El comte Cràpula.

Un relat de: Joan Colom
El comte Cràpula tenia trets que el distingien del seu parent llunyà Vlad Dràcula, sens dubte el vampir més popular. A tall d'exemple, n'esmentarem tres: era la ceba, i no pas l'all, el bulb comestible que el treia de polleguera; tampoc l'exasperaven els crucifixos, sinó les estampetes i figures de la Immaculada Concepció; pel que fa a propietats físiques, es reflectia als miralls i projectava ombra a terra, però no es mullava sota la pluja. Quant a transformacions, també podia adoptar l'aspecte de ratpenat, llop, gat o fins i tot boira, però el més desconcertant era la facultat de convertir-se en una rèplica de les seves víctimes. I com que, al llarg dels molts segles de campar com a no-mort, aquestes es comptaven per milers, el repertori de disfresses era pràcticament il·limitat.

Com la majoria de depredadors, el seu règim alimentari era força irregular: contemplant l'eventualitat de passar molts dies sense bufar cullera, quan tenia l'oportunitat de xuclar la sang a tot un col·lectiu, com els membres d'una família o els veïns d'una escala, no la desaprofitava, tot i que molts cops això comportava anar canviant d'aparença contínuament, per no ser descobert.

Doncs vet aquí que, un dia que tenia previst sortir de cacera a un orfenat proper, entretingué l'espera de la foscor assajant a la llum de dos ciris, davant del mirall que tenia a la cripta, les personalitats que hauria d'adoptar per apropar-se amb garanties a les víctimes i queixalar-les la jugular. Encara minvava la claror del crepuscle quan, transformat en ratpenat, s'adreçà al camp d'operacions escollit.

De seguida arribà a l'orfenat i, convertit en una cria, es plantà davant la porta i hagué de posar-se de puntetes per arribar al timbre. Sor Angoixes de la Creu*, la germana portera, mirà per l'espiell i, en no veure ningú, preguntà:

—Qui és?

—Més aviat pregunta'm què sóc.

—Bé, doncs, què ets?

—Sóc... sóc una nena petita —va dir amb una certa vacil·lació, perquè recordava les transformacions que havia experimentat durant el dia.

Sor Angoixes donà dues voltes de clau i lliurà el forrellat. De seguida, Cràpula empenyé la porta, entrà i, abans que la monja pogués reaccionar, tot d'una recuperà l'aspecte original i se li llançà al damunt. Prenent-li el cap amb un braç i subjectant-li una espatlla amb l'altre, la desnucà amb un gir precís. No volgué dessagnar-la: es reservava per a la sang fresca de les orfenetes.


* Petit homenatge a Sor Angut-tia de la Crus (Sor Angustias de la Cruz), creada per l'historietista Jordi Amorós (JA) i apareguda en "El Papus" entre 1977 i 1979, tot i que l'irreverent personatge feia de les seves en un asil geriàtric, no pas en un orfenat.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCXCVIII (tema: LA IDENTITAT. TRANSFORMACIONS), sense la nota aclaratòria consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word, i inclou el text: "Bé, doncs, Què ets? Sóc... sóc una nena petita, va dir amb una certa vacil·lació, perquè recordava les transformacions que havia experimentat durant el dia".

Comentaris

  • Un compte...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-02-2025

    de terror humorístic ple d'enginy i acuradament redactat. No coneixia l'expressió "sense bufar cullera" l'he trobat molt encertat. Cada dia em sorprens més, ets un tot terreny.
    No sé si has llegit el meu últim relat, em costa bastant fer-ne algun amb una mica de cara i ulls, així i tot, de tant en tant em deixo anar, i ho intento.
    Enhorabona, Joan Colom.

    Rosa.

  • Humor[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-02-2025

    Més humor que terror, un vampir ben pintoresc Un personatge singular, ben diferent del comte Dràcula de tota la vida.. Els detalls, més que terrorífics són macabres i plens d'humor negre. Bona la referència al dibuixant JA

    Em sorprèn com ests capaç d'escriure un relat sobre qualsevol tema que et duguin. Fins i tot em sembla que podries escriure un relat eròtic sobre una cantant de cançó tirolesa, per dir alguna cosa.

  • D.O. Transsilvània[Ofensiu]
    Janes XVII | 25-02-2025

    Aquesta irregularitat amb el menjar comportarà problemes de colesterol de ben segur. L’Amorós, si més no, no exercia la pedofília, potser per la censura interessada del bisbat. Habemus Papus. L’expressió “bufar cullera” no la coneix massa gent. Genial la variant draculiana.