EL BOTÓ JUGANER

Un relat de: Rosa Gubau
EL BOTÓ JUGANER

Aquesta és la meva història, trista i alhora alegre, si més no, peculiar.

Hi havia una vegada, un solitari botó, entaforat en una caixeta, on compartia espai amb múltiples famílies. Passava les hores i els dies, donant voltes i més voltes intentant fer-se un lloc.

- Estic avorrit amb tanta monotonia, només quan algú em necessita puc sortir del calaix. I quan em permeten escampar la boira, en un tancar i obrir d’ulls, m’agafen amb dos dits, i tot seguit, no sense esforços, i “molt sovint necessitats de l’auxili d’un enfilador i una lupa de gran augment”, enfilen una agulla, i em col•loquen al costat d’un trau.
Em lliguen amb un fil que m’estreny i em recargola, mentre em travessen endins i enfora per tal que no me’n pugui escapar. Sense oblidar, quan un inexpert aprenent, “dels que si l’encerto l’endevino”, m’envesteix... I punxada va i punxada ve sense cap pietat.
Tapo i destapo les parts més íntimes en un tres i no res, i quan premo massa, o merament faig nosa, em fiquen i em treuen del susdit forat, tantes vegades com faci falta, fins que acabo anant de bòlit i en quedo ben fart.
Tothora em maltracten, ara et vull ara no et vull... No puc admetre aquest menyspreu.
Tan aviat em necessiten com em deixen de costat, i en un d’aquests àpats copiosos a punt de rebentar, i on el meu desgast és evident, surto disparat, rodolo per terra i em quedo gratament ben amagat en un racó.
Aquí és quan començo a passar-ho bé. De sobte, em converteixo en un espectador de primera fila, des d'on contemplo, amb els ullets que algun astut em va donar,
tot un safareig de gests, paraules i dissimulacions, dignes de no passar per alt.
Braguetes obertes, pits descomunals esclafats i oprimits, privats de respirar, pantalons que cauen, colls escanyats, punys plens de taques... Cordat, que la cuca se t’escapa, descordat, que la panxa no t’hi cap...
Mira que en són d’enrevessats els humans.
Tanmateix, reconec que soc un privilegiat, descobreixo secrets, sensacions i raconets, que molts voldrien tenir a l’abast, i en situacions extremes, resulto bàsic i indispensable.
Tothom es preocupa per a mi, i arrossegats per terra, em busquen amb desesperació. Passo a ser “El més preuat”
On és? No el trobo, on ha anat a parar? I sense cap més remei, n’han de pretendre un altre de ben igual, “Tasca complicada, per cert”, la mateixa mida, el mateix material, idèntic color... Potser en algun lloc tinc algun bessó, però, petit i entremaliat com soc, i amb el que em satisfà jugar i fer-me pregar, decideixo allargar el seu suplici, i aprofitar l’ocasió per passar una bona estona més. No fos cas, que un dia amb una escombrada, m’enganxin distret, i em tornin a encaixonar.

I vet aquí, aquest conte s’ha acabat!


Rosa Gubau.


Comentaris

  • D’acord[Ofensiu]
    aleshores | 13-11-2022

    Estic d’acord amb la importància del botó per sobre d’altres enginys tèxtils o no, aparentment més emblemàtics.

  • En el punt just[Ofensiu]
    Joan Colom | 11-11-2022

    De vegades, els contes en què els objectes inanimats prenen vida resulten "nyonyos" o, a l'altre extrem, esdevenen estrafolaris. Però en aquest has sabut trobar-li l'equidistància justa. Potser el secret és la fina ironia que destil·la i el punt de sal i pebre. Felecitacions.

