Dos pits i un cony

Els llibres són companys fidels, evidentment, però no sempre poden vèncer la soledat, la necessitat de companyia, com a vegades tampoc ho fa una persona qualsevol... quan es desitja amor i proximitat, l'escalf d'una pell i de paraules dites amb alè entre tallat, acompanyades d'un somriure, d'un gest, llavors cap lectura, cap satisfacció alternativa omple totalment aquell anhel!

Com deia en Ruskin:" Totes les malalties espirituals procedeixen principalment de l'aïllament."
I afegia Paul Eluard: "Hem inventat l'altre, com l'altre ens ha inventat. Ens necessitàvem."

Som fets d'esperances, d'ànsies, de somnis mai complerts absolutament... i això ens salva!

T'envio una abraçada forta, ben forta, amb la confiança de què una part de la seva escalfor t'arribi des de la meva pantalla,
Unaquimera

Ostres, quin bon poema, quin bon discurs, quina regalada reflexió per aquest matí de dissabte!
És que estem fets de tot: de cos, d'esperit, de poesia, de sexe, de solitud, de llibres, de brioixos, de boigeria.
M'ha agradat molt com entrelligues les inquietuds físiques amb les "intel·lctuals".Í és que una es nodreix de l'altra, i viceversa. Es retroalimenten. I les volem totes, perquè ho som tot a la vegada, persones humanes amb necessitats i inquietuds.
M'agrada la imatge de relliscar, patinar sobre l'asfalt amb un so llefiscós. A vegades ens sentim així, que pasem sense pena ni glòria pels carrers, que estem bruts, que som com un gos cansat. Que estem encadenats al llit, i no hi podem fer res. I volem quelcom més, que ens faci sentir vius, a més de la literatura.

Molt bones imatges, en un discórrer d'un registre planer i qüotidià.

Jo també vull brioixos amb nata. Estic amb tu.
salut company!

atram