psicològic? Però com? Res a veure amb el teletransport, em deia; hi ha molt en joc, deien els inversors. I així, vaig deixar arribar el moment. Em vaig col·locar al tub de quantització, es van tancar les portes, i tot es feu fosc.

...

Ara no tinc ulls, ni nas, ni orelles; però tot ho veig, oloro i sento. Som milers i a la vegada un de sol. El temps és una línia infinita que cap dins nostre. Estem en el present, el futur i el passat; tot a la vegada. A tot arreu i a tota hora. Som Déu. Sóc Déu.

Miro el món immens d’on vinc, i a l’instant trobo el meu antic cos, que arriba al seu destí, davant l’esguard dels periodistes. Però alguna cosa no va bé. Aquell geni que volia canviar el món, ha canviat. Ja no és ell; no parlarà, no es mourà més que per obrir l’esfínter i empassar sopes. És com una planta. O com la mica Tica. Igual. Ha perdut la seva consciència, diuen. Estic aquí, dic jo, en el món quàntic! Però no m’escolten. Malgrat que tot ho puc veure, res puc fer; sóc Déu, recordeu? I desitjo amb totes les meves forces abandonar la meva divinitat per tornar a ser humà, però qualsevol esforç serà en va.


Pseudònim: TONI UDINA

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: