El copista

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio


El monestir de Poblet durant el segle XIV estava en el seu màxim esplendor. Una comunitat de monjos cistercencs habitava el monestir.

Un membre de la comunitat era el monjo Domenec, un home de mitjana edat, calb i amb una llarga barba blanca. L’home treballava de copista i es passava moltes hores davant d’una taula, on damunt d’un faristol tenia un llibre força voluminós que anava omplint amb lletres i dibuixos. Hi transcrivia una història que havia trobat escrita en un pergamí.

La història explicava l’accident que havia tingut un pagès amb el carro. Era una història una mica estranya, on es relatava que en bolcar el carro que anava ple de palla, el pagès va morir i, un peregrí que passava per allí es va trobar entre la palla un petit cofre ple de monedes d’or. L’home va fugir amb el cofre sota el braç cap al bosc, allí va ser assaltat per a dos bandolers que li van robar el cofre i li van manllevar la vida. Els dos bandolers es van barallar i es van matar mútuament. Les monedes van quedar escampades per les herbes i pel fang. Va venir volant un grup de garses que feien uns sons esfereïdors i amb el bec es van endur totes les monedes.

El monjo Domenec tenia els dits i les ungles negres de la tinta, però no tacava mai el paper, escrivia aixecant la mà i, subjectant amb dos dits la ploma, dibuixava unes lletres arrenglerades i clares.

Es passava moltes hores en aquell espai reduït, llegint pergamins i copiant els fets que s’hi narraven. Era una feina repetitiva, però que el tenia encisat. Sempre ho feia en silenci mentre resava o tot pensant amb la seva infantesa i amb la vida que havia viscut fora del monestir i que no enyorava. Fora d’aquelles parets hi havia deixat misèria i mort.

El monjo va sentir que tocaven la campana per anar a dinar i, sense demora, va deixar la feina i es va encaminar cap al claustre on es va trobar amb altres monjos; tots plegats es van rentar a la font i tot seguit van entrar al refectori.




Autora: Enriqueta Moix

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: