El bressol d'Era: l'altra cara

Un relat de: quetzcoatl

Desperta. Els somnis calids son efimers.

Ixchel es davant teu, en aquesta llobrega nit, i encara en les mes fosques i pregones nits hi sera... Tu et pensaves que no pertanyies aqui perque ets de pell clara i cabells encesos, pero Era t'ha dut a aquestes terres perque juguis i ballis en el fred del misteri...

Em pensava que no et veuria! Que erets com el llamp del desig i la il.lusio que esgarrapa l'anima durant les matinades silencioses... Pero vas arribar amb la teva boca de fantasia, pintada amb l'apassionant color de la vida.

"Escolta el temps", cridaven les ancianes des de la muntanya, "que el temps t'escolti a tu". I amb quanta força bramava el Temps "El Sol ha vingut milers d'anys, durant mils d'anys vindra... pero un dia tot s'apaga"...! I amb quant neguit la gola del devorador exhalava a la nostra oida espantada "Qui erets?!" i "Segueix els teus somnis! Milers d'anys he vingut, pero un dia no vindre"...

Em pensava que no et veuria! I ara murmures amb ulls trapelles que t'expliqui un conte... Pero havia d'arribar l'Existencia amb la seva arrogancia a dir-nos "No sigueu ingenus, no sereu aqui per sempre; sou nomes una estela de llum de cuca davant l'astre que recull i exhala tota la llum!". Pero no siguis una nena que riu i plora; escolta la dolça pero burleta veu de Pachamama dient "Descansa, caixeta de musica, no ploris mes... Et recuperaras...", mentre la vella Era teixeix destins i mapes asseguda al costat del teu bressol i et xiuxiueja en veu baixa que qui busca troba...
Sera millor que amaguis la teva preciosa cara entre les cames i t'adormis en el trist consol d'Era; pero podries perdre el secret de l'au que ve de matinada!
Sera millor que escoltis la veu de Silosibina, vella ancestral a qui li agrada fer safreig de nits amb altres velles de la muntanya.... No sabies que aquesta vella savia se'ns presenta disfressada? A voltes ve descalça per no fer soroll entre les fulles seques, o amb fines i transparents botes de gata que esgarrapa per dins amb les ungles esgrogueides... D'altres vegades ve amb la llarga cabellera de vella canosa i les dents ocres de mastegar blat per fer ‘chicha'... Pero sempre, en la foscor, ve empapada de llum misteriosa per prendre'ns amb la seva ma freda i plagada de duricies, per adormir-nos amb cants i esperances...

Em pensava que no et veuria! I m'has entrat per les narius abans que la brisa del mar, com una gata gelosa... Pero, oh, dolça nina de sal i ona! Que potser no veus que la corda de les caixetes de musica no es eterna? Es possible, doncs, que ens apaguem repentina i misteriosament? Ah, bella caixeta de musica...! Recordes els cants de la vella Sibina?

"Pren els colors, malaltissa caixeta: pinta una vida, dibuixa una il.lusio, juga al teu jardi gegant, diverteix-te com un nen; riu amb ell davant la llum, perde't com es perd un nen en l'eterna roda de l'esdevenir amb l'unica voluntat del seu desig absurd... Descansa, caixeta de musica... no ploris mes... Et recuperaras...! Pinta, PINTA!".



(i jo, amb els ulls, els llavis, i les mans tremules… Escric.)

Comentaris

  • instants | 25-08-2005

    buaaaaaaaaaaaaaa! és tan bonic.... és la segona vegada q el llegeixo i m'ha tornat a sorprendre, és un bon relat!

  • instants | 14-08-2005

    et llegeixo i ho visc, m'agrade.

  • i la nena...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-07-2005 | Valoració: 10

    balla... balla... amb la corda poc tensada... sàcaba, s'acaba... gira i gira autòmata d'un ball de la muntanya... la capsa sent el vent, la gelor, l'enyoraná d'una altra música lliure que neix en la muntanya...
    un petonàs i una abraçada i... no paris, amb ulls i mans trèmules... d'escriure... sinó la nena deixarà la seva eterna dansa...

  • Escoltant...[Ofensiu]
    ones i vent | 16-06-2005 | Valoració: 10

    Estic assentada i escoltant la meva veu seguint les teves paraules narrant, sembla un relat d'un altre era, com l'aigua no para de murmurar i no te fi, em fa repetir començant amb les ultimes paraules, ensenyant-me la vida mateixa.

    Ones i vent

  • Aires de lluny[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 10-06-2005 | Valoració: 10

    Sempre tan suggeridora ens trasnportes a països llunyans, a cultures desconegudes. M'agrada aquest aire de llunyania perquè me'l fas proper.
    Gràcies pels teus comentaris.

