Cercador
El déu i l'home
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El déu i l'home
Hi va haver un temps en què els déus caminaven entre els homes. Llavors, el llindar entre la divinitat i la humanitat era difusa. En aquella època un déu mirava amb curiositat el món dels mortals. Aquesta deïtat sabia que pertanyia a un univers diferent del món humà, però sospitava que els seus sentiments eren similars als experimentats pels humans. Els homes eren la còpia terrenal dels déus.
La missió de les deïtats a la Terra era vigilar els éssers humans. Havien de ser cruels amb la humanitat, perquè les passions entre els mortals els duien sempre a la concupiscència, la violència i la mort. Per evitar desgràcies majors, els déus havien de governar discretament als humans, sense que ells ho notessin.
Però aquest déu no estava segur de la funció de les divinitats que vivien al costat de les criatures terrestres. Les deïtats havien rebut instruccions de reduir les passions dels humans. Els immortals, però, mai no havien conegut el món dels cels al qual els deien ells pertanyien.
Aquest enviat del demiürg ignorava realment què feien les divinitats que habitaven entre els humans.
―Et fas massa preguntes.
―Tens cap queixa dels nostres institutors?
―Som aquí per fer el que ens diuen.
Advertien les altres deïtats. Però l'immortal no podia evitar fer-se preguntes.
Un dia el déu va ser testimoni de com l'ànima d'un formidable guerrer es desprenia del seu cos en plena batalla. Va contemplar com l'esperit del combatent s'elevava sobre les seves despulles i com anava desapareixent a poc a poc, mentre el combat continuava.
La deïtat sabia que era un privilegi dels déus contemplar aquella escena. I va decidir deixar anar també la seva ànima per esbrinar on anava l'esperit del guerrer. L'immortal mai no havia fet aquest exercici.
Així el déu va conèixer el seu món extraterrenal d'origen. L'immortal va arribar al cel on habiten els deus. Allà va descobrir que el destí dels homes era alimentar amb les seves ànimes els cossos immaterials dels déus.
Signat:
Rafael Casavella
Hi va haver un temps en què els déus caminaven entre els homes. Llavors, el llindar entre la divinitat i la humanitat era difusa. En aquella època un déu mirava amb curiositat el món dels mortals. Aquesta deïtat sabia que pertanyia a un univers diferent del món humà, però sospitava que els seus sentiments eren similars als experimentats pels humans. Els homes eren la còpia terrenal dels déus.
La missió de les deïtats a la Terra era vigilar els éssers humans. Havien de ser cruels amb la humanitat, perquè les passions entre els mortals els duien sempre a la concupiscència, la violència i la mort. Per evitar desgràcies majors, els déus havien de governar discretament als humans, sense que ells ho notessin.
Però aquest déu no estava segur de la funció de les divinitats que vivien al costat de les criatures terrestres. Les deïtats havien rebut instruccions de reduir les passions dels humans. Els immortals, però, mai no havien conegut el món dels cels al qual els deien ells pertanyien.
Aquest enviat del demiürg ignorava realment què feien les divinitats que habitaven entre els humans.
―Et fas massa preguntes.
―Tens cap queixa dels nostres institutors?
―Som aquí per fer el que ens diuen.
Advertien les altres deïtats. Però l'immortal no podia evitar fer-se preguntes.
Un dia el déu va ser testimoni de com l'ànima d'un formidable guerrer es desprenia del seu cos en plena batalla. Va contemplar com l'esperit del combatent s'elevava sobre les seves despulles i com anava desapareixent a poc a poc, mentre el combat continuava.
La deïtat sabia que era un privilegi dels déus contemplar aquella escena. I va decidir deixar anar també la seva ànima per esbrinar on anava l'esperit del guerrer. L'immortal mai no havia fet aquest exercici.
Així el déu va conèixer el seu món extraterrenal d'origen. L'immortal va arribar al cel on habiten els deus. Allà va descobrir que el destí dels homes era alimentar amb les seves ànimes els cossos immaterials dels déus.
Signat:
Rafael Casavella
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 02-01-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!