DOS VIRTUOSOS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer



La parella es va conèixer en un balneari. La noia, acompanyada de la seva mare vídua, era bonica, rossa i angelical. El noi era llarguerut, morè i amb les mans molt grans i les ungles menjades i ratades.

La noia li va explicar que estudiava piano en una acadèmia; volia ser concertista. No tenia gaires diners, però, ella confiava en el fet que la seva destresa la portaria pel món, tocant en els millors teatres i liceus. Encara tenia somnis; era molt jove. Comptava divuit anys.

El noi llarg i prim li va dir que regentava un negoci familiar que funcionava prou bé. L’havia heretat dels seus pares. El metge li havia aconsellat anar-se a refer d’una grip mal curada al balneari.

Parlant es van enamorar. La noia, a vegades, s’asseia al piano del balneari quan el concertista ja havia plegat i tocava Chopin Liszt o Mozart. Ell l’escoltava embadalit.

Es prometeren abans de tornar a casa i es juraren amor etern.

No us ho he dit, però, el balneari era a Baden Baden i les famílies eren alemanyes, del Berlín de 1920, però pel fet és el mateix.

Va ser un festeig curt. Una setmana abans del casori el noi li va comentar que el negoci que regentava era una funerària. La noia restà esglaiada i va mirar amb horror les grosses mans del seu xicot tot pensant en la quantitat de cadàvers que havien tocat. Però, com se l’estimava, ho va passar per alt i s’hi va casar.

Al cap de poc temps, al piano sonaven i sonaven les marxes funeràries, era una música quasi constant. No s’atrevia a tocar coses alegres, sols coses tristoies però tocava i tocava. Els familiars se sentien una mica reconfortats. La dona tocava bé i el Canon D Major de Pachelbel meravellava.

No va tenir teatres ni liceus però tenia els difunts. Ells no aplaudien però ella creia en el seu interior que li estaven agraïts, puix que tots lluïen un somrís. El que no sabia era que era degut a les grosses mans del seu marit i del seu ben fer en arranjar-los; per ell també era com una música. Si li quedaven bé, inclús xiulava la Dansa Macabre de Saint Säens. Tot era música!

Comentaris

  • Bona vesprada Montserrat: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-11-2021

    Hola, Montserrat, gràcies per la teua visita i el teu comentari, en "Quan estic callat", on em dones la teua opinió.
    Que passes una bona nit. Fins a l'altra.
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-11-2021

    Gràcies, Montse, pels teus comentaris.
    M'encanta el parell de virtuosos que has sabut trobar per al tema d'aquest mes.

  • Il·lusions perdudes.[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-11-2021

    Un relat bonic. Fent referència a la literatura francesa, tant podríem parlar de "Les il·lusions perdudes" com del "Temps retrobat"

  • Ah, però si ja havia llegit aquest relat!![Ofensiu]

    Seré desmemoriat!! (I consti que ser desmemoriat no és cap virtut). Ja havia llegit aquest relat!!

    Millor: a més lectura educada, més riquesa, opino jo. Encara que no sempre sigui l'autor.

    Bé, només assenyalar aquest punt per ara.

    Ens veurem si el Gran Esperit ho desitja, Montserrat, maqueta!!!

  • ¿T'animo a escriure més? Me'n alegro.[Ofensiu]

    Perdona que, en aquesta ocasió, no parli d'aquest relat (no mentiré: almenys encara no me l'he llegit) sinó d'un altre tema relatiu a Relats en Català.

    Dius que jo t'esperono. Gràcies, és un bon elogi. Els escriptors, en català o en la llengua que sigui, hauríem d'estimular-nos entre nosaltres, i si en comptes d'això ens desanimem, malament rai. I si aconseguim estimular-nos, millor que millor.

    Intentaré estimular-te al llarg del temps. No ho puc fer cada minut 24 hores, ni que fós un ordinador en comptes d'una persona, però faré el que podré. No sóc un mag amb poders sobrenaturals, si és que n'existeix algun...

    Potser després em llegiré el teu relat; coneixent-te, aposto que serà bo, me'l llegeixi o no.

    A reveure si el destí ho vol, maca!!

  • Bona vesprada Montserrat: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-11-2021

    Hola, Montserrat: Espere que et vaja bé. Gràcies per la teua visita i el teu comentari al meu poema "Entre la tardor", que dius que són "uns versos que trobe bellíssims".
    M'alegre que t'haja agradat.
    Salutacions i una abraçada.

  • La funerària també és un art, en tant que pot sortir bé (o malament) i té elements musicals i virtuosos.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 22-11-2021 | Valoració: 10

    Excel·lent article. Més que excel.lent, li posaria una matrícula d'honor si la nota depengués només de mi.

    Amb tota la solemnitat del món, dic el següent: l'acte funerari és l'últim que podem fer per la persona estimada un cop ja morta, i així aquesta persona pot saber des de l'altra vida (ho dic sense voler-ho posar, almenys no del tot, de color negre) que l'enyorarem i que estarem en esperit amb ella. Siguem cristians/catòlics o no.

    Jo no sóc cristià, però vull creure que tampoc anticristià. No m'agrada el cristianisme, però tampoc el combato o vull creure que només el combato amb bones i honrades armes literàries de debat. Visquen els bons sofistes (no tots els sofistes són bons).

    Has fet un bon relat que mereixeria, si pogués ser, un 11 en comptes d'un 10, Montserrat. Digues-me exagerat si vols, però en cap cas em diguis mentider. Almenys de moment és l'únic cop que dic això, però diuen que sempre hi ha un primer cop per a tot...

    Ens veurem per Relats, Vilaró, maca.

    Salut i bon dia!!

  • Festeig de virtuosos. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-11-2021 | Valoració: 10

    Amb bon art entre la música i la funerària. Molt bon relat i també entretingut, amb una bona parella, que es va enamorar profundament.
    M'ha agradat molt llegir-te de nou, Montserrat.
    Et recomane l'últim poema meu "Entre la tardor", quan pugues. Molt gràcies.
    Salutacions.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    També hem rebut les teves dades personals, tot en ordre.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

423 Relats

1421 Comentaris

274451 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.