Dretes, esquerres i viceversa

Sí, els moviments polítics tenen forma de combat - pel poder - i en aquest sentit estic d'acord amb tu; de vegades per aconseguir l'hegemonia - aquest centre que dius - trien opcions que semblen inclinar-se cap a una banda o una altra.
Les personesque hi ha darrera, al meu entendre són semblants - per entendre'ns, jo diria que hi ha la mateixa tipologia de persones en una ssembles de psicoanalistes quem en una de paletes o de monges de clausura -.
Però en canvi, crec que hi ha opcions estratègiques o de llarg termini que són de progrés i d'altres que són conservadores.
Fins ara, les esquerres estaven arraconades a l marge de ring, però davant l'ensopegada o desfeta brutal de les polítiques econòmiques de dreta les coses canvien. Per això podia semblar que s'havien difuminat les diferències.
Ara veiem que els remeis econòmics - que són els autènticament decisius per a les persones - han servit per tot el contrari del que deien: per exemple, els treballadors dels USA tenen ara el mateix salari real que a l'any 1967 i això només ha servit per res de bo, només per a augmentar el percentage de renda de l'1% més ric d'aquest pais. Endemés, les guerres que han promogut - amb l'excusas de la democràcia - pels recursos energètics no han fet sinó impitjorar els coses.
Potser veurem un ampli moviment cap a l'esquerra que només fructificarà - en termes de beneficis de llarg abast - si se sap renovar adequadament les elits dirigents com fa la dreta a les democràcies.

Sí, els moviments polítics tenen forma de combat - pel poder - i en aquest sentit estic d'acord amb tu; de vegades per aconseguir l'hegemonia - aquest centre que dius - trien opcions que semblen inclinar-se cap a una banda o una altra.
Les personesque hi ha darrera, al meu entendre són semblants - per entendre'ns, jo diria que hi ha la mateixa tipologia de persones en una ssembles de psicoanalistes quem en una de paletes o de monges de clausura -.
Però en canvi, crec que hi ha opcions estratègiques o de llarg termini que són de progrés i d'altres que són conservadores.
Fins ara, les esquerres estaven arraconades a l marge de ring, però davant l'ensopegada o desfeta brutal de les polítiques econòmiques de dreta. Per això podia semblar que s'havien difuminat les diferències.
Però, ara veiem que els remeis econòmics - que són els autènticament decisius per a les persones - han servit per tot el contrari del quie deien: els treballadors de USA tenen ara el mateix salari real que a l'any 1967 i això només ha servit per a augmentar el percentage de rebda de l'1% més ric d'aquest pais. Les guerres que han promogut - amb l'excusas de la democràcia - pels recursos energètics no han fet sinó impitjorar els coses.
Potser veurem un ampli moviment cap a l'esquerra que només fructificarà si se sap renovar adequadament les elits dirigents com fa la dreta a les democràcies.

queda prou clara la teva exposició, estic una mica amb tu, aixó de les esquerres i les dretes, cada dia és més per a nostàlgics recalcitrants, i erudits que no van a centres comercials el dissabte a la tarda, que és on es reuneix la clase obrera d'avui...
Bé, anaven, si la crisi els deixa seguir anant de compres.

Una abarçada llampec osonenc

Ferran

Potser la dreta i l'esquerra oficial s'esemblen.
Potser cal abandonar aquest debat i dir que tots són del centre (del capital).

Però dir que no existeix l'esquerra o la dreta, perquè aquells que ens representen i utilitzen les paraules per vendre idees i comprar vots, em sembla erroni.

La politica no és nomès dels politics, les ideologies no són nomès dels partits.

Recordes allò de "aprovaré el Estatut que salga del Parlamento catalán".......Les paraules se les endu el vent. Il·Legalitza en 5 anys més que el PP en 8. Ai, ZP.....un llop disfressat de Bambi.

Per la resta un bon article. Cada cop les fronteres entre el pensament d'esquerra i de dreta estan més difuminades.

Entenc (suposo) què vols dir, però no ho acabo de comprendre.
Fa anys ja, el discurs de la postmodernitat venia a dir més o menys això: que s'havia acabat la lluita de classes i que no tenia sentit parlar de dretes i esquerres. Partien, en certa manera, que un cop caigut el mur de Berlín, el món funcionava segons un sol pensament i un sol sistema.
La història, però, no va tardar massa anys en demostrar que l'anàlisi postmoderna no srvia per a res. Jo crec -com Chomsky- que ara dretes i esquerres existeixen amb més força i amb més sentit que fa deu o vint anys. Resulta molt difícil comprendre i explicar el món actual sense l'anàlisi marxista, que parteix justament -entre d'altres conceptes- de la lluita de classes. Com ens explicaríem el fenòmen islàmic sense recórrer a la lluita entre rics i pobres.
I a Espanya... com ens expliquem les actituds dels bisbes i del PP respecte de l'avortament, l'ensenyament laic... Si no hi ha dretes i esquerres, perquè hi ha partits que s'oposen a le llei de la memòria històrica?
I a Catalunya: com ens expliquem la deriva nacionalista-sobiranista d'uns, o la Casa Gran? Seria impossible pensar sense adonar-se que la lluita de classes ha canviat termes i conceptes, noms i relacions. Però segueix sent viva i necessària per comprendre.
No tan sosl això, sinó que possiblement ara és més essencial que fa uns anys. I si no, ja ho veurem.