EL BOTÓ JUGANER

COMUNICAT D’OLGA MOLERO:


Estic passant Nadal en el monestir de les dominiques de Bormujos, aquí a Sevilla, i com faig vida monacal, a penes tinc moments per a veure el mòbil. D'aquí que haja tardat a contestar-te.

De com està Hugo Molero: Ara no hi ha grans canvis. El dia a dia va succeint i l'important és tenir-lo controlat el dolor que té, tenir-lo molt acompanyat i proporcionar-li bons moments en família. Gràcies a Déu està un poc millor, però està patint.

Els meus germans Patrici i Xavier han estat uns dies amb ell, així com el fill major del meu germà, Guillem, que és un poc major que Hugo.

També han estat els seus altres oncles, i ara segueixen allí, els seus avis. Així que continueu resant, perquè gràcies a Déu està molt acompanyat.
Això és el que necessita, més oracions.

Gràcies tots.

Cordialment.

Ho faré, començaré per aquests dos que et deia i els aniré penjant també aquí.
Bon cap de setmana!

Ai, la caixa dels botons! Quants records!
La de la meva mare era gloriosa, quantes estones jugant! Jo també en tinc una, algun dels botons venen d'aquesta caixa de la mare i deu estar ben marejat perquè els meus fills també l'havien remenat força! Ara està més quieta i la guardo com un tresor.
Un bon conte. Divertit i evocador de bons moments. Si jo fos un botó, em sentiria homenatjada. Enhorabona.
(No sé si entres a instagram. Cada mes penjo un microrelat. N'hi ha un amb la veu d'un carrer i un altre amb la veu d'un gat. Em pots trobar a @fsolde55. Per mi, seria un honor.)

Ens llegim!

Estic d’acord amb la importància del botó per sobre d’altres enginys tèxtils o no, aparentment més emblemàtics.

De vegades, els contes en què els objectes inanimats prenen vida resulten "nyonyos" o, a l'altre extrem, esdevenen estrafolaris. Però en aquest has sabut trobar-li l'equidistància justa. Potser el secret és la fina ironia que destil·la i el punt de sal i pebre. Felecitacions.

Un conte original i molt ben escrit.
M'ha agradat. T'ho torno a dir, te'n surts i molt bé.
Amb cordialitat.
MariaM

Molt bo, Rosa. He gaudit llegint, aquestes aventures. Felicitats.
Gràcies, pel teu comentari al meu Relat sobre Placidesa.
Cordialment,

Bon diumenge Rosa!, Primer de tot et demano disculpes per tenir-te abandonada en no comentar darrerament els teus relats, i també els dels nostres companys literaris. Això ho fa que fa un mes i mig que estic duent una mudança que no s'acaba mai de consumar, a més a mes de pintar tots dos immobles, el que deixo i el que m'instal·lo...a banda d'estar al peu del canó de les meves obligacions laborals. Encara em queda tot un més per finalitzar...., tinc ganes de començar a publicar jo també...ah! i comentar-vos els vostres relats anteriors... Pel que fa aquest relat darrer teu, m'agrada molt! Els botons havien estat quan jo era petit uns objectes d'entreteniment lúdic. La mare en guardava de totes mides i colors dns un pot i a mi m'encantava abocar- los damunt el llit i tocar-los..., També havia aprés a cosir-ne quan algun començava a ballar...Aquest relat teu és un tresor pel records i sensacions que m'han despertat...Està escrit amb una sensibilitat i imaginació magistral que per forca ha agradat, veient els comentaris que t'han fet. Admiro la facilitat que tens ens humanitzar objectes i fer-ne d'ells una relat entretingut i amè. Bé, per acabar només et via per un petit suggeriment...., on dius "caixeta" hauria quedat millor dir "capseta", donat que en català ambdós mots tenen un us diferent.... Cosa que no pasa en castellà que estan limitats per un sol mot "caja o cajita". Una abraçada mt llarga....Nil.

Moltes gràcies pel teu simpàtic comentari al meu relat. El botó juganer. Tens raó quan dius que el va fer la meva nena entremaliada. hahaha

Salutacions.

Rosa.

Quina historia mes bonica i entretinguda sobre un botó . M’ ha agradat molt . En quan al meu avi crec que va ser la persona per la que vaig decidir escriure? Perquè no es perdessin part de les seves vivències . L’ Estimare sempre .

... deliciós, imaginatiu, distret, divertit i ben escrit! No puc demanar més!
Les aventures i desventures de... Un botó! Quina bona idea!

Ets una bona conta contes!
Amb total cordialitat

Un relat divertit que, per cert, sembla que l'hagi fet la nena que portes dins, trapella i entremaliada. T'imagino rient mentre l'escrivies.
Riquesa de vocabulari i molt ben explicat.

Salutacions

Marina

Una història molt entretinguda d'un botó, que no para de fer voltes en la seua vida.
És relat que m'ha fet un bon somriure, en tot el seu recorregut. Molt graciós.
Això sí que és donar-li fantasia a un botó. Ha, ha, ha...
Enhorabona, Rosa.
Cordialment.

Hi ha un munt de punts de vista de la vida d'un botó que no m'hauria imaginat mai, m'ha distret molt, passa súper bé! Original en el tema, ben escrit per la qualitat de la descripció que inclou, és tot un referent al meu entendre. A banda, vaig descobrint matisos nous cada cop que el rellegeixo. Bona feina, Rosa!

Molt interessant i entretingut. Anima a repetir la lectura. Ho faré.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre ACCEPTAR.
Salutacions,