Cercador
El cantir
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El càntir
El sol de la tarda pinta d’enyorança la mirada.
Evoco tots aquells instants guardats a la memòria. Contemplo els camps, de sobte tots els paisatges de la meva infantesa retornen a la ment per uns instants, despertant somriures que no s’esborren, ni s’obliden malgrat passin i pesin els anys.
Continuo solcant la memòria aturant-me en cada petit detall, atrapant records, històries de vida.
Rememoro els estius al poble de la mare, mentre contemplo com el paisatge es va transformant al ritme de les estacions de la vida, ric de vivències i cromatismes.
Reconec que m’agrada passejar pels camps de la nostàlgia, camps plens d’històries, dur treball, mentre imagino totes aquelles cares i somriures que fan companyia el meu caminar.
La mirada s’atura en la imatge d’aquell càntir que el temps ha cobert de pols i ara resta en un racó oblidat. De sobte, un munt de pensaments desordenats, desperten la meva ment tot recordant la figura de l’àvia que sempre l’omplia al safareig de l’eixida per després portar-lo al tros, esdevinc de nou aquell infant tot recordant com m’agradava agafar-lo per la nansa, notar el seu pes per després enlairar-lo per beure a galet. Convertint-se en una improvisada font d’alegria i rialles, fruit dels regalims d’aquella líquida fredor que lliscaven comissura avall.
Càntir que tens la virtut de refrescar l’aigua i també la memòria de l’enyor, m’has retornat als meus dies d’infant, on les imatges de la natura i els estris del camp han estat portadores de moltes emocions i sensacions que em conviden a la recerca dels meus orígens, tot recordant-me una vegada més que sóc una ànima rural atrapada en aquest món d’asfalt.
Montse Cercós Farreny
El sol de la tarda pinta d’enyorança la mirada.
Evoco tots aquells instants guardats a la memòria. Contemplo els camps, de sobte tots els paisatges de la meva infantesa retornen a la ment per uns instants, despertant somriures que no s’esborren, ni s’obliden malgrat passin i pesin els anys.
Continuo solcant la memòria aturant-me en cada petit detall, atrapant records, històries de vida.
Rememoro els estius al poble de la mare, mentre contemplo com el paisatge es va transformant al ritme de les estacions de la vida, ric de vivències i cromatismes.
Reconec que m’agrada passejar pels camps de la nostàlgia, camps plens d’històries, dur treball, mentre imagino totes aquelles cares i somriures que fan companyia el meu caminar.
La mirada s’atura en la imatge d’aquell càntir que el temps ha cobert de pols i ara resta en un racó oblidat. De sobte, un munt de pensaments desordenats, desperten la meva ment tot recordant la figura de l’àvia que sempre l’omplia al safareig de l’eixida per després portar-lo al tros, esdevinc de nou aquell infant tot recordant com m’agradava agafar-lo per la nansa, notar el seu pes per després enlairar-lo per beure a galet. Convertint-se en una improvisada font d’alegria i rialles, fruit dels regalims d’aquella líquida fredor que lliscaven comissura avall.
Càntir que tens la virtut de refrescar l’aigua i també la memòria de l’enyor, m’has retornat als meus dies d’infant, on les imatges de la natura i els estris del camp han estat portadores de moltes emocions i sensacions que em conviden a la recerca dels meus orígens, tot recordant-me una vegada més que sóc una ànima rural atrapada en aquest món d’asfalt.
Montse Cercós Farreny
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!