  • GariKoitz | 09-06-2005

    mmmm...com sempre un relat màgic! per cert no estaràs per Mèxic? perquè em sembla recordar que Ixchel és una deesa d'aquestes terres...

    Bé siguis on siguis, felicitats pels teu relats!

  • Ara sí, t'has passat![Ofensiu]
    ones i vent | 07-06-2005

    Amb aquest suuupercomentari, moltissimes gràcies!!! M'ha fet molta il·lusió!!
    Sento que ara estic molt atabalada per les preparacions del viatge i no puc dedicar-me, al que m'agradaria, per exemple comunicar amb tu. Llàstima! Torno el dia 14. després et faré algun comentari, preparat, veig que hi han moltes coses per dir.
    Una abraçada forta
    ones i vent

  • Gràcies![Ofensiu]
    Mon Pons | 07-06-2005

    Sempre hi ha un subtil nus que ens cenyirà
    entre belles fogueres
    i engolides
    per la nit
    i cercant l'harmonia.

    Moltes gràcies quetzcoalt, SOC PER UN DIA HERA, DONA DE ZEUS!!!!!!!, Ostres, avui m'has coronat reina de l'Olimp i filla de Kronos i de Rea! No tinc paraules per a defensar-me, encara!

    Et faig saber que serà dura la meva venjança... Tu, Homer i Hesíode, amb els vostres escrits, m'heu deixat flotant a l'aire i, amb actitud gelosa (-no dels amors del meu home amb altres deeses- rei dels reis en l'assumpte), de l'amor i saviesa que despreneu vers als altres. Necessito temps per assaborir i analitzar aquests dos relats que m'honoren.

    -Mentrestant, sabem, tu i jo, que no hi ha res més bonic de veure una tranquil·la platja mentre, entre el fang, destil·lem la vida. No ens dol; ben al fons, ens captiva desbrossar la bellesa.
    Deixem els déus que descansin... Els oracles són inexorables!

    Text d'Hesíode:
    "Abans de tot, va existir el Caos..., i de les genealogies dels Déus de l'Olimp."

    "Comencem el nostre cant per les Muses (...), que habiten la muntanya gran i divina de (..). Amb els seus peus delicats ballen a l'entorn d'una font de violacis reflexes i al altar del poderós (...)"

    "Desprès de rentar la seva pell suau en les aigües del (...), en la font del Cavall o en el diví Olmeo, formen bells i deliciosos cors en el cim de l'Helicón, airosament impulsades pels seus peus."

    "D'allà surten embolcallades en densa boira i marxa'n al sopluig de la nit, llançant al vent la seva meravellosa veu."

    "Celebren amb himnes a Zeus portador de la Egida, a la venerable HERA (...) calçada amb daurades sandàlies..." (Text d'Hesíode:)

  • Ressona de vitalitat i de misteri [Ofensiu]
    ones i vent | 07-06-2005 | Valoració: 10

    Perdona, quetzcoatl, acabo de tornar d'un viatge a Suïssa i estic preparant ja el proper. Primer et vull felicitar per aquest relat teu tan bonic. Desplegues amb la teva típica destresa de bruixa de les meravelles una cascada de paraules, que ressonen de vitalitat i de misteri i de seguida inviten al lector a respirar amb l'anima. Quant tingui un moment per fer el llistat dels meus relats favorits, aquest relat hi entrarà!
    Sí son somnis meus, pot ser que m'he confós enviant els relats, el pecat hauria de ser al final de tot. Últimament escric els relats sovint en avio o anant en tren. Al que et refereixes últim, es un fet que m'ha passat, mirant un espectacle on participava un amic i em deu haver inspirat.
    Una abraçada

    ones i vent

  • que bonic![Ofensiu]
    ROSASP | 06-06-2005

    Contes, llegendes, percepcions etèries, el joc de la vida.
    Aquells missatges que ens arriben de mil llocs diferents, de les velles savies, dels nens petits, del murmuri del vent, de la brevetat i la màgia de les coses més grans i també de les més petites.
    Misteris, somnis, encís encès de colors, tot emmagatzemat en una simbòlica caixeta de música.
    No cal plorar per no perdurar en el temps, cal només "ser" en cada instant de vida...

    M'agraden els contes, em tornen boja.
    És una de les meves principals passions.
    Sobretot si són existencials i volàtils, imaginatius i lliures...

    Una abraçada molt gran, bonica!

  • Diria que...[Ofensiu]
    qwark | 06-06-2005

    ...la quetzcoatl juga a pintar les nostres vides amb els colors de mil postes de sol al Pacífic.

    I sempre guanya.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

156819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com