Cercador
El copista
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El monestir de Poblet durant el segle XIV estava en el seu màxim esplendor. Una comunitat de monjos cistercencs habitava el monestir.
Un membre de la comunitat era el monjo Domenec, un home de mitjana edat, calb i amb una llarga barba blanca. L’home treballava de copista i es passava moltes hores davant d’una taula, on damunt d’un faristol tenia un llibre força voluminós que anava omplint amb lletres i dibuixos. Hi transcrivia una història que havia trobat escrita en un pergamí.
La història explicava l’accident que havia tingut un pagès amb el carro. Era una història una mica estranya, on es relatava que en bolcar el carro que anava ple de palla, el pagès va morir i, un peregrí que passava per allí es va trobar entre la palla un petit cofre ple de monedes d’or. L’home va fugir amb el cofre sota el braç cap al bosc, allí va ser assaltat per a dos bandolers que li van robar el cofre i li van manllevar la vida. Els dos bandolers es van barallar i es van matar mútuament. Les monedes van quedar escampades per les herbes i pel fang. Va venir volant un grup de garses que feien uns sons esfereïdors i amb el bec es van endur totes les monedes.
El monjo Domenec tenia els dits i les ungles negres de la tinta, però no tacava mai el paper, escrivia aixecant la mà i, subjectant amb dos dits la ploma, dibuixava unes lletres arrenglerades i clares.
Es passava moltes hores en aquell espai reduït, llegint pergamins i copiant els fets que s’hi narraven. Era una feina repetitiva, però que el tenia encisat. Sempre ho feia en silenci mentre resava o tot pensant amb la seva infantesa i amb la vida que havia viscut fora del monestir i que no enyorava. Fora d’aquelles parets hi havia deixat misèria i mort.
El monjo va sentir que tocaven la campana per anar a dinar i, sense demora, va deixar la feina i es va encaminar cap al claustre on es va trobar amb altres monjos; tots plegats es van rentar a la font i tot seguit van entrar al refectori.
Autora: Enriqueta Moix
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!