Cercador
Eco
Un relat de: deòmises- Compartir:
Veu de la deu cristal·lina,
La paraula en el mirall
Es desclou contra l'estrall,
Contra el frau que s'endevina.
Qui pereix muntanya avall
Quan ja no raja la sina
Que alleta l'aigua divina
Mentre el cel és encenall?
El pètal en va s'inclina
Vers la imatge fugissera,
Herald de la primavera,
I la nimfa és devessall
De ressons al seu darrere
I d'amor que desespera.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307402 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978