El comiat

EL COMIAT

Tot comença i tot s’acaba. Després d’onze anys de mútua companyia, la nostra relació ha finalitzat. Com qualsevol parella, hem compartit moments bons i dolents. Plegats hem viscut episodis de joia i d’exaltació, però també èpoques dures i difícils. Hem fruït d'un fotimer de vetllades màgiques i engrescadores, a més de patir instants de basarda i estones d’angoixa que esguerraven plans. Malgrat tot, només tinc paraules d’agraïment pels records inesborrables en fondre’ns en una emoció aclaparadora.
Tot se n'ha anat en orris. Punt i final. Qui ho havia de dir? Ha arribat el moment del comiat. Però aquesta separació no m’amoïna gens ni mica. Ja n'estava tip. Ara que hem partit peres sense exigències ni retrets, no deixaré que la malastrugança m’enfonsi. És clar que hauré d’espavilar. Tot i això no puc impedir vessar unes llàgrimes de tristor, i mentre aquests preuats diamants regalimen galtes avall, jo em pregunto: per què?
Per culpa de la maleïda TDT. A contracor, hauré de buscar-ne una altra. No hi ha d’altre remei, perquè avui dia no és possible viure sense la televisió. Estic obligat a comprar-ne una amb sintonitzador digital incorporat. Tanmateix tu no et preocupis. No et llençaré al carrer ni a les escombraries, sinó que et portaré a una deixalleria, un indret de recollida selectiva ple de gom a gom d’andròmines analògiques antigues, on miraran d’aprofitar algun dels teus atrotinats components perquè segueixis existint en aquest món tan despietat i competitiu.
Una mica després...
No he pogut evitar un somriure d’alleujament en desfer-me d’aquella ferralla inútil. Per fi m’he desempallegat de les capritxoses i esbojarrades fallides tècniques. D'ara endavant, arraulit al sofà de casa, podré veure com cal els partits de futbol amb la suficient qualitat per gaudir-los intensament. Farà patxoca.
Sóc un brètol. Tant de bo ho hagués fet abans!


Pseudònim:
David de Mataró