  • Original[Ofensiu]
    MariaM | 09-11-2022 | Valoració: 10

    Un conte original i molt ben escrit.
    M'ha agradat. T'ho torno a dir, te'n surts i molt bé.
    Amb cordialitat.
    MariaM

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-11-2022 | Valoració: 10

    Molt bo, Rosa. He gaudit llegint, aquestes aventures. Felicitats.
    Gràcies, pel teu comentari al meu Relat sobre Placidesa.
    Cordialment,

  • Botó que m'enamora....[Ofensiu]
    Nil | 30-10-2022

    Bon diumenge Rosa!, Primer de tot et demano disculpes per tenir-te abandonada en no comentar darrerament els teus relats, i també els dels nostres companys literaris. Això ho fa que fa un mes i mig que estic duent una mudança que no s'acaba mai de consumar, a més a mes de pintar tots dos immobles, el que deixo i el que m'instal·lo...a banda d'estar al peu del canó de les meves obligacions laborals. Encara em queda tot un més per finalitzar...., tinc ganes de començar a publicar jo també...ah! i comentar-vos els vostres relats anteriors... Pel que fa aquest relat darrer teu, m'agrada molt! Els botons havien estat quan jo era petit uns objectes d'entreteniment lúdic. La mare en guardava de totes mides i colors dns un pot i a mi m'encantava abocar- los damunt el llit i tocar-los..., També havia aprés a cosir-ne quan algun començava a ballar...Aquest relat teu és un tresor pel records i sensacions que m'han despertat...Està escrit amb una sensibilitat i imaginació magistral que per forca ha agradat, veient els comentaris que t'han fet. Admiro la facilitat que tens ens humanitzar objectes i fer-ne d'ells una relat entretingut i amè. Bé, per acabar només et via per un petit suggeriment...., on dius "caixeta" hauria quedat millor dir "capseta", donat que en català ambdós mots tenen un us diferent.... Cosa que no pasa en castellà que estan limitats per un sol mot "caja o cajita". Una abraçada mt llarga....Nil.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-10-2022

    Moltes gràcies pel teu simpàtic comentari al meu relat. El botó juganer. Tens raó quan dius que el va fer la meva nena entremaliada. hahaha

    Salutacions.

    Rosa.

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-10-2022 | Valoració: 10

    Quina historia mes bonica i entretinguda sobre un botó . M’ ha agradat molt . En quan al meu avi crec que va ser la persona per la que vaig decidir escriure? Perquè no es perdessin part de les seves vivències . L’ Estimare sempre .

  • Conte...[Ofensiu]
    Prou bé | 26-10-2022

    ... deliciós, imaginatiu, distret, divertit i ben escrit! No puc demanar més!
    Les aventures i desventures de... Un botó! Quina bona idea!

    Ets una bona conta contes!
    Amb total cordialitat

  • Divertit[Ofensiu]
    Marina i punt | 25-10-2022

    Un relat divertit que, per cert, sembla que l'hagi fet la nena que portes dins, trapella i entremaliada. T'imagino rient mentre l'escrivies.
    Riquesa de vocabulari i molt ben explicat.

    Salutacions

    Marina

  • La història d'un botó. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-10-2022 | Valoració: 10


    Una història molt entretinguda d'un botó, que no para de fer voltes en la seua vida.
    És relat que m'ha fet un bon somriure, en tot el seu recorregut. Molt graciós.
    Això sí que és donar-li fantasia a un botó. Ha, ha, ha...
    Enhorabona, Rosa.
    Cordialment.

  • Molt entretingut![Ofensiu]
    llpages | 24-10-2022 | Valoració: 10

    Hi ha un munt de punts de vista de la vida d'un botó que no m'hauria imaginat mai, m'ha distret molt, passa súper bé! Original en el tema, ben escrit per la qualitat de la descripció que inclou, és tot un referent al meu entendre. A banda, vaig descobrint matisos nous cada cop que el rellegeixo. Bona feina, Rosa!

  • Comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-10-2022 | Valoració: 10

    Molt interessant i entretingut. Anima a repetir la lectura. Ho faré.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre ACCEPTAR.
    Salutacions,

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

34 Relats

289 Comentaris

11371 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Nascuda a Mataró el 1957, sempre he estat i sóc una persona amb moltes inquietuts, a nivell laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n.

rosaguf@hotmail.com